Bloc de FEC

Què celebra aquesta gent?

2011-12-06T18:46:00.000+01:00

Diuen que celebren que avui fa 33 anys es va realitzar el referèndum per la constitució de 1978.
Espere que no siga ja delicte el que em va passar aquell dia.
Recorde bastant bé com n'estava de content perquè havia aconseguit sumar dues abstencions en aquell referèndum.
Es veu que en aquella època això dels censos electorals no estaven molt ben acabats i jo estava censat dues vegades, una a La Font i una altra a Oliva on m'acabava de venir a viure des del mes de juny.
Reconec que no vam tenir molt èxit els partidaris de fer triomfar l'abstenció aquell dia perquè els adversaris eren molts i poderosos.
Alguns dels més joves us preguntareu, per qué l'abstenció? Era necessari fer visible el descontent que els nacionalistes valencians sentíem davant el resultat d'aquells mesos de negociacions constitucionals. On quedaven les esperances dipositades en aconseguir els drets a una autonomia de primera? Per què nosaltres no érem dignes d'entrar al club dels grans? Per què s'estava vetant la possibilitat de ajuntar-nos en un futur amb altres comunitats autònomes? Per què ens havíem se conformar amb el fatídic article 143?
Totes aquestes qüestions i algunes altres feien que no poguérem votar a favor d'aquella constitució. Potser penseu que allò raonable haguera estat votar no en le referèndum. El que passa és que aquella posició la van adoptar des de molt al principi els de l'extrema dreta ( recordeu aquells articles de l'Aznar al diari de Valladolid) i no vam creure oportú sumar-nos a aquella gent.
Només faltava que al setembre d'enguany, els PPSOE s'inventaren una reforma constitucional sense comptar amb ningú mes.
Així que, efectivament, des d'aleshores no tinc res que celebrar els 6 de desembre.

Signatura de suport a la concentració cantina Pego

2011-11-30T12:01:00.000+01:00

Pots donar suport a la concentració del dia 1 de desembre contra la injusta concessió del bar-cantina de l'IES Enric Valor de Pego per part de la Conselleria d'Educació.

Clica per signar en el full de suport a la concentració

Carta oberta a l'Administració educativa sobre la concessió de la cantina de l'IES Enric Valor de Pego

2011-11-29T12:22:00.000+01:00

Amb la col·laboració de Tomàs Llopis hem elaborat una carta oberta a l'Administració educativa sobre la injustícia que, al nostre parer, s'ha produït amb la concessió del bar-cantina de l'IES Enric Valor de Pego. Diu així:

"Se efectúa propuesta de adjudicación a favor de la oferta presentada por Litra Land Uni, S.L. , que ha obtenido un total de  74,39 puntos (Canon 1,85 puntos, Lista de precios 59,89 puntos, Personal 1,00 punto, Inventario 4,40 puntos y Mejoras 7,25 puntos), y se ha considerado la oferta más ventajosa para la Administración."

Així es resol la concessió del bar-cantina de l'IES Enric Valor de Pego. S'ha considerat l'oferta més avantatjosa per a l'Administració (amb majúscules perquè quede clar qui és ací l'important) però..
Què era el que més interessava a la comunitat educativa del Centre?
Què interessava més a tots els sectors representats al Consell Escolar del Centre?
La resposta era evident i així se li fa ser saber a l'Administració en un escrit aprovat pel Consell Escolar: desitjàvem que es quedara Víctor Pons per la seua tasca en els darrers anys tant en les pures funcions de servir al bar com en altres comeses de cohesió social i de col·laboració contínua amb totes les activitats que se li demanaven o que ell feia espontàniament perquè se sentia integrat en el nostre projecte educatiu.
On està la valoració que li mereixen a l'Administració els escrits de la direcció en nom de tots els sectors de l'Institut?
Hem estat repassant les actes de l'obertura dels diferents sobres que es van presentar a la concessió i no hem vist valorada enlloc l'opinió del centre, que s'havia adjuntat.
Quina valoració mereix per a l'Administració el fet que un treballador autònom que ha estat els darrers vuit anys servint el centre, coŀlaborant en les seues activitats, servint productes de molta qualitat quede a l'atur i haja de començar de nou la recerca d'un incert lloc de treball en les circumstàncies actuals?
Aquesta valoració no la veiem tampoc enlloc de tota la documentació publicada.
Quina esperança té l'Administració que una empresa (provinent del sector de la construcció i immobiliari) a la qual se li han concedit vuit cantines en diferents Instituts i sense cap arrelament al  nostre poble ni a la nostra comarca ni al sector de l'educació, ni gens d'experiència en hostaleria, oferesca la qualitat que es mereix l'alumnat i el professorat del nostre centre?
En principi no tenim dades per a dubtar de la qualitat que puga oferir el nou concessionari però és natural que pensem que difícilment podrà aportar tot allò que ha aportat Víctor Pons al llarg dels anys: implicació en la convivència, atenció familiar a l'alumne, participació en projectes i activitats –desdejuni saludable, activitats de final de trimestre, atenció especial a alumnes que han col·laborat en activitats, etc--. I desconfiem perquè aquestes qüestions no s'han plantejat als altres peticionaris i, per tant, no s'han valorat. Què estaran disposats a aportar per a afavorir la convivència, la resolució de conflictes i l'educació fora de l'aula?
Una altra qüestió que ens té sorpresos és que, per a nosaltres, resulta contradictori el fet que en totes les convocatòries de l'Administració es té en compte l'antiguitat i els serveis prestats anteriorment pels candidats i, en canvi, en aquest cas no se'n fa ni menció. No voldríem pensar que un barem, fet d'aquesta manera, té la intenció d'afavorir algun candidat sense mèrits.
Nosaltres hem donat les respostes a totes aquestes qüestions. Ara esperaríem que fóra l'"Administració" la que responguera i no tan preocupada per un "avantatge" per a l'Administració, que ens agradaria conèixer de més a prop, sinó per un model d'educació que ha donat uns resultats excel·lents i que ara l'”Administració” vol canviar amb criteris poc justificables.
Ens agradaria conèixer eixes llistes de preu que tant han valorat per a la concessió.
Ens agradaria saber si són comparables (quant a qualitat) els productes de totes les llistes examinades.
Nosaltres opinem, a més, que la convocatòria, la mecànica de la resolució i la mateixa resolució creen un conflicte de competències amb el consell escolar, que és qui deuria ser l'encarregat de decidir sobre totes les qüestions que afecten el funcionament del centre. Baste en aquest sentit la constatació que la direcció del centre ni tan sols ha estat cridada per a formar part d'una comissió que havia de decidir una concessió tan important per a la vida escolar.
En fi, al nostre parer, ens trobem davant d'una injustícia que cal reparar si es vol que els administrats (comunitat educativa de  l'IES Enric Valor de Pego) puguen confiar en l'Administració.

Per la memòria de Miquel

2011-11-17T15:37:00.001+01:00

No vull deixar passar el dia d'avui sense escriure unes paraules en record del meu germà Miquel.
Per què avui? Resulta que va faltar el dia 17 de novembre, fa justament dos anys després de dos mesos de patiment per a ell i per als seus.
En aquella ocasió vaig fer unes reflexions en un post que vaig titular Maleït dimarts i que us enllace ara per si voleu recordar-lo o no ho vau llegir aleshores
Dos anys en el quals no ha passat cap dia sense que recorde la seua presència i recorde la seua Lola i els seus fills Miguel i Ana.
Molts coneixeu les reflexions d'Ana al seu bloc que en moltes ocasions ha recordat de manera molt emocionant el seu pare.
Un record emocionat per Miquel. DEP

Dubrovnik (3). Viatge a Mostar.

2011-10-05T13:02:00.000+02:00

No us penseu que he estat a Dubrovnik des del 12 de setembre fins avui. L'altre dia ( dia 30 de setembre) em deien pel carrer que si acabava d'arribar perquè anava publicant coses i enviant fotos del viatge. Però no, vaig tornar el dia 19 de setembre després de set dies. El que passa és que el viatge em va resultar magnífic i tinc moltes coses acumulades per dir, si algú vol sentir-les.

En el primer dels post sobre Dubrovnik, on reflexionava sobre la promoció turística de laciutat en contrast amb el que es fa per ací (llegiu Gandia, Oliva, etc.) ja vaig anunciar que volia dedicar unes lletres al viatge que vam fer a la ciutat de Mostar en Bòsnia i Herzegovina i que em va impressionar. Això és el que pretenc fer ara.
Mostar està a uns 150 km de Dubrovnik però la carretera adriàtica té (que té unes vistes magnífiques) té també moltes corbes i, afegint-li els passos frontereres, el viatge dura al voltant de tres hores.

La primera cosa que ens va sorprendre (per ignorància de la geografia dels Balcans) és que Croàcia està dividida en dos parts i, per anar de Dubrovnik cap al nord, cal travessar dos passos fronterers d'entrada i eixida de Bòsnia i Herzegovina ja que aquest estat disposa d'uns 25 km de costa entre les dues costes croates.
No sé si és llegenda o no però el guia que ens acompanaya va contar que la ciutat estat de Dubrovnik va donar aquelles terres a l'Imperi Otomà perquè la defensara del venecians i, d'aquesta manera, ha arribat fins ara i, quan es va fer la divisió de l'estat de Iugoslàvia es va acordar respectar les totes les posessions històriques.
Aquests passos són de pur tràmit i no alenteixen molt la marxa. Entre els dos passos vam parar a Neum (ciutat comercial i turística a la costa adriàtica).
Després de la parada i de tornar a entrar en territori croata vam arribar al delta del riu Nèretva (terreny molt productiu amb clementines i altra producció agrícola) on es deixa la carretera de la costa i, vorejant el riu, es va cap a l'interior.
Al cap d'uns pocs quilòmetres arribem a Netkovic, centre comercial d'aquella zona croata on és la frontera amb Bòsnia i Herzegovina. A la frontera cal esperar uns 20 minuts per fer tots els tràmits.

La primera parada després de passar la frontera va ser a Pocitelj, poblat molt castigat en la guerra serbo-bòsnia dels anys 90 i que presenta una mesquita en reconstrucció i algunes cases típiques de les zones rurals bòsnies.
Després de més de tres hores de viatge arribàrem, per fi, a Mostar. Pel camí el guia va tractar d'explicar-nos la situació política actual del país i, la veritat, no ho va poder aconseguir del tot. Sembla que Bòsnia i Herzegovina està dividida en dos "subestats" amb els noms República dels Serbis de Bòsnia (amb majoria d'origen serbi i de religió ortodoxa i capital a Banja Luka i la Federació de Bòsnia i Herzegovina ( on "conviuen" els d'origen bosnià de religió musulmana i els d'origen croata de religió catòlica amb capital a Sarajevo). L'estat compta amb una Presidència de tres membres (un de cada grup ètnic). Podeu veure més en aquest enllaç.
La visita a Mostar la vam fer amb un guia local que parlava espanyol. Era molt jove i no havia conegut els anys de guerra (que va acabar en 1995) i ens va comentar que els odis segueixen entre la població més major però que prefereixen no parlar-ne perquè, és clar, van patir moltíssim com en totes les guerres, sobretot si són "civils".
La visita turística la vam reduir al barri antic on destaca el Pont Vell que li dóna l'entrada i que, a més dóna nom ala ciutat ja que pont en el seu idioma (és un poc d'embolic el nom de l'idioma) és Most.
El pont va resultar destruït en la guerra passada i, encara avui, tenen discussions per qui va ser el responsable de la destrucció. Cal tenir en compte que la guerra va enfrontar primer als serbis i montenegrins amb els bosnians i croates i, posteriorment, als croates i bosnians.

Al barri vell ressalta, principalment, els carrers dedicats a zoco o basar amb el més pur estil àrab, on es ven tot però ens va cridar més l'atenció la gran quantitat de fotos, records i banderes de l'època del mariscal Tito així com l'enorme quantitat de residus de la guerra (cascs militars, casquets de bala i altres projectils, etc).
Una visita que fa tothom és a la Casa Turca que, a mi personalment, no em va dir res ja que es tracta d'una casa condicionada per al turisme bàsicament. Així i tot, hi ha un pati amb una font a l'entrada i unes sales en la part superior bastant curioses.

Però el que més ens va impressionar, a banda del magnífic pont, va ser veure, encara avui després de setze anys d'acabada la guerra els "records" que va deixar. Moltíssimes cases de pisos amb marques de metralla i de projectils més grans, edificis (suposadament oficials en l'època) completament destruïts.
Esperem que tots els conflictes es puguen arreglar abans de produir aquestes catàstrofes i que no calguen guerres mai més.
La tornada cap a Mostar es fa pel mateix camí de vinguda. L'única diferència és que la parada a la frontera per tornar a Croàcia va ser "només" de 10 minuts.

Dubrovnik (2). Primer dia

2011-09-28T19:57:00.000+02:00

Al post anterior vaig dir que intentaria escriure algunes coses sobre els dies a Dubrovnik i, després de l'inicial amb consideracions genèriques sobre turisme, he decidit fer una relació de cada dia del viatge que am fer amb la Xelo.
El primer dia real del viatge va ser dimarts 13 ja que dilluns el vam dedicar al viatge i arribàrem a l'hotel bastant tard.
Dimarts ens vam alçar bastant matí (cosa gens difícil en aquelles terres on es fa de dia més d'una hora abans que ací) i vam anar cap a la ciutat vella en bus (el núm 6 per si aneu alguna vegada cap als hotels de la península de Lapad).
l'entrada a la ciutat vella es fa sempre per la porta de Pile i només entrar a la ciutat te n'adones de la meravella de ciutat que et disposes a visitar.
La primera cosa que et trobes és la font de'Onofrio que domina tota la plaça d'entrada i darrera d'ella la famosa Placa o Stradum que és el carrer principal de la ciutat.
Vam dedicar tot el dia a caminar pels carrers i les places, a visitar alguns edificis bellíssims com ara el Palau del Rector, l'església dels Franciscans, l'església de Sant Blai (patró de la ciutat i omnipresent), la catedral, el palau Sponza (amb una impressionant sala dedicada als morts en la darrera guerra civil de 1991-92), columna de Rotllà, torre del rellotge...
De tota manera, el que més em va impressionar aquell dia va ser la passejada pels carrers laterals, sobretot els de la part esquerra en el sentit Pile-Port Vell, aquells carrers empinadíssims i tan estrets.
Cap a migdia vaig tenir el primer contacte amb una de les coses que més m'han agradat al viatge, la cervesa de Croàcia que és, en general, molt bona encara que no la serveixen tan fresca com ens agrada per ací i com requereix la calor intensa que feia aquells dies.
Per dinar vam anar a un restaurant on serveixen bàsicament peix i que recomane si alguna vegada us perdeu per allí. Es tracta del restaurant Proto i està situat al quart a cinqué carreró de la dreta en la direcció Pile-Port Vell. Ens van servir uns calamars (sempre presents a totes les cartes d'aquella part de Croàcia) i un peix blanc molt bo (lamente no recordar el seu nom ni en català ni en croat) amb un vi blanc de la varietat Poŝip molt recomanable.

Vam tenir temps per la vesprada de pujar a la muntanya que hi ha apegada a la ciutat que té un nom impronunciable -SRD- on es puja amb un telefèric i des d'on hi ha unes vistes de la ciutat magnífiques.

Les fotos més interessants d'aquell dia les podeu veure a l'àlbum de Picasa

Dubrovnik (1)

2011-09-19T23:07:00.002+02:00

Hem estat amb la Xelo uns dies a Dubrovnik. Unes cròniques del viatge les faré, potser, més endavant amb un comentari específic que vull fer d'una excursió a Mostar. Ara només volia fer una reflexió sobre el turisme, Dubrovnik i les ciutats que vosaltre vulgueu afegir. La ciutat i tot l'entorn estava ple a vessar durant tota els dies que hi hem estat. A partir de les 9 del matí i fins a ben passades les 12 de la nit estava tot pleníssim. Aleshores vaig fer algunes preguntes i resulta que:

No han fet cap correguda de bous en tot l'estiu.
No han vist per allí Julio Iglesiaa ni Tom Jones.
El mercat "medieval" el fan cada dia de veres i sense semblar carnaval.
Hi ha una Orquestra Clàssica professional que actua dues vegades per setmana a l'estiu.
Grups musicals cada nit en un o d'altre lloc (quartets de corda, quintet de metalls, duos, etc.).
Una xaranga cada tarda de diumenge amb músics de vent i majorettes.
Hi ha un festival musical que dura tot el mes d'agost

Proveu a posar similituds i diferències i ja em conteu

1 de setembre

2011-09-01T12:06:00.000+02:00

Feia més de 30 anys que sabia molt bé on seria i què faria cada 1 de setembre a les 8 del matí: estaria examinant de matemàtiques pendents de cursos anteriors i/o de matemàtiques de COU o de 2n de batxillerat darrerament.
Aquest any no he anat a l'Institut a les 8 del matí malgrat que això no ha servit per llevar-me més tard. Abans de les 7 del matí ja era dempeus sense cap obligació concreta. Normalment, amb Xelo, anem a caminar cada matí a la mar o pels carrers d'interior (si anem amb les gosses), però avui hem decidit posar-nos a treballar en l'hortet d'enfront de casa (sempre hi ha feina en l'hortet) llevant brosses, arrancant unes fesoleres, sembrant unes faves (a veure si en fem de ben primerenques) etc.
Crec que m'ha vingut bé que no anàrem a caminar i férem un exercici físic més fort perquè d'aquesta manera no he estat contínuament pensant en el meu primer dia de jubilació.
Fins ara (11,45 h) hem estat ocupats en feines de l'hort i de casa però ja tenia ganes d'agafar l'ordinador i escriure estes reflexions ximples.
Ja sé que m'he d'adaptar i que la gent em felicita pel carrer quan em veu i em diu que és una benedicció el que m'ha passat i que les generacions futures no ho podran fer i...
Però avui per avui encara em domina una sensació estranya de fi de cicle i de no saber si el nou cicle serà profitós.
Amenace en seguir contant les meues cabòries. Si voleu, podeu deixar de llegir-les o, si no, podeu opinar i dir la vostra.
Seguiré de manera continuada tot allò relacionat amb l'eduació i, més concretament, amb l'ensenyament secundari i aniré opinant sobre aquestes coses.
Per a la tarda, o demà, la meua opinió sobre les "retallades" de la Comunitat de Madrid o de Castilla-La Mancha que (és ben probable) no tardaran a passar cap ací.

De nou, la família a les Illes

2011-08-21T12:54:00.000+02:00

En la primera setmana d'agost estàvem (Xelo i jo) passant uns dies a Eivissa, amb Maria que ja sabeu que hi treballa quan una de les últimes nits vam rebre una trucada de Ferran, cosa habitual. Però el que no va ser habitual era el contingut de la trucada que va començar, més o menys, de la següent manera: Tinc una bona mala notía que donar-vos.
Xelo es va espantar una miqueta però, de seguida, Ferran ens va explicar què passava. En una relació provisional de places per al Conservatori Superior de Canàries li havien donat plaça de Musicologia per a tot el curs. La notícia, contada així, era magnífica perquè és això al que es vol dedicar Ferran i era mala perquè siginificava que havia d'estar altra vegada durant un llarg temps separat de Cristina.
En els dies posteriors tots hem estat pendents de la confirmació, o no, de la notícia quan, finalment, el dia 19 s'ha publicat el llistat definitiu de les places i Ferran se'ns va cap a Tenerife a partir de l'u de setembre. Cristina s'haurà de conformar amb veure'l al Skype i les vegades que, suposem, que farà a sovint. El treball li servirà d'experiència i li proporcionarà punts per poder optar a una plaça més acostada. Com deia Kavafis i Llach: Bon viatge pels guerrers que al seu poble són fidels...
Tot això m'ha fet recordar el post que vaig escriure pel febrer de 2010 en la primera destinació de Ferran a Tenerife, titulada La meua família a les illes que podeu llegir en aquest enllaç.

Què trist!

2011-07-21T18:27:00.002+02:00

La nit de dimecres 20 de juliol de 2011 serà recordada en la petita història de l'Associació Artístico-Musical d'Oliva com una nit trista.
La raó està en la renúncia del director de la Banda Simfònica de l'AAMO, Lamberto Olmos Saturnino, a seguir com a director.

Es va acomiadar dels músics assistents a l'assaig perquè el dia abans havia presentat la dimissió immediata. La raó que va donar va ser que dilluns el president de l'AAMO el va informar d'una assemblea de músics que havia tingut lloc el dia 12 de juliol (a la qual no va assistir el president). En ella, segons el que li va contar el president, s'havia parlat de la renovació de la direcció de la banda perquè semblava un cicle acabat. Lamberto va decidir aleshores plegar com a director de forma immediata.
Com que no sabíem exactament si se li havia explicat de forma correcta el contingut de l'assemblea, els músics assistent a l'assaig, per veu de Salva Mena, li van comunicar al director les conclusions consensuades en ella.
A grans trets les conclusions van ser:

Efectivament, semblava que calia un canvi en la direcció perquè bastants músics no s'hi trobaven a gust pel tipus de repertori i pel contingut dels assajos que es feien darrerament.
La trajectòria de Lamberto a la nostra banda i orquesta ha estat , en general, bona i no es podia consentir que acabara el seu cicle de mala manera com havia estat el cas dels tres o quatre últims directors de la nostra Associació.
Per tant, es proposava que, el més aviat possible, la Junta Directiva de l'AAMO fóra informada de l'asemblea i que, si ho consideraven oportú, negociaren amb el director la fi del seu cicle amb un comiat com es mereixia, és a dir, amb un concert o bé al Palau de la Música (el 2 d'octubre) o bé a casa per Santa Cecília.
Els músics, per la seua banda, es comprometien a posar tota la carn a la graella per fer un concert digne del gran comiat que es mereixia Lamberto.
També es valorava negativament la quasi nuŀla comunicació que rebien els músics per part de la junta i es demanava que havia de millorar molt aquest aspecte.
En l'assemblea es va criticar també l'absència del president que, segons sembla, formava part de la comissió de banda simfònica (en l'assaig de dimecres, el president va aŀlegar que l'Assemblea s'havia convocat sense comunicar-li-ho a ell).

Lamberto, després de les paraules dels músics, es va ratificar en la seua decisió de dimitir de forma immediata tot dient que no li agradaven els concerts de comiat i que, a més, seria desagradable per a ell haver d'estar dirigint assajos a músics que no se'l creien.
Va dir de manera repetida que se n'anava sense rencors, estimant tothom i que allà on anara parlaria bé de la banda d'Oliva i dels seus músics.
Com he dit al títol, tot molt trist. No pel comiat de Lamberto que era inevitable sinó per la forma en què s'ha produït que ha estat la contrària del que tots desitjàvem.
En propers posts seguiré contant les meues reflexions sobre aquest tema. En particular parlaré del paper de la junta directiva que crec que no ha estat el correcte.

Nou Bloc

2011-07-14T11:41:00.002+02:00

Fa uns dies em vaig adherir al projecte MésVilaweb, cosa que recomane tothom que faça, i això et dóna l'opció de tenir un bloc als blocs de MésVilaweb. He obert, per tant, un nou bloc que no sé amb quina freqüència actualitzats. El podeu trobar a Després de l'activitat...

Gràcies, moltes gràcies.

2011-06-21T12:10:00.000+02:00

Divendres passat, 17 de juny, vam celebrar un sopar en què s'homenatjava tres companys que han arribat a la seua jubilació i el centre actual, que es jubila també perquè s'està acabant de construir el nou Institut Enric Valor de Pego.
Un dels companys jubilats, com sabeu quasi tots els qui em llegiu, sóc jo mateix i els altres són Josepa Gilabert i Víctor Navarro.
L'acte va resultar magnífic, començant pel lloc (el pati de l'Institut) que es va condicionar i adornar de manera acurada, seguint pel sopar que va servir el càtering del recentment proclamat campió d'Espanya de cuiners, Evarist Miralles, i continuant amb el fi de festa que va ser impressionant. Van venir un nombre important de xiques i xics de la banda de música que ens van tocar diversos pasdobles i marxes mores, es va projectar un vídeo molt agradable sobre els tres companys (gràcies, Maite, Rosa, Dolors i....) i amb la presentació de Tomàs Llopis vam dir unes paraules els homenatjats: Josepa, Víctor i jo seguides de regals per als tres presentats pel mateix Tomàs, per Joan Ramon Morell i per Paco Lleches (gràcies a tots ells per les boniques paraules que ens van dedicar)

Les meues primeres paraules van ser de record a dues persones que van passar abans que jo per aquesta fita de la jubilació a les quals jo estimava moltíssim i que ens van deixar ben aviat: el meu germà Miguel i el meu amic Juli. A continuació vaig donar les gràcies a la meua família que em va acompanyar i a tots els assistents a l'acte. Com que no podia citar totes les persones que hi érem, vaig recordar especialment els companys de departament que he tingut en els meus anys per ací (Adela, Merxe, Rosa, José Vicente, Paco i Emili) i els companys i companyes que em van ajudar en el seu dia en les dures tasques de la direcció del centre (Dolors Arnal, Lluïsa Parra, Juli Giménez, Merxe Fuster, Tomàs Llopis, Dolors Femenia). Després vaig donar les meues raons per agafar la jubilació les quals ja havia explicat en aquest mateix bloc en un post anterior i, com no podia ser d'un altra manera, em vaig oferir per col·laborar amb els companys del departament i amb la direcció i qualsevol
iniciativa futura del centre.
Gràcies especials a Gemma Pastor i Elvira Cambrils perquè van ser dues organitzadores excepcionals dels actes, així com a Juanjo Llorca i Rosa Berbegall i totes aquelles persones que han col·laborat en l'organització (perdoneu si se m'oblida algú)
Com que el centre no es podia acomiadar per ell mateix, vaig preparar un vídeo curtet on feia un repàs a les diferents etapes que ha tingut el centre, amb les diferents nomenclatures per les quals ha passat, i algunes fotos que arreplegaren un poc la vida del centre, amb alumnes fent activitats lúdiques (viatges) o acadèmiques (prova Cangur, itinerari matemàtic...), amb professors i professores i amb un record per als nostres companys de l'Institut de Thonon amb els quals hem compartit activitats d'intercanvi durant bastants anys.
El vídeo el podeu veure en l'enllaç que segueix.

Acabe com he començat: Gràcies, moltíssimes gràcies

Després del 22-M a Oliva

2011-06-03T13:26:00.000+02:00

Sé que han passat bastants dies des del dia de les eleccions municipals però he preferit deixar aquest temps per pronunciar-me.
L'endemà mateix de les eleccions (per no dir la mateixa nit electoral) volia fer unes reflexions però vaig pensar que era millor no interferir en les possibles reaccionsi/o decisions que volgueren fer els diferents partits.
La gran quantitat de rumors i mentides que se sentien per la ciutat, escampades a propòsit fin i tot abans de les eleccions, mereixien una resposta però era preferible que es feren de forma oficial.
Les notes del PSOE de dilluns 1 de juny, usant la premsa i la web, plenes d'incorreccions, mentides i, si m'apureu, il·legibles des del punt de vista sintàctic i gramatical van tindre la resposta adequada i clara per part del BLOC el dia 2 de forma pública, sense intermediaris, i a través d'un vídeo que tothom pot veure i escoltar. Em limite a posar-vos ací l'enllaç a la nota de premsa del Bloc del dia 2-6-11:

Vot útil

2011-05-14T18:47:00.001+02:00

Quan sent parlar de vot útil sempre és per part dels partits majoritaris que pretenen arreplegar els vots de gent indecisa fent creure que el vot a un partit més menut no val per assolir els objectius que pretenen.

Cal dir que aquesta afirmació és absolutament falsa, en general.
En concret i en aquestes eleccions de diumenge pròxim, PSOE ens diu que per fora el PP cal votar-los a ells, quan l'anàlisi de les enquestes que s'estanca publicant aquests dies ens diu que, simplement amb què Compromís arribe al 5% dels vots i puga entrar a les Corts, el PP perd automàticament 3 escons almenys que li venen pel fet de no poder passar del abusiu mínim que conté la llei electoral valenciana. Per tant,

CAL VOTAR COMPROMÍS A LES CORTS VALENCIANES SI VOLEM FER FORA EL PP

De la mateixa manera, a les municipals d'Oliva, l'anàlisi acurada de les enquestes que es manegen, ens diu que només el vot al BLOC pot fer que el PSOE no assolesca la majoria absoluta o la majoria còmoda que li permeta governar amb un grup residual. És a dir,

A OLIVA CAL VOTAR BLOC-COMPROMÍS

Amb el PSOE (també) anem de cul

2011-05-11T08:55:00.000+02:00

Si anar de cul és anar cap arrere, això és el que passa amb el PSOE d'Oliva en vistes a les eleccions municipals de 2011.
En els seus programes electorals de les convocatòries electorals anteriors (almenys des del 1999) apareixia el compromís de construcció d'un Auditori. Pel que siga (i podem entendre les circumstàncies que han dificultat assolir el compromís) no s'ha pogut arribar a acomplir allò que es prometia ni amb alcaldies del PP ni amb alcaldies del PSOE.
Però arriba el 2011 i el PSOE elabora el seu programa electoral sense cap referència (ho heu llegit bé, cap) a la construcció de l'Auditori Municipal. Però estudiant una mica més a fons aquest programa electoral, ens trobem amb una dada que espanta. Sabeu quantes vegades apareixen les paraules música i musical? Doncs apareix ZERO (sí, 0) vegades.
Per tant, això que he dit al principi:

AMB EL PSOE(també)ANEM DE CUL

Per si voleu confirmar vosaltres mateixa el que us dic i pugueu veure un programa electoral desgavellat i refregit, el teniu a
Programa PSOE Oliva 2011

Recuperació del ridícul de la Sra. Chelo Escrivà

2011-05-09T22:32:00.000+02:00

Ara que la Sra Chelo Escrivà ha decidit presentar-se com a candidata a l'alcaldia d'Oliva vull recordar-vos el post que vaig escriure el juny passat amb motiu del ridícul que va fer quan allò del Wanted (only alive).
Podeu rellegir-lo clicant ací.

Pasqua 2011

2011-04-27T12:01:00.001+02:00

Vaig comentar a Twitter els mateixos diumenge i dilluns de Pasqua com havíem passat els dos dies de Pasqua. En una d'aquelles piulades vaig prometre que penjaria unes fotos. Això és el que vaig a fer ara.
Diumenge, després d'haver estat de matí a la Visitatio Sepulchri a Gandia, vam anar cap a la Marina.

Vam estar passejant un poc per Llíber (han deixat un poble magnífic amb les darreres modificacions) i vam anar a dinar a Les Terrasses de la Torre.
Ja feia bastants anys que no havia estat a Les Terrasses i em vaig trobar un local canviat d'aspecte però on es menja bastant bé encara.
Com vaig comentar aquell dia, les coques per començar estaven espectaculars. L'arròs en crosta de després no és cap meravella (passable només). El vi sí que era magnífic (Ribera del Duero: De Bardos 2006).
El que em va resultar novedós (fa anys això no ho feien a Les Terrasses) van ser els gin-tonic de després de dinar. La tria entre les diferents ginebres i tòniques és molt particular. Et posen sobre la taula tot el que tenen perquè tries allà mateix (una manera com una altra d'estalviar-se una carta, ja que amb el vi van fer el mateix). A continuació l'abocament de la ginebra sobre la copa a través d'una canya és molt curiosa. Us deixe unes quantes fotos de tot aquest procés:

Dilluns vam passar el dia pel sud de la Vall d'Albaida sota la pluja. Un passeig mullat per Bocairent, una visiteta al celler de J Belda a Fontanars on vam comprar unes botelletes per aprofitar la visita i dinar a Casa Julio (al restaurant tradicional). Res extraordinari a Casa Julio tret de la màgnum Maduresa 2006 (bona, com esperàvem). A la vesprada vam fer un passeig (ja sec) per un Ontinyent sense una ànima i per un Carrer Major que ens va donar una pèssima sensació d'abandonament.

Un trimestre queda

2011-04-20T12:54:00.000+02:00

Acabe de començar les vacances de Pasqua del meu darrer curs a l'ensenyament. Començarà, per tant, d'ací dues setmanes l'últim trimestre que és, a més, el més curt dels que recorde. Com se sol dir en aquests casos, que siga per a bé.

No es presentarà Zapatero. I què?

2011-04-03T10:34:00.000+02:00

Des de les 10 del matí del 2 d'abril, tothom (premsa, ràdio, converses particulars...) parla de la no renovació de ZP com a candidat al parlament espanyol l'any que ve.
Jo em pregunte, en què ha de canviar això la nostra vida? Ara com ara, les nostres preocupacions haurien d'anar encaminades a les eleccions municipals i, sobre tot, a les eleccions a les Corts Valencianes.
Que hi siga, o no , Zapatero no canviarà que el poble valencià tinga com a prioritat fer fora del govern valencià la indiginitat representada per Francisco Camps i de tots els seus acòlits del PP.
Centrem-nos en aquest objectiu que, com he escrit en alguna altra ocasió, el PODEM aconseguir. Només ens faltava que, a sobre, s'apropiaren dels símbols més preuats per tots nosaltres, com banderes, Jaume I i d'altres. Ara resulta que la senyora Rita Barberà està al mateix nivell que el rei Jaume. L'acabament del seu discurs del dia 2 va ser, per si no ho heu sentit, "...Jaime I y Rita Barberà".
Centrem-nos. PODEM.

Tercera (ara definitiva)

2011-03-15T15:28:00.000+01:00

Ens els darrers posts, abans de la feina del Molt Honorable de forçar el tancament de TV3, vaig dedicar-ne dos d'ells al tema de la meua jubilació voluntària - Primer pas i Segona passa (quasi definitiva)- i ara, com veieu al títol, ve la continuació i final de la sèrie.
El dia 15 de març, dimarts, ha acabat el termini per poder renunciar a la soŀlicitud de la jubilació voluntària i, per tant, em puc considerar, oficialment, un home en els seus últims mesos de treball actiU remunerat. A finals d'aquest curs acabaré la meua tasca activa que sempre ha estat en el món de l'ensenyament.
Sé que la majoria de vosaltres em direu que ara he de disfrutar fent allò que vulga sense cap lligam ni horari i totes eixes coses i, per tant, si voleu, us podeu estalviar de contar-m'ho (però per mi, no us talleu).
És així, efectivament, però poseu-vos al meu lloc i penseu que és normal que em senta davant d'una situació nova i això em provoque una incertesa que, un poc cagadubtes com sóc, em fa estar una mica amoïnat pel futur i alguns dies em fa dormir malament.
Ja sé que aquests pensaments seran transitoris i que, amb un poc de temps, acabaran passant amb l'ajuda de la meua família i dels companys i amics. Jo, per la meua banda, seguiré fins el darrer dia treballant amb les mateixes ganes i dedicació que he posat tota la meua vida professional.
Alguns de vosaltres, a hores d'ara, estareu pensant per què he soŀlicitat la jubilació i m'estalviava aquestes cabòries. La veritat és que, pensant-ho fredament, havia de demanar-la per vàries raons.
Crec, de veritat, que és necessari donar pas a generacions noves en l'ensenyament i, tal com estan ara mateix les coses, això és difícil si no és substituint el professorat veterà. Jo mateix, en la meua pròpia família, tinc alguna persona esperant per poder accedir a l'ensenyament i no hi ha places disponibles.
Així mateix, he estat des de fa molts anys afiliat a un sindicat des del qual, en companyia d'altres, es va aconseguir aquesta jubilació voluntària que ara acaba i he signat i m'he manifestat per la continuació de la mesura. Pense que és bastant conseqüent demanar la jubilació.
A més, i aixó és una broma, jo sóc de La Font d'en Carròs i als fonters sempre hem tingut fama de cabuts. Fa ja algun temps vaig dir que no estaria jo treballant quan tinguérem l'Institut nou. Així que és necessari que em jubile ara que anem a tenir nou Institut a Pego.
Espere poder anar al nou centre com a visitant. Estaré sempre a disposició dels companys i companyes de Pego pel que necessiten de mi.

Per la llibertat d'expressió

2011-02-18T12:03:00.000+01:00

Per la llibertat d'expressió

Sí a TV3

#sensesenyal

#volemtv3

Pregó faller a Gandia

2011-02-06T13:23:00.001+01:00

Ahir, dissabte 5 de febrer, vaig ser a Gandia en l'acte de la Crida fallera formant part de la banda d'Oliva.
Aquest any l'acte ha canviat el seu format i consta ara de dues parts, la primera un Pregó faller a la Plaça de Sant Josep i la segona la crida pròpiament dita a la Plaça de l'Ajuntament.
És del primer acte de què vull parlar. Va consistir en un pregó llegit a duo per Ximo Rovira i pel seu oncle (ara no recorde el seu nom). Va ser un pregó infame, d'una qualitat molt i molt baixa, ple de tòpics populistes i, desgraciadament, amb retorn al blaverisme que jo suposava oblidat de les Falles de Gandia.
Sense venir a conte,van introduir en el pregó referències a tot allò que els catalans ens furten i se n'apropien. No s'els va ocórrer altra cosa que dir que els catalans s'havien apropiat de la paella, de la mateixa manera que ens havien robat Ausiàs March, Joanot Martorell, Roig(sic) de Corella, etc.
A Sant de què anava tot això? Està necessitat Ximo Rovira de fer mèrits davant dels seus caps a Canal 9? Incomprensible dins de l'ambient de les Falles de Gandia dels darrers anys, i més quan el seu oncle és directiu de la falla de Corea, que últimament s'ha distingit per la qualitat dels seus llibrets i de les coŀlaboracions d'importants escriptors que, n'estic ben segur, estaran absolutament en contra d'aquestes actituds.
A veure si hi ha alguna reacció front a aquests atacs a la racionalitat.
Malgrat que no us serà de gust, podeu veure el pregó a Gandia Televisió. Segur que el tindran gravat.

Prova d'enllaç

2011-02-01T15:23:00.000+01:00

Amb aquesta darrera afició meua de les xarxes socials (encara no m'ha agafat molt fort però) estic provant aplicacions per donar a conéixer els posts del bloc en Facebook o en Twitter. Així que aquest post l'escric només amb la intenció de provar si apareix en les xarxes esmentades. Potser esborraré el post en comprovar-ho.

Segona passa (quasi definitiva)

2011-01-26T15:27:00.000+01:00

Aquest matí he estat a Alacant per tal de presentar la documentació que la Conselleria demana per concedir la jubilació anticipada LOGSE, gens complicat: una instància, una fotocòpia del DNI i el certificat literal de naixement (vegeu el post anterior).
He preferit anar a Alacant i no usar cap altre camí possible de presentar la documentació per la tradicional desconfiança que tenim (almenys jo en tinc) cap al funcionament de la burocràcia al nostre país.
No sé si tota la gent que em llegeix coneix bé el terme "jubilació LOGSE". Es tracta de l'acompliment d'un acord entre els Ministeris d'Educació i Hisenda amb els sindicats dels ensenyants, que permetia jubilar els i les professores que compleixen 60 anys abans del 31 d'agost. La jubilació comença l'1 de setembre.
No cal que diga ací (perquè molts de vosaltres ja m'ho heu sentit dir) que he dubtat molt en presentar la paperassa (de fet encara estic dubtós) perquè em trobe molt bé de salut i d'ànims per seguir, però el fet que siga aquest l'últim any de l'acord i l'enrenou que s'està muntant amb el tema de les pensions ha provocat que, per ara, siga partidari d'acceptar la jubilació.
De tota manera, hi ha fins el dia 15 de març per poder renunciar. Seguiré informant si voleu seguir-me.

Primer pas

2011-01-11T13:07:00.001+01:00

Amb l'arribada de gener comença el termini (fins a finals de febrer) per presentar la documentació per a la jubilació anticipada. Cal presentar (amb alguns altres documents) el certificat de naixement.
I això és el que vaig fer ahir, anar a l'ajuntament de La Font a sol·licitar el certificat. És, ai mare, el primer pas.
Us mantindré informats dels propers passos.

Bon Nadal?. Bones Festes?

2010-12-26T20:02:00.001+01:00

Fa uns pocs anys que quan arriben aquestes dates em ve el dubte de què he de dir quan em trobe algú o quan he d'enviar una felicitació. Bon Nadal o Bones Festes?
Sempre havia dit Bon Nadal i així ho escrivia allà on feia falta però allò que sembla políticament correcte és no felicitar explícitament el Nadal per si aquell amb qui et trobes (o et llegeix) no vol celebrar-lo o no té aquestes tradicions entre les seues.
Podeu comprovar que s'esta escampant molt la fórmula BONES FESTES en compte del Bon Nadal. Jo mateix en les webs de l'AAMO i la de l'IES Enric Valor que administre, he usat aquesta expressió en els dos últims anys no sé ben bé per què.
A les transmissions esportives o de notícies que provenen dels EEUU veureu com han substituït el tradicional Merry Christmas per la més inexpressiva Happy Holiday que igual pot servir per al Nadal, per a l'estiu, per al dia d'Acció de gràcies...
Què penseu d'aquests costums que estan canviant? Teniu alguna opinió i voleu fer.la pública ací? O els Nadals els esteu passant de vacances (com diuen els nord-americans) de tot i no voleu perdre el temps en aquestes cabòries?
Fins l'altra, Bon Nadal i/o Bones Festes

Un altre editorial mestre de Partal

2010-12-23T09:55:00.000+01:00

En alguna altra ocasió us he deixat l'enllaç dels editorials de Vicent Partal a Vilaweb.
Ahir el "Tribunal Supremo Español" va tindre a bé que li tocara la grossa de la loteria a tots el catalans i catalanes donant a conéixer tres sentències que pretenen tombar a terra la política d'immersió lingüística que la Generalitat de Catalunya ve aplicant a l'ensenyament amb èxit des de fa bastant temps, basant-se en la sentència d'aquest estiu que vaig comentar en posts anteriors.
Sobre aquestes sentències, Partal ha publicat avui dia 23 de desembre un editorial redó que podeu llegir ací.
Per cert, hauríeu de llegir també l'article titulat Hi ha 93.700 xiquets desatesos pel Suprem i subtitulat Desenes de milers de xiquets valencians demanen d'estudiar en català i no ho poden fer.

Concert i Presentació de disc a Gandia

2010-12-12T11:46:00.005+01:00

Dissabte, 11 de desembre, vam anar a la presentació del CD Jaume I, vida música i poesia de Capella Ducal.
L'acte va tenir lloc a la Casa de la Marquesa de Gandia i va resultar molt agradable.
La presentació del disc la va fer Mercé Morell i, de pas va presentar el concert que venia a continuació. Després Ferran Escrivà va fer la presentació del grup de direcció de Capella Ducal, format per ell mateix com a musicòleg, Enric X. Naval com a director artístic, Joan Iborra, historiador i filòleg, Bernat Rodríguez, economista i Juan Manuel Sanchis, enginyer de so.

El concert que va seguir a aquesta presentació, va consistir en una primera part de música de trovadors (que hi són al disc) i dos romanços populars (La dama d'Aragó i La Cileta). A la segona part es van interpretar uns madrigals del segle XVI amb lletres d'Ausiàs March i de Francesco Petrarca.
Us deixe unes quantes fotos de l'acte i dos vídeos, un amb la interpretació de La Cileta i un altre amb la interpretació del madrigal Di di en di vo cangiando amb música de Mateu Fletxa el Jove i lletra de Petrarca.
Lamente la baixa qualitat dels vídeos que van ser presos amb una càmera fotogràfica sense trípode i amb no molt bones condicions.

Capella Ducal a Gandia de nou

2010-12-09T12:47:00.001+01:00

Capella Ducal actuarà el proper dissabte, 11 de desembre a les 19 h, a la Casa de la Marquesa de Gandia.
Presentaran el seu disc "Jaume I. Vida, música i poesia".
Podeu veure el programa del concert clicant ací.

Santa Cecília 2010

2010-11-22T20:33:00.000+01:00

Estic segur que tots els lectors d'aquest bloc saben que a Oliva se celebra, com en quasi cada població que tinga societats musicals, la festa de Santa Cecília. El que potser que desconeguen és que l'Associació Artístico Musical d'Oliva (AAMO) celebra aquestes festes durant més d'una setmana i compta, com a característica especial, amb el nomenament de la Musa de la Música amb el seu acompanyant i cort d'honor (vaja, com a les millors festes majors).
La festa en si comença dissabte amb concert i presentació de nous músics de la Banda Juvenil i serenata a la musa; continua diumenge amb la presentació de la Musa amb el seu mantenidor corresponent, presentació de nous músics i concert de la Banda Simfònica.
Durant la setmana següent se celebren diversos actes com un berenar-festa per als alumnes de l'Escola de Música i festes-sopar per a tots els assistents divendres i dissabte.
Finalment, diumenge es fa el "tro final": missa en honor de la Santa amb actuació de l'orquestra clàssica i de l'orfeó i dinar social com a culminació de la festa. És d'aquest dinar que volia dir dues cosetes.
Els que em coneixen una mica saben que jo sempre m'he mostrat contrari a la parafernàlia en estes festes i, per tant, no m'he mostrat mai partidari que hi haguera "festers i festeres". He de reconéixer però que estic canviant darrerament d'opinió perquè reconec que, sense aquest component, potser la festa no lluiria tant i seria un poc més freda, circumscrita a un àmbit més tancat en la pròpia societat.
L'altra cosa que volia comentar d'aquest dinar és la presència institucional (de les autoritats municipals, vull dir). Des de sempre ens han acompanyat alguns regidors (no han fallat mai representants de BLOC, UV i PSOE). Respecte a la màxima autoritat amb aquest ja són tres anys seguits que el Sr. Alcalde no ens honora amb la seua presència i delega en un altre regidor.
Jo personalment no entenc aquesta decisió quan la nostra Associació és la més important del poble en l'àmbit cultural i musical. De la mateixa manera que no entenc com el regidor delegat pel sr. alcalde no ens ha dirigit unes paraules ni l'any passat ni enguany com a deferència per les paraules d'agraïment a l'Ajuntament que havia fet el president de l'AAMO mesclades amb paraules reivindicatives, com és natural.
El president, Enrique Escrivà, va fer un curt parlament molt emotiu per dues raons principals: per una banda ell és el pare de l'actual Musa de la Música i, per l'altra, va aprofitar l'ús de la paraula per a comunicar-nos a tots que l'any que ve no pensa presentar-se a la reelecció com a president. En les seues paraules no podien faltar les reivindicacions que la música necessita a Oliva en forma de infraestructures (locals més amplis per a la nostra Escola i un auditori digne). Estic d'acord en quasi tot el que va dir Enrique però discrepe en una coseta. Ell ens va dir que una raó bàsica per a no renovar el càrrec és que pensava que els mandats molt llargs no eren bons per a cap organització i en això estic d'acord. Però crec que la majoria convindreu amb mi que vuit anys no és un mandat llarg. Al contrari, quatre anys és un termini massa curt per a deixar tancades unes quantes coses que estan en procés d'aclariment.
La festa, com sempre, va acabar amb uns balls amenitzats per Fernando i Eva de forma manífica. Gràcies Fernando i Eva de part meua i de tota l'Associació.

Nou concert de Capella Ducal

2010-11-16T19:57:00.000+01:00

No fa massa vaig deixar constància d'un concert de Capella Ducal amb motiu de l'Any Borja que va resultar tot un èxit.
Capella Ducal ens ofereix ara una nova actuació amb presentació de disc inclosa.
En aquest cas actuaran a Sueca dissabte dia 20 de novembre a les 20 h a l'Església de la Mare de Déu de Sales. El concert es titula Dels trobadors a les capelles renaixentistes.
A continuació es farà la presentació del CD Jaume I, vida música i poesia resultat del concert oferit el 8 d'octubre de 2008 al Claustre de la Biblioteca Suecana Casa Joan Fuster.
Podeu veure el programa clicant en les dues vinyetes següents:

Una altra vegada els assajos de la banda

2010-11-08T21:23:00.000+01:00

Divendres passat vaig estar a l'assaig de la banda on estem preparant el concert de Santa Cecília del dia 14 de novembre.
Em va donar la impressió que no havia eixit de la meua tasca habitual a l'Institut. L'única cosa que canviava era que no feia jo el paper de fer atendre el personal si no que eixa feina la feia el director.
Tot el temps (quasi dues hores) sentint: Calleu; Feu el favor de callar; no em deixeu sentir tal o qual solista,...
Jo, i supose que molta més gent, vaig als assajos per avançar en la preparació dels concerts, per passar-ho bé tocant però és molt decebedor que siga una prolongació de les classes d'ESO de l'Institut.
Ara fa un poc més d'un any ja reflexionava jo sobre aquestes coses i vaig publicar un post en aquest bloc que podeu llegir en aquest enllaç.
Agrairé comentaris i opinions al respecte. Gràcies

Consell Escolar

2010-11-05T20:05:00.000+01:00

Dijous, 4 de novembre, vaig participar en un consell escolar (potser dels últims a què assistiré).
He estat participant en reunions de consells escolars des de fa bastant més de 20 anys i he de reconèixer que el sistema ha entrat en un deteriorament molt acusat.
Des de la creació dels consells escolars als centres, la participació ha anat minvant de manera preocupant.
Ja no hi ha participació d'alumnes (bo, sí hi ha representants però no acudeixen) perquè supose que no els interessa gaire el que hi tractem i, a més, els destorba la marxa dels seus entrenaments esportius o els seus estudis per al dia següent.
No hi apareix representació municipal. Supose que aquest deu ser el maldecap menor que deuen tenir.
Assisteixen quasi tots els representants dels pares d'alumnes i quasi tots els representants del professorat. El que passa és que les informacions que s'hi donen ja les coneix bé el professorat i m'atreviria a dir que també la majoria del sector de pares perquè són precisament la gent que més s'hi relaciona amb l'Institut ja que són els més interessats per la marxa del centre i pels estudis dels seus fills.
Jo no tinc ara mateix cap solució per donar-li vida als consells (tret de la més evident: no retallar-li competències si no donar-ne més) però el que sí sé és que cal fer alguna cosa perquè els òrgans de participació dels sectors educatius siguen més efectius.

Felicitats, Miquel

2010-10-29T12:48:00.025+02:00

Diumenge 31 d'octubre vam celebrar una festa per tal de celebrar l'aniversari del nostre amic Miguel Mezquida. És un aniversari especial perquè és el primer dels amics que arriba al nombre redó seixanta.
Des d'ací vull felicitar-lo molt efusivament.
Estem molt contents perquè la festa es va fer al seu estimat poble de Vall de Laguart, on tants bons moments hem passat plegats. Teníem davant nostre unes vistes inigualables i gaudírem d'una companyia molt agradable, amb la família de Miquel i les seues amistats.
Per acabar, vull recordar especialment la seua estimada Emi, sempre al seu costat en els moments bons i en els dolents. T'estimem, Emi.
Els amics de la nostra colla li vam fer uns petits regals i li vam dedicar unes parauletes que, com que ja es van les vam llegir públicament abans de la festa, puc donar a conéixer a continuació:

Felicitats, Miquel.

Tu sempre has estat el major de tots nosaltres (encara que no vulgues, és així) i això comporta que arribes cada any abans a la fita. Esta vegada també, clar.

Què té de diferent enguany? Doncs que arribes a un número d'aquells que diem redons i tenim la mania de dedicar-li una celebració més sonada.

Estem tots nosaltres molt contents de poder acompanyar-te en esta celebració junt amb tota la gent que estimes i que t'estima.

Ha estat una idea esplèndida de la teua estimada Emi fer aquesta festa en el teu poble i no en cap altre lloc. Quina meravella de lloc i de vistes tenim al davant!

La pena que tenim tots, com tu i la teua família, és que no hem pogut vindre al complet.

Estes paraules les signem un número imparell perquè ara fa poc menys d'un any, Paco (i tots nosaltres) ens vam quedar sense Conxi. Esperem que la pròxima baixa siga dins de molts i molt anys i puguem celebrar moltíssimes festes com la d'avui.

Cuida't molt, Miquel. No ens tornes a donar un esglai com el d'este estiu.

Compleix-ne molts més d'anys i de dècades i que tots nosaltres ho puguem veure.

Paco

Pura i Pepe

Xelo i Joan

Xelo i Ferran

Podeu veure unes quantes fotos de la festa visitant:

http://picasaweb.google.com/ferranesc/60anysdeMiquel#

Actuació de Capella Ducal en l'Any Borja

2010-10-18T19:06:00.001+02:00

El grup Capella Ducal, dedicat a la música clàssica i del qual formen part persones molt volgudes per a mi com el seu director Enric Naval i el meu fill Ferran, oferirà un concert de Música Sacra amb motiu de l'Any Borja que organitza l'Ajuntament de Gandia.
En aquest concert, que serà diumenge 24 d'octubre a la Seu Col·legiata de Gandia a les 20,30 h, Capella Ducal oferirà música religiosa de l'època de Francesc de Borja amb una novetat molt important: en la primera part del concert interpretaran una Missa a quatre veus atribuïda a Francesc de Borja i que no s'ha cantat almenys en els darrers 75 anys.
El diari Levante de diumenge 17 d'octubre ofereix un reportatge molt interessant sobre aquest concert. Podeu veure el reportatge de Levante en versió digital clicant ací i podeu veure en format PDF la notícia del diari clicant en aquest enllaç.
No us perdeu el concert que segur que pagarà la pena.

L'Alta

2010-10-14T18:59:00.000+02:00

El "pont" al voltant del 12 d'octubre, de vegades llag com enguany, és aprofitat per la majoria d'alumnes de l'institut de Pego com la primera ocasió de la tardor per ajuntar-se i fer una bona festa del mateix tipus que les que celebren per Cap d'Any, pel dia de la Crosta (febrer) o pels dies de Pasqua.
Aquesta festa d'octubre és coneguda com "ALTA" i, malgrat que alguns de vosaltres no n'hageu sentit parlar, és d'allò més tradicional. Se celebra que és el primer dia en què s'obre la veda de caça i els caçadors durant molts anys (encara ho fan però menys) anaven a quedar-se uns dies a les casetes que hi havia per la marjal i pel terme per estar de bon matí a peu "d'obra".
Allò que sobta de la celebració actual per part dels joves i dels joves (a això també ha arribat la "normalització", menys mal) és que la majoria no coneixen la raó per la qual fan aquestes festes ni reconeixen el nom (ALTA) que rep aquesta celebració.
Tampoc van, és clar, a casetes a la marjal si no que lloguen cotxeres en el poble per ajuntar-se i passar-hi tres o quatre dies de festa. Només molt pocs d'ells van algun dia amb els seues pares a caçar.
Aquest curs, vull deixar constància, no vaig tenir cap absència de cap alumne el dia 13, cosa que resultava bastant freqüent en anys anteriors.

Article de Partal

2010-10-08T10:38:00.002+02:00

Supose que quasi tots (pocs, m'imagine) qui llegiu aquest bloc, llegiu també Vilaweb i, si no, recomane que ho feu a diari.
Vicent Partal, el seu director, fa cada dia un editorial que quasi sempre és encertadíssim.
Per si no ho llegit el d'avui, 8 d'octubre, us deixe l'enllaç. És molt bo i tracta de la impossibilitat que els nostres "veïns" ens comprenguen. Tracta de l'"enganxó" entre Sergio Ramos i un periodista de TV3, d'unes paraules de Camps a "la sacrosanta cámara de los valencianos" i de la vinguda de la NBA a Barcelona.

Cliqueu per llegir a Partal

Dia de vaga general

2010-09-30T17:30:00.000+02:00

Escric aquestes línies el dia després de la vaga general del 29-S.
Només vull donar les dades de la participació a la vaga en el meu lloc de treball: IES Enric Valor de Pego.
Vam fer vaga 26 professors/es d'una plantilla de 54 components, fregant el 50%, mentre que van assistir només 22 alumnes d'un total de més de 400. Les valoracions us les deixe a vosaltres.

Primer cap de setmana

2010-09-18T18:17:00.000+02:00

No és del cap de setmana que vull parlar sinó del final de la primera setmana del curs.
Bé això ha anat com esperava després d'haver-ne encetat tants de cursos. Aquest cur tindré dos grups de 2n de Batxillerat (amb Matemàtiques 2 i amb Matemàtiques per a les Ciències Socials 2) i, com el curs passat, un grup de 2n de PQPI, a més de una hora en un grup de Taller de Matemàtiques que, com que és dilluns, encara no els conec.
A la majoria de gent de 2n BAT els coneixia perquè quan eren a 3r d'ESO els vaig fer classe i els recorde a quasi tots i totes amb molta estima ( no sé si corresposta o no, això és cosa d'ells). No crec doncs que tinga cap problema. El temps dirà.
Quant als de PQPI he de dir que són pocs, encara que més que el curs passat. La novetat és que en aquest grup hi ha dues xiques, cosa que no passava l'any anterior. Si aconseguim que treballen una mica, no tindrem problemes tampoc, encara que això és, precisament, el gran problema d'aquests xicots que estaven a la vora de quedar fora del sistema educatiu i amb aquest programa intentem tornar-los a dins.

Ara els diputats van al cine

2010-09-15T10:16:00.001+02:00

He llegit amb incredulitat que el portaveu del PP en les Corts, Rafael Blasco, ha convocat el seu grup parlamentari per tal de veure una sessió de cinema per començar la temporada de sessions parlamentàries. Segons sembla, ho va fer per donar moral a "la tropa" com fa Josep Guardiola, de tant en tant, amb els seus jugadors del Barça.
En aquest cas, Blasco ha triat la pel·lícula Invictus com va fer Guardiola abans de la semifinal contra l'Inter (no sé si aquest bon home recorda que en aquell partit el Barça va quedar eliminat).
Potser els haguera anat millor als diputats del PP la projecció de la pel·lícula de Woody Allen, Toma el dinero y corre.

Arranca el nou curs

2010-09-14T11:09:00.000+02:00

Ahir, 13 de setembre, vam fer el claustre d'inici de curs (potser l'últim?) i, amb això, per al professorat en general (no així per a la gent de direcció, com bé conec) comença oficialment el curs. Fins ara les activitats dels dies de setembre corresponien, quasi totes, al curs anterior amb exàmens, avaluacions, etc.
Aquest any cap novetat, presentació de professorat nou (aquest curs bastants) horaris, calendari d'avaluacions, advertències i avisos de sempre, recomanacions generals per al bon funcionament del centre i d'altres.
Després vam fer la primera reunió de departament, enguany amb un membre menys (gràcies, Emili, per tot) i també va ser l'habitual. Preparació dels grups flexibles de 3r d'ESO, recordatori de les novetats en la programació que vam acordar a final de curs, activitats del departament a celebrar fora del centre, etc.
En fi, res nou sota el sol com se sol dir.

Quin començament. Altra vegada

2010-09-08T11:49:00.000+02:00

L'any passat, tal dia com avui 8 de setembre, va començar la malatia del meu germà Miguel que tots sabeu com va acabar (podeu revisitar aquest apunt o aquest altre) i enguany sembla que tornem a començar.
Ahir, dia 7, vaig rebre una trucada de Tomàs Llopis a mitjan matí per donar-me una malíssima notícia. Havia mort a Calp Julie McLucas, companya de feina en l'Institut de Pego i molt bona col·laboradora fa bastants anys com a vicedirectora quan jo m'encarregava de les tasques de direcció.
Per la vesprada vam acudir a la cerimònia de l'enterrament que va resultar molt emotiva i amb presència massiva de gent de l'ensenyament (professorat, alumnes, pares) i de tot el poble perque la Julie era molt estimada allà on anava. Li vam donar el condol al seu marit Paco en nom de tota la comunitat escolar de Pego.
Com us podeu imaginar torne a començar el curs amb el ànims baixos després del que ha passat els dos últims anys (recordeu Juli Giménez, Pep Bas i el meu germà). Espere recuperar-me aviat d'aquesta situació. Us ho aniré contant

Avaluacions

2010-09-06T12:25:00.000+02:00

Avui, 6 de setembre, acaben les avaluacions al meu Institut.
Potser, les meues darrers avaluacions de setembre. Seguesc sense entendre què pinten les avaluacions de setembre de l'ESO. Si algú/na m'ho pot explicar li ho agrairé. Encara que siguen les darreres avaluacions

Represa després de vacances

2010-09-02T19:13:00.000+02:00

El meu darrer post va ser del 21 de juliol, és a dir, fa més d'un mes i crec que ja va sent hora que diga per ací alguna coseta.
Durant el mes d'agost no he escrit res, encara que he estat temptat diverses vegades. Però no trobava bé cap cosa de les que se m'ocorrien, malgrat que vaig estar uns dies a Eivissa de nou i a Formentera, per primera vegada. També han passat bastants coses relacionades amb el finançament de les Escoles de Música que, com bé sabeu, és un tema que m'interessa molt. Altres temes que també seguesc, com l'actuació de la Conselleria d'Educació, també han donat bastant de si (pregunteu a la gran quantitat de gent que esperava les comissions de serveis o als resultats desastrosos de la primera resolució telemàtica de les destinacions del professorat o el retalls bestials que s'han fet a les places de professorat o...)
Però tot això no em va fer seure i escriure unes ratlles al respecte.
Ha estat ara, que he començat a anar a l'Institut i he vist davant de mi el nou curs, que m'han agafat ganes de seguir amb aquestes reflexions.
Em propose fer un seguiment freqüent de les meues activitats i cabòries aquest curs que, segurament, serà el meu darrer curs en l'ensenyament.
Sembla que ha començat el compte enrere. Com em recorden Tomàs Llopis i Paco Lleches a sovint estic ara mateix en la situació de -3 (tres trimestres).
Ja us aniré contant cosetes.

Reunió del Consell a ........BRUSSEL·LES

2010-07-21T20:57:00.000+02:00

Acabe de sentir a la ràdio a la consellera portaveu del Consell València dir que no tenia ni idea del que costaria la darrera (per ara) ocurrència del Molt Honorable Francisco Camps: Anar a fer una reunió del seu govern a Brussel·les.
Això sí, ha dit que la despesa de portar tots els consellers més el personal imprescindible per fer aquesta reunió seria ridícula comparada amb els beneficis que comportaria.
S'ha cregut aquesta senyora que tots els valencians s'han tornat idiotes? Jo crec que a base de fer barrabassades una darrere de l'altra sense una gran resposta de la societat valenciana, han arribat a pensar al Consell que ens hi hem tornat.
Ja li puc afirmar jo a la consellera que amb la despesa d'aquesta broma de Brussel·les, la despesa del xinés a les escoles, per no parlar de coses molt més grosses, es podria pagar i en sobraria per evitar les retallades a les Escoles de Música que parlava al post anterior.
Quant al Molt Honorable, que no té aquest home res més en què pensar que en fer una pallassada darrere de l'altra (amb perdó per als pallassos)?
Quan se centrarà en resoldre els problemes dels valencians? Crec que la resposta és: MAI perquè d'això no en sap.

Que ho paguen els pares

2010-07-19T19:20:00.000+02:00

Aquesta és la desvergonyida solució que Immaculada Tomàs, directora de l'Institut Valencià de la Música, ha donat al fet que el Govern Valencià haja retallat fins a un 54% les ajudes a les Escoles de Música.
Es necessita tindre més cara que esquena per a donar esta resposta que resumida és: els pares han de pagar els desgavells del govern valencià que dedica tots els principals esforços a subvencionar grandes eventos que resulten ser, generalment , grans forats per a les arques públiques.
Aprofite aquest post per començar a animar el cotarro: La Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana ha convocat una gran manifestació per tal de protestar contra aquestes retallades per al dia 17 d'octubre.
Podeu llegir la notícia a:

LEVANTE.- El Consell insta a los padres a financiar las bandas de música

Tal com havíem previst: emocionant i inoblidable

2010-07-11T18:14:00.001+02:00

Escric aquest post a les 12 del matí de diumenge 11 de juliol, només unes hores després de llevar-me ja que el dia 10 ha estat llarg (hem arribat a casa a les 4,45 del matí).
El dia 10 va començar aviat: eixírem de Gandia a les 9 del matí, entràrem a València fins a la Plaça de Sant Agustí on hi havia un altre autobús d'Acció Cultural ple i en el nostre vam carregar els que no hi havien cabut.
Vam sortir cap a Barcelona sobre les 10 i quart del matí. Paràrem cap a les 12 a l'àrea de Benicarló i després d'una hora de parada cap a Barcelona on arribàrem a les 15,45 aproximadament.

Després de fer un mosset acudírem on haviem quedat, cantonada València-Passeig de Gràcia i ja de camí cap allí, quan faltava més d'una hora per a l'eixida prevista de la manifestació, es veia molta gent i es notava una sensació d'expectativa i d'emoció continguda.
Des d'abans de les 5 que vam arribar a la cantonada València amb Pg de Gràcia ja no ens vam poder moure fins més allà de les 7,45 de la vesprada. Només vam tenir temps amb Maria de baixar fins a la cruïlla amb el carrer Aragó per tractar de veure la senyera i la pancarta que encapçalava la manifestació.
Quan vam tornar al carrer València ja no ens vam poder moure i per això quasi totes les fotos estan tretes des d'aquella posició. No ens movíem nosaltres ni cap altra persona ja que la manifestació estava col·lapsada totalment com podíem comprovar per les ràdios que teníem sintonitzades (Catalunya Ràdio i RAC 1).
Des de la perspectiva que teníem la gent es notava amb una barreja d'emoció, per estar en aquell lloc en un dia que es veia que havia de ser històric, d'indignació per la provocació que se li havia fet al poble català des de Madrid, de ganes de començar un camí definitiu on ningú li entrebanque el pas...
La manifestació, malgrat l'esforç de PSC i CIU, va resultar ser una manisfestació sobiranista. No calia més que fer una mirada a les pancartes, banderes i eslògans que es cridaves, amb una majoria aclaparadora de banderes estelades i de crits d'independència.
Però atenció, els símbols no venien només de partidaris d'ERC, CUP o Regrupament; les mateixes joventuts de Convergència havien penjat davant de l'hotel Majestic una enorme bandera estelada amb el text Catalonia is not Spain tal com podeu veure en una de les fotos del reportatge fotogràfic que acompanya el post.
Des del meu punt de vista, va ser una jornada inoblidable i, malgrat el cansament que em va suposar, estic molt content d'haver-hi estat.
Ara està la pilota a la banda dels polítics, catalans principalment, i ja no res tornarà a ser igual que abans del dia 10.
Seguirem, si cal, reflexionant al voltant d'aquest dia 10 de juliol.

Podeu veure un reportatge fotogràfic de tot el nostre dia 10, clicant aquest enllaç.
Ací us deixe una presentació de les mateixes fotos.

Anirem a Barcelona

2010-07-07T13:16:00.000+02:00

Ja us vaig comentar en el post anterior la sensació de derrota i de ràbia alhora que em va venir en conéixer la sentència del TC sobre l'Estatut de Catalunya.
De seguida que vaig saber de la intenció d'Òmnium Cultural de convocar una manifestació per al dissabte 10, vaig pensar que calia anar-hi.
Només el fet d'haver de conduir tot el dia d'anada i tornada em feia tirar un poc cap enrere.
Però ahir vaig conéixer que Acció Cultural organitzava uns autobusos i, ràpidament m'he apuntat per acudir-hi.
Dissabte a les 9 del matí des de l'estació d'autobusos de Gandia aniré cap allà amb Xelo i la meua filla Maria que ve aquest cap de setmana d'Eivissa.
Us contaré coses i imatges diumenge o dilluns vinents.

Agressió? Humiliació?

2010-06-29T17:22:00.000+02:00

Mentre pensava en escriure unes poques línies sobre la decisió del Tribunal Constitucional respecte a l'Estatut de Catalunya, he sentit dos periodistes a TV3 als quals els demanaven que resumiren amb una paraula aquesta sentència, i Antonio Franco ha dit la paraula AGRESSIÓ mentre que Manuel Cuyàs ho ha resumit amb HUMILIACIÓ. Jo estic d'acord amb totes dues i, fins i tot, amb paraules molt més fortes.
Resulta que el parlament d'un poble europeu aprova un estatut per relacionar-se amb un estat on diuen que hi està inclòs. Aquest estatut va a la capital de l'estat d'on torna retallat i afaitat cap al parlament del poble. Allí s'accepten aquestes retallades, es produeix un pacte amb el parlament estatal (passant per dues cambres), s'aprova la llei i el poble europeu del qual parlem l'aprova en referèndum.
Una vegada ha passat tot això, arriben 14 persones (de les quals moltes d'elles ja no deurien ser-hi) i decideixen que aquesta llei s'ha de retallar encara més, que la seua llengua ja no ha de ser d'ús preferent, que el Síndic de Greuges ha de compartir les seues tasques amb l'"Ombudsman" de l'estat central i tantes i tantes coses.
Si ens contaren tot això sobre qualsevol nació europea ens resultaria insuportable. Doncs això i molt més és el que ha passat a Catalunya i Espanya amb aquesta sentència que ha dictat el TC.
Per si a algú dels que em llegeix li sembla que aquest tema no li afecta perquè pensa que ja s'ho faran els catalans, li he de recordar que darrere d'aquestes actituds front a l'estatut català s'amaguen actituds anti-autonomistes i centralistes. Un estat uniforme és el que volen aquesta gent i, per tant, el nostre País Valencià, que ja té competències mínimes, està clarament amenaçat. Un mal dia també per als valencians.

Font de Mora tenia raó

2010-06-21T12:39:00.010+02:00

Si no foren tan greus i irresponsables les acusacions que ha fet Chelo Escrivá (presidenta del PP d'Oliva) aquest cap de setmana passat, podríem dir que Font de Mora tenia raó quan va pretendre imposar l'ensenyament d'Educació per a la Ciutadania en anglés. El que passa és que errava en la població on calia aplicar-ho. Sembla que no calia aplicar aquesta mesura als xiquets/xiquetes d'ESO sinó a alguns quadres del seu propi partit, en concret a la presidenta del PP d'Oliva, perquè és ella la que necessita lliçons d'educació ciutadana però, sobretot, necessita urgentment lliçons bàsiques d'anglés.
Per si algú està despistat amb aquest pròleg i no sap de què estic parlant us posaré en antecedents.

Divendres, 18 de juny, va començar la Fira de Fires a Oliva i, dins d'aquesta programació, hi havia la Fira de Feres instal·lada al pati de la FPA i Escola de Música. En un dels estands apareixia un cartell amb un text i una imatge de Francisco Camps amb la llegenda que va mostrar Mònica Oltra a les Corts Valencianes quan el president no apareixia per allí ni en pintura. El text del cartell, com es pot veure en l'nici del post i en la foto del costat, diu: WANTED, only alive (Per als que com Chelo Escriva necessiten ajuda amb l'anglés: ES BUSCA, només viu).
En la inauguració de la Fera de Feres sembla que Chelo Escrivà va embogir i va enviar als mijtans de premsa comarcals una nota on es llegeixen acusacions com: terrorista, actes perillosos, actes vergonyosos, etc...
Tot això perquè la senyora Escrivá tradueix el text per: SE BUSCA muerto. En concret el paràgraf complet inicial de la nota és:

El PP de Oliva condena el acto protagonizado por el BLOC y al mismo tiempo denuncia y aconseja retractarse y pedir disculpas públicas al PP de Oliva y a todos los valencianos por haber exhibido en la FIRA DE FIRES en el la carpa del BLOC JOVE un cartel, junto al suyo con la foto del Presidente de todos los valencianos FRANCISCO CAMPS donde ponía wanted Orly alive (se busca muerto) y firmado (Compromís pel país valencià BLOC-INICIATIVA-VERDS).

A partir d'això comença a exigir disculpes als regidors del BLOC d'Oliva i a Enric Morera. Demana també el "más infinito olvido" per als joves del BLOC i altres coses per l'estil.
Senyora Escrivà, com es poden fer aquestes acusacions basant-se només en la seua ignorància. Espere a dia d'avui rectificació immediata i, en cas contrari, espere que el BLOC JOVE li presente una demanda per injúries i insults en els pròxims dies.
Així mateix espere que el seu propi partit li retraga la seua actitud i actue en conseqüència.

Presentació de la novel·la d'Elvira Cambrils a Oliva

2010-06-15T19:11:00.000+02:00

El proper diumenge, 20 de juny a les 19,30 hores al Mercat Municipal d'Oliva, està anunciada la presentació del llibre "El bes de l'aigua" de l'autora i companya pegolina Elvira Cambrils.
Vull animar-vos a tots a anar a la presentació i a llegir el llibre que és magnific.
La veritat, com ja li he dit personalment a Elvira, és que li ha resultat una novel·la redona i gaudireu molt de la seua lectura, sobretot els lectors de la nostra zona, tan propera a la Vall de ferradura com li diu Elvira (de forma tan encertada i poètica en la novel·la) a la zona entre la Serra de Mostalla i Segària.

Es tracta, en realitat, de dues novel·les en una, admirablement entrellaçades. Una narra les peripècies d'una escriptora actual que, per algun motiu, descobreix que l'escriptora i activista feminista Maria Cambrils havia viscut i mort a Pego durant els anys 33, 34 i següents. La investigació dels fets relacionats amb ella forma la segona novel·la que tenim a "El bes de l'aigua".
Des del meu punt de vista, els capítols corresponents als anys 30 són d'una gran bellesa, malgrat la duresa que apareix en algun d'ells. Hi apareix, molt ben retratada, la lluita per la supervivència, per la dignitat i per la justícia de tanta gent que va quedar estroncada de sobte, i per tants anys, a partir de l'any 39.
Acudiu a la presentació que, per cert, estarà molt ben acompanyada per unes quantes cançons de La sonora del maurà que us agradaran molt, segur.
No us en penedireu

Negre present per a les Escoles de Música

2010-06-04T09:27:00.001+02:00

Pel mes de gener vaig escriure un post que vaig titular Negre futur per a les Escoles de Música on explicava que les Escoles de Música dependents de Societats Musical tenien les coses molt difícils ja que la Generalitat havia decidir rebaixar un 35% les subvencions que dedicava i que servien per ajudar a pagar les despeses de Seguretat Social del professorat.
Doncs resulta que, amb data 1 de juny, sense cap comunicació prèvia la Generalitat ha rebaixat encara més aquesta pobra quantitat i l'ha deixada amb una rebaixa total del 54% respecte a l'any anterior.
Com s'entén aquesta actitud si el pressupost de la Conselleria d'Educació (d'on depenen aquestes escoles) ha apujat un 5%?
Només s'entén com una actitud decidida a ofegar les escoles per alguna raó que se m'escapa i que agrairia que algú m'explicara (si pot).
La Federació de Societats Musicals de la CV (FSMCV) es reunirà aquest dissabte, 5 de juny, i proposarà actes de resposta a aquesta nova agressió.
Des d'ací demane que tothom se solidaritze amb allò que propose la FSMCV i puguem donar una resposta contundent del món de la música a la Generalitat.
Si algú encara no s'ha adherit a la campanya "Més que música" ho pot fer clicant en l'enllaç que teniu a la part superior dreta d'aquesta pàgina.
Seguiré contant-vos les novetats al respecte.

En Pere (o Joan) sense por

2010-05-13T17:14:00.001+02:00

El nostre Molt honorable president, després de conéixer que l'assumpte que el seu amic De la Rua va tenir tanta pressa d'arxivar estava mal arxivat i que cal continuar-lo al TSJ de València, es va rodejar de la seua plana major (sense Ripoll, es clar), es va fer aplaudir llargament i va concedir una roda de premsa (per primera vegada en molts mesos).
La roda de premsa no va servir per demanar disculpes a la ciutadania ni per presentar la dimissió,no. Ni més ni menys que la va aprofitar per a fer-se el milhomes i assegurar que se sentia com "Juan sin miedo" o, com es coneix en català, "Pere sense por".
Massa bé que sap que ara el jutge Flors que ja va dictar un acte judicial per obrir judici oral contra Camps i els seus acompanyants, judici que seria amb jurat popular.
És ben bé segur que ara s'haurà de fer aquest judici i, per tant, veurem el president del nostre país a la banqueta dels acusats.
El nostre país i la institució que ell representa no es mereix aquest deshonor i, per tant, és necessari i urgent que presente la seua dimissió.
Senyor Camps, deixe's de Pere sense por i comporte's, dimitint, amb l'honorabilitat que li pressuposa el seu càrrec

Eivissa Medieval

2010-05-10T21:28:00.001+02:00

Ja vaig escriure en un post anterior del meu viatge a Eivissa pel mes de gener que va ser, principalment, dedicat a conéixer els vins de l'illa dels quals us vaig contar unes quantes coses.
Aquest darrer cap de setmana, del 7 al 9 de maig, he tornat a Eivissa. L'any passat ja vaig ser-hi per aquestes mateixes dates perquè m'havien parlat molt bé de la festa medieval que celebra la ciutat d'Eivissa (Vila) amb motiu de l'aniversari del nomenament de Dalt Vila com a Patrimoni de la Humanitat. Aquell viatge em va resultar molt agradable i enguany he tornat amb Xelo.
He de dir, per començar, que aquest any la ciutat encara s'ha superat en la celebració de la festa. Es tractava ja de la XI edició i tenen, per tant, experiència en l'organització d'aquests events.
En principi, la part que més visitants atrau (molts, moltíssims) és el Mercat Medieval. Tanmateix aquesta és la part que té menys interés per a mi. Es tracta d'un grandiós mercat medieval dels que tant es prodiguen darrerament pels nostres pobles (això sí, molt gran i amb parades de tot el que us pugueu imaginar, siga o no siga medieval el que penseu). Aquest mercat ocupa una gran part dels carrers i places de Dalt Vila.
La part que, per a mi, ha millorat i per la qual és interessant acostar-se per allí és el gran nombre d'espectacles i d'activitats culturals.
Per tal que us feu una idea enumeraré algunes de les activitats del diumenge 9 de maig, tenint en compte que divendres 7 i dissabte 8 n'hi havia el mateix nombre:

Actuació de la Banda Municipal d'Eivissa a la plaça de la Constitució.
Teatre: El tresor al Claustre de l'Ajuntament.
Actuació del grup Toniton amb l'espectacle La llegenda de Sant Jordi.
Música Antiga. Actuació de ARTE PSALENTES a la Catedral.
Teatre de guinyols per a infants.
Concert de música barroca per a trio a l'església de Sant Domènec.
Representació d'un enterrament púnic des de la Plaça de la Catedral fins a la Necròpolis del Puig des Molins.
Música antiga. Actuació de PUY DE SONS D'AUTREFOIS, amb motets anònims del Còdex de las Huelgas.
Actuació del grup Ainur Teatre amb Múltiple, el bufó burleta.
Actuació del grup Toniton amb l'espectacle Torneig Medieval a la Plaça de la Constitució.
Espectacle de danses indoàrabs i orientals d'estil egipci i oriental-tribal, al Baluard de Santa Llúcia.

Ja veieu que cal triar i n'hi ha per a tots els gustos.

Naturalment jo vaig assistir aquell diumenge a l'actuació de la Banda Municipal, de la qual forma part la meua filla Maria des de fa un poc menys d'un any.
La Banda va tindre una actuació brillant en ocasions i més discreta en altres.
Això sí, cap a mitjan concert va resultar sublim escoltar Tarde d'abril de l'inigualable mestre Blanquer sota la preciosa murada de Dalt Vila.
Si podeu i teniu ocasió no us ho perdeu l'any que ve.

Publicitat, publicitat i ...

2010-05-03T14:13:00.003+02:00

Fa ja bastants dies que volia escriure aquest post però volia acompanyar-lo d'un testimoni gràfic que , per problemes tècnics, encara no he pogut fer.
Avui però, no he pogut resistir-me. Em trobe en aquests moments en un examen de Matemàtiques amb uns alumnes de 2n de Batxillerat i estic just davant del cartell que us volia comentar. És a l'altra part del pati i del carrer però la seua grandària el fa absolutament llegible.
Es tracta d'un cartell bastant gran ( d'uns 3x3 m, o més gran encara) en el qual es pot llegir:
Amb lletres més grosses: OBRA FINANÇADA PEL GOVERN D'ESPANYA

Amb lletres més menudes: PROMOGUDA PER L'AJUNTAMENT DE PEGO

Després ve el contractista i a continuació la Denominació del projecte: ACTUACIONS DE REPARACIÓ DE LA IMPERMEABILITZACIÓ EN EL C.P. AMBRA
La part més important ve ara:

PRESUPOST: 3.550,17€

TERMINI D'EXECUCIÓ: 15 dies

El cartell ve rematat per un logo enorme que diu: .ES Economia sostenible on la E té a sobre una espècie de titlle que recorda, naturalment, el de la enye perquè no se li oblide a ningú.

Finalment apareix l'expressió: FONDO ESTATAL PARA EL EMPLEO Y LA SOSTENIBILIDAD LOCAL.

He de reconéixer que, malgrat que fa ja molts dies que veig el cartell cada dia, la meua sorpresa no s'acaba. Estem parlant d'una obra d'arreglar goteres (que es com s'ha dit tota la vida) amb un pressupost, llegiu-ho bé, de 3.500€ a gastar en 15 dies.

Què fa el cartell encara ací?
Quant costarà el cartell?
El preu del cartell entra en els 3.500€?
Heu calculat quant costa la mà d'obra (amb la seua SS corresponent) d'un o dos treballadors durant 15 dies?
Què quedarà per a material en aquesta reparació?
Quina és la qüestió important, la reparació, la mà d'obra per fer front a l'atur o (que és el que jo pense) la propaganda?

Pel 25 d'abril

2010-04-26T21:18:00.001+02:00

Dissabte, 24 d'abril, vaig tenir un dia ben ocupat.
Pel matí vaig anar amb dos alumnes valents de 4t d'ESO a l'Olimpíada Matemàtica que se celebrava a l'Alfàs del Pi en la seua fase comarcal. Quin goig veure més de 150 joves d'entre 11 i 16 anys dedicant un dissabte de matí a resoldre problemes de matemàtiques pel simple plaer d'això, de resoldre'ls. Mentre tinguem xiquets/tes amb aquesta disposició no podem patir pel futur.
Per la vesprada vaig anar a València. En companyia de Xelo i de la meua germana Pura, el meu cunyat Pep i el meu nebot Josep, vam assistir a la manifestació del 25 d'abril de les quals procure no perdre-me'n cap perquè em resulta revitalitzador políticament i socialment.
Va ser una manifestació amb moltíssima assistència i on, a banda de les reivindicacions tradicionals, es van fer sentir col·lectius com Salvem el Cabanyal, Xúquer viu, Plataforma per la Llei de dependència, Ca Revolta i d'altres.
Podeu veure un reportatge fotogràfic de la manifestació a la web d'Acció Cultural del País Valencià.

Atrapat a Brussel·les

2010-04-16T11:49:00.002+02:00

Acabat de llegir a Vilaweb:

El president valencià Francisco Camps es queda atrapat a Brussel·les a causa del núvol de cendra volcànica

11:2716.04.2010

València (ACN).- El tancament de l'espai aeri belga ha provocat que el president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, i la delegació que es troba de visita institucional a Brussel·les hagi quedat atrapada a la ciutat. Segons fonts del govern valencià, Camps tenia previst tornar a València aquest dijous però les conseqüències del núvol de cendra volcànica han fet hagi de passar la nit a la capital belga. La delegació de la Generalitat Valenciana esperarà a l'obertura de l'espai aeri belga, previst per a les sis per tal de poder agafar el vol a Madrid de les set i enllaçar amb València o bé buscar alternatives ferroviàries des de París, han informat fonts de la conselleria de presidència del govern valencià.

No podem fer alguna cosa amb els amics belgues i que se'l queden una temporada més gran, per a sempre per exemple?

Ens tenia enganyats a tots

2010-04-12T10:42:00.000+02:00

Ens deia que s'estava a Tenerife i resulta que hi era a les terres de Graves en la regió de Bordeus al seu chateau. Vegeu-ne les proves.

Setmana Santa i Pasqua 2010

2010-04-06T16:40:00.001+02:00

Vaig passar amb més pena que glòria la setmana santa. La glòria era tenir per ací els mes dos fills "illencs", Maria que venia d'Eivissa i Ferran que va venir de Tenerife per passar uns dies. La pena va ser el divendres sant que vaig passar.
Intentaré fer-ne dos cèntims.

El matí va anar més o menys bé amb la visita al tradicional calvari per la muntanyeta de Santa Anna. Quan el frare de torn va començar el seu sermó, cap avall a casa la sogra per tal de preparar el xocolate de costum.
A la tarda vam anar a l'església de Santa Maria per veure i escoltar "El Desenclavament". Es tracta d'un acte religiós en què es representa el desclavament de Jesús de la creu, amb acompanyament de música i cor. A Oliva s'interpreta amb una lletra de Salvador Soler i amb música de Josep Climent. Actua la coral Santa Cecília amb l'afegit de veus del poble i la música la interpreten músics de vent i percussió de la banda de l'Associació Artístico-Musical d'Oliva. La direcció corre a càrrec del propi Josep Climent.
He parlat de pena perquè volia remarcar que aquest any no vaig gaudir gens del desclavament sinó que més bé vaig patit una miqueta. L'acte en si, sota el meu punt de vista, necessita d'un plantejament més professional amb assajos complets de l'acte al llarg de l'any, on tota la gent implicada s'ho prenga amb més seriositat. Aquest any, a més, va haver un xicotet malentés ja que faltava un músic de la banda per alguna raó, però crec que no es normal que s'interrompa momentàniament la interpretació perquè falte una nota de l'instrument que siga. Al final o abans de l'acte es poden demanar les explicacions que es vulga però no s'ha de muntar cap "numeret" en directe.
Més tard va venir una altra part "penosa" del dia: la processó de l'enterrament de divendres sant. Pense que aquesta processó té un traçat massa llarg i hi ha parts del recorregut sense cap persona mirant-lo. Per a una persona que vaja al final de la processó amb una tuba al coll o amb un flautí (tinc igual) és una passada que l'acte dure tres hores i mitja.

La Pasqua ha estat diferent. Aquest any hem anat els amics a dinar a dos llocs distints cada dia.

Diumenge vam anar a fer un arrosset a banda a un lloc magnífic: Campell (el poble de baix de la Vall de Laguar). Abans de dinar vam fer un passeig pels afores del poble amb unes vistes precioses de cirerers en flor que us recomane profundament encara que no vos queden molts dies per poder veure'ls en flor. Lamente no haver fet cap foto d'aquelles meravelles. A continuació el meu cunyat Pep va fer un arròs boníssim que ens vam menjar en bona companyia.
Dilluns de Pasqua, vam anar a un lloc de molt mal record per als valencians: Almansa. És veritat que el lloc ens duu mals records però el que vam anar a fer ho saben fer magníficament. Vam dinar al Mesón del Pincelín un gaspatxo manxec que estava boníssim i que, només amb això mereix la pena fer el viatge. Abans del gaspatxo vam menjar un pernil i un formatge formidables i una ensalada amb perdiu escabetxada. Recomane que busqueu una bona excusa per fer aquest viatge a Almansa i passar pel Pincelín. No vos recomane que, per acompanyar, demaneu Castillo de Almansa Selección 2005. A mi, personalment, no em va fer gens el pes.

Us deixe dues fotos de la taula amb els gaspatxos perquè aneu fent-vos una idea.

Falles closes amb Capella Ducal

2010-03-23T19:12:00.001+01:00

Jo, al contrari que Emili Morant que ha estat divinament per Toledo, he estat totes les falles per Gandia intentant, en companyia d'altres 14 valents, animar les festes als fallers (ja amics) de la Falla Serpis. He de reconéixer que no és una festa aquesta de les Falles que m'entusiasme molt, més bé em provoca cansament però ja fa quasi 14 anys que hi participe a la meua manera.
De tota manera, vaig acabar la setmana de les Falles d'una manera veritablement brillant. Per una banda vaig anar a l'aeroport a buscar Ferran que venia de Tenerife després de quatre setmanes i per una altra vaig assistir diumenge 21 per la vesprada a un concert del grup Capella Ducal que va ser magnífic.

Es tractava de l'assaig general del Concert que aquest grup presentarà a Gandia el proper diumenge 28 de març al Saló de Corones del Palau Ducal de Gandia.
Us puc garantir que el concert que escoltareu - si aneu a Gandia- us agradarà molt. Us ho recomane.
El concert porta per títol La música en la vida de Francesc de Borja: De duc de Gandia a general de la Companyia de Jesús. I és ben bé això: un repàs a la música europea de l'època de Francesc de Borja des de la infantesa fins a la seua fi en la Companyia de Jesús.
En el concert participen 7 cantants, 6 músics amb instruments de l'època, i dos narradors sota la direcció d'Enric X. Naval.
Podeu veure el díptic del concert clicant ací.
CAPELLA DUCAL és un grup d'investigació i interpretació musical que té per
projecte la investigació musicològica, històrica i filològica del període medieval
i renaixentista, centrat principalment en els territoris de l'antiga Corona
d'Aragó, la circulació de música i músics, i els intercanvis culturals que es van
produir.

L'equip d’investigació i coordinació de Capella Ducal està format per: Ferran Escrivà Llorca, musicòleg; Joan Iborra Gastaldo, historiador i filòleg, Enric X. Naval Llorca, director artístic i Bernat Rodríguez Castelló, economista.
Vull acabar el comentari fent esment que en aquest concert participa també un gran recitador i millor amic: Tomàs Llopis, a qui li agraesc moltíssim que es mostrara de seguida disposat a col·laborar en aquest projecte.

Censura a València

2010-03-08T08:50:00.001+01:00

He estat dubtant des de divendres passat entre si pagava la pena o no, escriure alguna cosa sobre l'última ridiculesa del nostre Molt Honorable de declarar Bé d'Interés Cultural les corregudes de bous, copiant a tota pastilla la mesura de la companya Esperanza, tot perquè es discutia, de manera tranquil·la i democràtica, sobre aquest tema al Parlament de Catalunya. I això ho fa el mateix senyor i el mateix govern que, també a tota pastilla li va llevar aquesta consideració al barri complet del Cabanyal per tractar de saltar-se una ordre de protecció del Ministeri de Cultura.
Però estava en aquestes cabòries quan apareix en escena l'inefable Alfonso Rus retirant unes quantes fotos d'una exposició que s'havia muntat al seu museu del MUVIM perquè no li semblaven bé i per no fer enfadar el "jefe".
Davant d'aquesta actuació censora es podrien dir moltes coses però jo no sabria dir-ho millor que Vicent Partal al seu editorial d'avui (8 de març) a Vilaweb i que podeu llegir clicant ací.

La meua família i les illes

2010-02-22T10:23:00.000+01:00

Mai havia estat la meua família molt apegada a la mar, tret que des de fa molt temps estiuejàvem a una caseta pròxima a la platja i a que, des de fa un poc més de 8 anys, vam decidir traslladar-nos a viure a la casa de la platja i abandonar el pis del poble.
Ara, de sobte, ens trobem amb mitja família vivint a una illa, més prop del mar impossible.
Com ja sabeu molts de vosaltres, ací mateix vaig parlar del tema en un post anterior del mes de gener, la nostra filla Maria està vivint i treballant a l'illa germana i veïna d'Eivissa des de fa quasi dos anys i amb possibilitats serioses de continuar més temps.
Ara, des d'aquest cap de setmana, tenim al nostre fill Ferran a l'illa més (molt) llunyana de Tenerife. Ha anat a treballar al Conservatori Superior de Música de Tenerife a donar classes de Musicologia i Història de la Música, que és l'activitat a la qual ell pretén dedicar-se.
Està fent una substitució, en principi per a una mesada de duració amb possibilitats d'allargar-se, i tots estem una mica ansiosos que l'"aventura" li vaja bé i que obtinga punts i experiència per acumular al seu currículum i poder obtenir una plaça més pròxima.
Considerem que ha hagut de prendre una decisió valenta perquè ha de deixar, de moment, les seus tasques en les corals que està actualment dirigint i en les escoles de música en què esta treballant, però amb l'ajuda de nosaltres, de la seua estimada Cristina i de tots els amics que se li han brindat de seguida per ajudar-lo ho traurà endavant.
Ferran, ànims i endavant.

Vergonya, cavallers, vergonya

2010-02-18T17:29:00.000+01:00

El conseller Font de Mora ha sancionat amb amb 20 dies de suspensió de funcions el director de l'IES Las Norias de Monfort (Vinalopó Mitjà), José Luis Santiago, per haver penjat cap per avall la seua foto del conseller d'Educació.
Davant d'aquesta acció del conseller només se m'acut dir allò que, segons el llibre dels Fets, va cridar Jaume I als seus cavallers perquè avançaren en la batalla i que, darrerament, ha posat de moda Al Tall.
No devem quedar-nos de braços plegats.
Ací us enllace el magnífic editorial de Vicent Partal al respecte, titulat Epidermis i la consideració feta sobre aquesta sanció pel sindicat majoritari de l'ensenyament STEPV.

Espais sense fum

2010-02-16T12:14:00.002+01:00

Acabe de llegir que la ministra de Sanitat ha assegurat que l'esperada reforma de la llei del tabac que, segons deien, havia de transformar tots els espais públics en espais sense fum, es retardaria un mínim de mig any per manca de consens.
Podeu llegir les seues raons clicant ací.
És a dir, que la salut de les persones, que és el que ella busca amb el canvi de la llei, és menys important que l'estabilitat del govern, és menys important que les pressions de Fumadores por la tolerancia, és, en resum, allò que menys importa a la ministra de Sanitat.
Ràpidament he sentit per la ràdio una resposta d'un representant del sector d'hosteleria. Aquest senyor, veient la debilitat de la ministra, s'ha mostrat disconforme amb la mesura perquè ells exigeixen molt més. Demanen una moratòria de cinc anys (5) en la reforma de la llei per tal de recuperar, deia, els diners invertits en la posada en marxa de la llei actual.
Quins diners ha invertit el sector?

Vosaltres coneixeu molts locals en els llocs on es moveu, que siguen sense fum?
Quants bars i cafeteries teniu a l'abast on siga prohibit fumar?
Jo, personalment, només en conec alguns perquè també es ven menjar, pastisseries i similars.
Diumenge passat, dia 13 de febrer, vaig decidir anar a un bar o cafeteria per tal de veure el partit Sporting- València que feien en una televisió de pagament. Després de preguntar a amics i coneguts no vaig trobar per tot Oliva un lloc públic sense fum i decidir anar prop de casa a una cafeteria gran i coneguda de la platja d'Oliva. Quines inversions s'hi han fet per la llei antitabac actual? El local estava bastant ple de gent mirant el futbol, però era més ple de fum.
Vaig arribar a casa i em vaig haver de canviar tota la roba que duia, pantalons, camisa, jersei perquè feien una pudor insuportable.
Què passa? què la meua salut no és respectable? què els diners amb els que vaig pagar el gin tonic no són tan vàlids com els dels altres?
L'única satisfacció que vaig tenir (perquè a més del fum, el València no va poder guanyar) és que cinc o sis xicons joves que hi havia eren de les poquetes persones que no fumaven.

Conveni AAMO i FMCO

2010-02-01T18:00:00.002+01:00

Pràcticament tot el poble d'Oliva coneix a hores d'ara que la Federació de Moros i Cristians (FMCO) ha decidit no renovar el conveni de col·laboració que tenia subscrit amb l'Associació Artístico-Musical (AAMO) des de fa ja molts anys. Aquest conveni havia permés per un costat que la banda de l'AAMO fóra la banda oficial de la Federació amb la participació de la banda en tots els actes oficials (sopar de mig any, dinar del putxero, presentació de càrrecs, sopar de la Federació de la setmana de festes, despertada de divendres de moros i alguns altres) i per un altre costat (potser el més important per al poble en general) havia permés la col·laboració de les dues entitats en l'organització d'un concert anual de música festera el diumenge abans de festes i, i això era el més espectacular, en l'organització bianual del Certamen de Marxes Mores i Cristianes Ciutat d'Oliva que ja ha acomplit quatre edicions. És a dir, que la col·laboració venia ja des de fa molt temps.
Aquest any 2010, de sobte, la Federació no vol renovar el conveni i, segons sembla per informacions que corren pel poble, ho va decidir en una junta de representants de comparses on els directius de la Federació van donar unes quantes informacions que són falses i que volem desmentir. A saber:

Afirmen que l'AAMO deu a la Federació l'edició de la meitat dels CD "Anem de festa" que es van gravar en el concert benèfic, a benefici de la Creu Roja, que es va gravar en abril de 2009.
Es queixen que els nostres músics estan, en alguns actes, més pendents de la "barra" que de tocar.
La banda d'Oliva és la banda del "porompompom".

Aquestes afirmacions són falses per les següents raons:

L'acord a què es va arribar amb la Federació sobre el tema dels CD va ser: l'AAMO posaria tot, músics, assajos, director..., i la FMCO organitzaria l'acte i, molt important, vendria els CD entre les seues comparses. Exactament, l'acord en paraules del nostre president va ser : Nosaltres toquem, vosaltres veneu entre d'altres raons perquè l'AAMO no disposa de mercat on col·locar aquest tipus de gravació. L'acord, com sempre s'han fet aquests acords entre amics, va ser verbal, de la qual cosa comencem a estar penedits perquè ara es vol fer passar al nostre president, Enrique Escrivà, per mentider quan tot el món el coneix i sap que és una persona de paraula.
Amb ocasió del concert benèfic ja es va voler fer passar, per part d'algun directiu de la FMCO, al nostre president per mentider quan, en l'assaig de la vespra del concert, va aparèixer a dirigir unes obres del concert el compositor Francisco Valor, autor de dues obres de les que s'interpretaven en aquell concert. No vam tenir cap inconvenient que Valor dirigira les seues obres però no era aquell l'acord al qual havíem arribat amb la FMCO; a nosaltres, al president en particular, se li havia dit que Francisco Valor venia per veure i sentir com havien quedat els assajos de les seues obres, de la mateixa manera que en aquell mateix concert i en altres gravacions anteriors havíem tingut la visita de compositors, com ara Saül Gómez, Raül Ortiz, Ferran Escrivà, Joan S. Mont que havien donat les seues opinions sobre el muntatge final de les obres.
Quant a l'afirmació que la nostra banda és la banda del "porompompom" feta, segons sembla, per algun dirigent de la FMCO, cal dir que no és l'opinió del fòrums de música festera que es poden consultar arran de les interpretacions que, fóra de concurs, ha fet la nostra banda en els Certàmens d'Oliva on, mireu ací per exemple, se'ns reconeix com una banda espectacular. A més quin sentit té que se'ns felicite per part de la FMCO després de cada certamen i festival de música festera, si després es tenen aquestes consideracions tan negatives.
Respecte a l'afirmació que els nostres músics estan més a la barra que tocant, només cal que es tinga en compte que l'AAMO té diferents formacions de banda de carrer tocant en falles sense cap queixa. De fet estem tocant actualment en tres falles d'Oliva i una de Gandia i no tenim cap queixa. Si algun músic en concret té alguna actitud no desitjada només cal que es comunique, per part de la persona encarregada d'aquell acte, al responsable de la formació i el "problema" s'arregla en un moment.

Per tant, com es pot veure, les afirmacions que s'ha fet per trencar el conveni no són, en absolut, vertaderes.
Si, per part de la FMCO, no es volia renovar el conveni amb l'AAMO no calia recòrrer a escampar falsedats pel poble. Només calia asseure's les dues entitats i parlar clarament sobre el conveni.
Aquest conveni, com ja he assenyalat abans, té incorporades les organitzacions del Festival de Música Festera de diumenge abans de Moros i del Certamen bianual de febrer. L'AAMO, per tant, se sent deslligada d'aquests events i no participarà en ells a partir d'aquest any.
Vull fer una altra consideració adreçada als músics de la nostra banda. Tots ells coneixen molt bé la situació d'aquest conveni, han sentit les explicacions que els ha donat el president i coneixen de primera mà les acusacions que si l' han fet, personalment, de mentir en les qüestions que he explicar anteriorment.
Per tot això, jo personalment i potser alguna altra persona, considere que no haurien d'anar amb altres formacions a actes de la FMCO mentre aquesta no retire les acusacions anteriors i no es comprometa fermament a pagar el deute que té amb l'AAMO de l'any 2009.

Eivissa, gener 2010

2010-01-25T12:26:00.009+01:00

He de reconèixer que no havia visitat Eivissa fins l'any 2009, ni en els anys 60 i 70 quan anava tot el món ni després amb el boom turístic i la facilitat de viatjar des de Dénia.
Tot va canviar quan Maria, la meua filla, va començar a treballar per al Consell Insular d'Eivissa com a AODL en octubre de 2008 i va llogar un piset per a viure-hi.
En gener de 2009 vaig fer la meua primera visita a l'illa, hi vaig tornar pel maig de 2009 i ara, aquest darrer cap de setmana del 22 al 24 de gener, he tornat.

La veritat és que des del primer viatge, Eivissa va ser per a mi un gran descobriment. Vaig trobar una geografia que no esperava, amb muntanyes suaus per continuades, vaig descobrir una distribució territorial encantadora amb quatres municipis en tota l'illa, a banda de la ciutat d'Eivissa, a la qual els seus habitants anomenen VILA i quan han d'anar-hi per qualsevol tràmit, comercial o administratiu, diuen en el seu català dolç, "baixem a Vila" i no "baixem a sa Vila".
Vaig trobar, com acabe de dir, una gent, sobretot fora de vila, que parla un català salat preciós (eivissenc li diuen ells), una gent oberta a qui els visita o hi visca i que rep amb els braços oberts sobretot als valencianes que hi treballen, que són una gran quantitat.
Aquest viatge ha suposat per a mi el descobriment dels cellers i vins d'Eivissa. Per un motiu que ara no ve al cas, vaig decidir conéixer els vins eivissencs i comprar-ne una mostra representativa.
Vaig investigar una mica abans del viatge i vaig trobar que dins la denominació Vi de la terra d'Eivissa s'acollien tres o quatre productors, en particular, Can Rich, Sa Cova i Can Maymó, que produïen raïms de la varietat autòctona Monastrell i havien incorporat Merlot, Shiraz, Cabernet en les varietats negres i en les varietats blanques a la seues autòctones Malvasia i Moscatell li han afegit la Chardonnay.

No vaig poder contactar amb Can Maymó, i a Can Rich no podien rebre'm dissabte. Si que em va rebre Joan Bonet de Sa Cova i la visita va ser curta però deliciosa. Tenen a Sa Cova un celler petit amb les vinyes a peu de celler i amb una fabricació quasi totalment artesanal. Acompanye unes quantes fotos d'aquesta visita. Hi vaig comprar una miqueta de vi de les varietats negres que produeixen. Del blanc del 2008 ja no els en quedava gens i del 2009 encara no l'han embotellat (ho faran cap a finals de febrer).

Com que a Can Rich no podien ser-hi dissabte, la meua filla Maria va anar entre setmana i va comprar també una caixeta de vi negre (Can Rich selecció) que jo havia tastat uns dies abans i que m'havia agradat bastant (una barreja adequada de Cabernet Sauvignon, Merlot y Monastrell) i una caixeta d'un vi blanc Chardonnay que espere que siga una bona adquisició (així ho diuen bastants opinions de fòrums). Cal dir ací que Can Rich fa agricultura ecològica en totes les seues vinyes.
L'altre aspecte que volia esmentar ací és el de la gastronomia. En la primera visita allà pel gener de 2009, vaig visitar l'illa en un parell de dies i un d'aquells dies vam parar per dinar a Ses Arcades, un restaurant en la carretera de Sant Joan cap a Eivissa. Vam dinar una arròs de peix bastant bo. Quan vam tornar cap a Vila, el meu cosí Enric, eivissenc d'adopció i molt arrelat a la visa eivissenca em va comentar que l'arròs realment eivissenc era l'arròs de matances. Aquells dies de gener ja no vam tenir temps de tastar-lo però quan vam tornar pel mes de maig vam preguntar per un lloc per menjar-lo. Ens van recomanar Ca's Pagès un restaurant en la carretera entre Santa Eulària i Sant Carles. La veritat és que els quilòmetres (no molts, uns 14) i el temps va pagar la pena.

En aquest viatge, per suposat, vam tornar a Ca's Pagès per menjar l'arròs de matances (elaborat amb un caldo magnífic, costelles de porc, pollastre o gallina i rovellons). Us recomane que quan aneu a Eivissa us passeu per allí. Si no us va molt l'arròs tenen una carn a la brasa amb una pinta extraordinària, uns embotits eivissencs (botifarra, sobrassada) bastant bons. Si aneu per la primavera o estiu no patireu pel lloc perquè tenen una terrassa àmplia amb molta ombra. Si aneu per l'hivern, us recomane que aneu abans de les 2 de la tarda perquè a partir de les 2,30 h cal esperar per trobar taula. Com a coses dolentes de Ca's Pagès cal dir que no accepten targetes (per tant passeu pel caixer abans) i que es permet fumar (de moment).

Al proper viatge aniré a menjar un altre dels plats típics eivissencs, Bullit de peix, al qual em va convidar el meu cosí Enric en un restaurant de la platja de Figueretes en el meu primer viatge, i que és també extraordinari. Us contaré més coses en tornar a tastar-lo.

Negre futur per a les Escoles de Música

2010-01-14T21:02:00.005+01:00

M'hauré de posar a escriure el primer post de l'any després d'acabar l'any passat amb aquelles disquisicions numèriques del post anterior. Si no, les poquetes persones que em segueixen pensaran que ho he deixat ben aviat.
Aquests dies estic dedicant-me, fora de la meua feina habitual de les classes, a preparar la documentació per tal de sol·licitar la subvenció de la Conselleria d'Educació per a l'Escola de Música d'Oliva, cosa que fa dos o tres anys que faig.
La veritat és que enguany ho estic fent amb molt poques ganes i, al mateix temps, amb una ràbia acumulada des de mitjan mes de desembre a causa de l'absolut menyspreu amb què tracta la Generalitat Valenciana i, en concret, la Conselleria d'Educació a les societats musicals i, particularment, a les seues escoles.

Les escoles de música de les diferents societats realitzen al País València una tasca que li hauria de correspondre a la Conselleria d'Educació amb molts més conservatoris i moltes més places, a banda d'atendre les necessitats musicals d'alumnes de 4 a 7 anys que no poden entrar al sistema públic de conservatoris.
És a dir, les escoles estan reemplaçant les competències de la Conselleria. Per tal d'ajudar les escoles en la seua tasca, La Conselleria va iniciar l'any 1996 un programa de subvencions a aquestes escoles que ajudaren en les despeses de Seguretat Social del professorat que aquestes escoles contractaren.
Des de l'inici del programa les despeses de contractació del professorat han augment un 867% mentre que les ajudes de la Conselleria només han augmentat, en el mateix període, un 322%.
Aquest programa de finançament de les escoles s'ha traduït en un augment considerable del nombre de professors contractats i , en concret, ha creat més de 3.000 nous llocs de treball i l'oficialització de 280 centres d'ensenyament musical.
Per tal que us feu una idea del que suposava, fins l'any passat, la subvenció de Conselleria, cal pensar que suposa un màxim de 132 €/alumne que significa un 78% menys que en altres CCAA (la Generalitat de Catalunya inverteix 600 €/alumne).
Una altra dada que convé que retingueu és que aquest programa d'ajudes aportava en 1996, quan va començar el programa, el 66,6% de les despeses de contractació de professorat mentre que en 2009 havia passat a cobrir només el 17,84% d'aquestes despeses.
Per acabar d'arredonir aquesta situació, i d'això la meua ràbia, en els pressupostos de 2010 la Conselleria ha previst una quantitat de 2.900.000€ que és, ni més ni menys, un 35% menor que la de l'any 2009.
No us sembla que això és una burla evident a l'educació i la cultura?
Us sembla que altres partides de despeses de l'administració, com ara les dedicades a la F1 i altres coses semblants han disminuït en la mateixa proporció?
Fins quan hem d'aguantar aquesta situació?
Hem de mobilitzar tot el sector de les escoles de música (professorat, alumnat,pares/mares d'alumnes, directius) perquè d'una vegada acabe aquesta situació.

A pel 2010

2009-12-27T18:41:00.003+01:00

Us desitge un meravellós any nou 2010 a tots els qui llegiu aquestes línies, siga de passada o com a lectors habituals (que pocs però algun n'hi ha).
Volia aprofitar aquest darrer post de l'any que s'acaba per a posar de relleu algunes de les particularitats numèriques (una altra de les altres coses que m'apassionen com sabeu) de l'any que comença i que, n'estic segur, alguns de vosaltres podreu ampliar.

Múltiple dels tres primers nombres primers, 2, 3 i 5 i d'un altre primer ja més gran com el 67.
És l'únic any del segle en què el nombre format per les seus dues primeres xifres és el doble del format per les dues darreres xifres.
La suma de les seues quatre xifres és la més menuda (junt amb l'any d'inici i l'any de final de segle) de totes els anys que hi haurà fins que la humanitat occidental no repetisca les bogeries que se solen fer i dir en cada final de mil·leni allà per l'any 3000.
El producte de les seues xifres també és el més menut dels possibles però això no és tan estrany perquè aquesta propietat la comparteix amb tots els anys del segle i amb molts altres.

Perdoneu les meues rucades que se m'han ocorregut en aquests dies de vacances.
Feliç any 2010

Per Nadal, pas de....(molta música)

2009-12-21T13:46:00.001+01:00

Ja s'ha fet habitual que quan arriba Nadal, totes les associacions, agrupacions, societats (i d'altres noms) musicals oferesquen als seus socis i simpatitzants els concerts de rigor.
D'aquesta manera ens resulta, a alguns de nosaltres, impossible d'acudir a tots aquells actes i concerts als quals voldríem assistir.
Aquest passat cap de setmana va ser un bon exemple d'això que dic. Dissabte per la vesprada l'orfeó "Josep Climent" de l'AAM d'Oliva participava en un encontre de corals per cantar nadales a Oliva, mentre que l'Agrupació Santa Cecília d'Ador oferia el seu concert de la Coral i de la Banda Juvenil.

Jo, per motius que us poden resultar obvis, vaig triar d'anar a Ador. Els amics d'Ador fa ja alguns anys que dediquen el concert de Nadal a col·laborar amb UNICEF i així ho van fer també aquest any. Així, mentre el Barça feia la seua gesta allà en la península aràbiga, en Ador se celebrava el concert que va constar de dues parts.
En la primera va actuar la Coral de l'Agrupació amb nadales de diferents estils i procedències. En la segona va actuar la banda juvenil de l'Agrupació amb tres obres, de les quals dos d'elles corresponien a bandes sonores (Goldeneye i The magnificient seven). Al final del concert la coral va ser acompanyada per la banda juvenil per a interpretar dues nadales clàssiques i acomiadar l'acte. Les dues parts del concert van estar dirigides per Ferran. Com a nota simpàtica cal dir que, en l'intermedi entre les dues parts, les components de la coral van oferir dolços típics de nadal i un poquet de mistela als assistents mentre venien participacions per a un sorteig a benefici d'Unicef.
Diumenge de matí, altra vegada vaig haver de triar entre l'Orfeó "Josep Climent" amb l'orfeó juvenil de l'AAMO que actuaven a l'església de Sant Francesc d'Oliva i l'actuació de la Coral Renaixença de Vilallonga que presentava el seu concert de nadal a l'església del poble. Què faríem les societats musicals sense les esglésies?
Com que la coral Renaixença està també dirigida per Ferran vaig anar cap allà i vaig assistir a un concert ben variat de nadales de diferents estils que va resultar ben interpretat i agradable d'escoltar malgrat el fred que feia (menys mal que el capellà de l'església de Vilallonga havia posat dues estufes de gas d'aquelles que es poden veure a les terrasses de bars i cafeteries.) Al final del concert un grup d'alumnes del col·legi Santa Anna de Vilallonga va acompanyar la coral en les dues darreres nadales.
Vaig preguntar més tard pel concert de Sant Francesc a Oliva i em van dir que havia resultat magnífic amb molta assistència i ben cantat. Enhorabona a Enric Naval i a tots els/les components dels orfeons.
Per la vesprada de diumenge, amb un fred que superava encara el del matí, vam anar al concert de les bandes Juvenil i Simfònica de l'AAMO. Altra vegada a l'església de Sant Francesc, com ja havía comentat en un post anterior.
Molt bona assistència malgrat el fred a tot el concert. En la primera part va actuar la banda juvenil amb la direcció de Marc Oltra. Ens van oferir el pasdoble Segrelles, i Music around the world que els va eixir redona amb intervenció parlada d'alguns components de la banda i explicació visual dels diferents països que anàvem visitant amb la música. Enhorabona a Marc i a tots els/les joves de la banda.
A continuació i després de la tradicional rifa de la cistella de nada, vam actuar la banda simfònica sota la direcció de Lamberto Olmos. Podríem dir que l'actuació va tenir dues parts. En la primera (que era la que apareixia al programa) vam interpretar EL pasdoble-marxa Evocación, seguit de El baile de Luis Alonso i després Una noche en Granada.
Després del programa oficial del concert vam oferir l'obertura de El murciélago de Johann Strauss amb els seus valsos i demés, el Waltz no. 2 de D.Shostakovich i vam acabar amb la ja tradicional en aquest concert Marxa Radetzky de Johann Strauss amb la participació entusiasta del públic. Enhorabona també a Lamberto i a tots els/les components de la banda així com gràcies al públic assistent en aquella vesprada tan i tan freda.

Consultes populars

2009-12-15T20:55:00.002+01:00

Diumenge passat, 13 de desembre, s'han celebrat a 166 poblacions de Catalunya, consultes populars sobre la independència.
Els resultats, com supose que coneixeu tots, han estat de 94% dels vots afirmatius amb quasi el 30% de participació a les urnes.
Les consultes les han preparades una sèrie de persones independents dels partits polítics "tradicionals" i agrupades al voltant d'una comissió coordinadora.
No cal dir que no van tenir cap suport institucional i només a últimes hores van rebre un cert suport per part de ERC i Convergència Democràtica.
Explique totes aquestes components de les consultes perquè ens fem una idea de la gran dificultat que suposava la seua organització i celebració.
Per si voleu comparar la participació i resultats d'aquestes consultes amb algun altre referèndum "oficial" i del qual a ningú se li va ocórrer desqualificar us deixe els resultats del referèndum d'aprovació de l'estatut gallec:

	Corunya	Pontevedra	Lugo	Orense	Total
Electors	844.268	638.821	334.412	355.397	2.172.898
Votants	270.827	202.449	65.716	75.226	614.218
Sí	196.736	148.574	46.981	58.265	450.556
No	56.102	39.702	13.588	12.056	121.448
En blanc	12.068	10.263	3.105	2.945	28.381
Nul·les	5.921	3.910	2.042	1.960	13.833

% Particip	32%	32%	20%	21%	28%
% Sí	73%	73%	71%	77%	73%
% No	21%	20%	21%	16%	20%
% Blanc	4%	5%	5%	4%	5%
% Nuls	2%	2%	3%	3%	2%

Com es veu la participació en les consultes catalanes i els vots afirmatius han estat més alt que en aquell referèndum
Aquestes consultes van tenir repercussió a tot Europa amb reportatges i entrevistes en bastants periòdics europeus. Com una mostra d'això podeu llegir reportatges a Le Monde en aquests enllaços:

Sobre la consulta a Vic abans de la seua celebració: http://www.lemonde.fr/europe/article/2009/12/12/les-nationalistes-catalans-organisent-un-referendum_1279765_3214.html

Sobre els resultats: http://www.lemonde.fr/europe/article/2009/12/14/le-oui-informel-des-catalans-a-l-independance_1280127_3214.html
Entrevista a Joan Culla del dia 14-12: http://www.lemonde.fr/europe/article/2009/12/14/les-catalans-ont-l-impression-qu-on-a-fait-de-la-constitution-une-cage-de-fer_1280287_3214.html

En front d'això, quina ha estat la reacció del mitjans espanyols?
En general ha estat una reacció de menyspreu, burla per no dir coses més grosses. Com a exemple es poden llegir les pàgines d'opinió del dia 14 dels diaris de Madrid, des de El País fins a La Razón, passant, com no, per ABC i El Mundo.
Tant els editorials com els articles d'opinió d'aquell dia despreciaven aquelles consultes i les desqualificaven sense cap argument que no fóra la sacrosanta unidad de la gran nación española i raons semblants.
Què passa? Quina por tenen de conéixer l'opinió de la gent expressada lliurement i pacífica?
Jo crec que aquestes reaccions espanyolistes manifesten una profunda animadversió contra la gent que no està conforme amb l'abús (o trieu la paraula que vulgueu) que les institucions espanyoles fan amb Catalunya, el País València, les Illes.
Considere ben probable que cresca la quantitat de gent que no veu en la solució estatutària una bona via i, per tant, pense que veurem, a no molt tardar, la petició oficial de referèndum de sobirania per a Catalunya. Què pensen fer en aquest cas les forces polítiques i mitjans públics? Crec que s'ho han de plantejar seriosament perquè aquesta possibilitat és probable.

La pròxima a l'ésglesia

2009-12-07T18:08:00.003+01:00

Abans de fer cap altre comentari vull agrair al rector de la parròquia de Sant Francesc d'Oliva la seua disposició perquè l'Associació Artístico-Musical celebre en la seua església i en la capella de les Clarisses els concerts de Nadal.
Dit això no vull deixar passar l'oportunitat de continuar amb el post del 16 de novembre, titulat "Ara al Mercat. I a la pròxima?"
Doncs la pròxima ja ha arribat. Veieu (ací per exemple) els locals de les actuacions que les diferents seccions de l'AAMO faran pel Nadal.
L'orfeó i les bandes juvenil i simfònica a l'església de Sant Francesc i l'orquestra clàssica al convent de les monges Clarisses.
Què passa? Potser us pregunteu si l'AAMO és una organització lligada a l'església i, per això, son allí les actuacions.

Doncs no, l'AAMO és una associació civil de la societat olivana, una associació amb més de 100 anys d'història sense lligams amb l'església ni a cap altra organització, siga política o no.
La nostra organització sobreviu amb l'esforç dels seus socis i components i amb l'ajut necessari de les institucions públiques. Però a l'hora de mostrar allò que "produim" (la nostra música) resulta que en tota la ciutat no trobem un local públic amb les condicions necessàries per poder-ho fer amb dignitat.
Oliva, per si algú se n'oblida, és una ciutat amb més de 25.000 habitants, és la segona ciutat en població de la comarca de la Safor, té vàries associacions dedicades a la música, té molts aficionats a la música com es comprova en els diferents concerts que se celebren o en les poques representacions d'òpera que es representen anualment.
A banda de les actuacions d'altres associacions, la nostra organitza 5 o 6 concerts de la banda simfònica, 3 o quatre concerts de la banda juvenil, 2 o 3 concerts de l'orquestra clàssica i 3 o 4 concerts de l'orfeó.
Ja veieu; Oliva té de tot això però el que no té és un lloc on poder presentar-ho tot amb certa dignitat. Oliva no disposa d'un AUDITORI encara que això li semble mentida si algun lector no olivà està llegint aquestes maldestres lletres.
Oliva té un auditori virtual cada quatre anys quan s'està a punt de celebrar les eleccions municipals i tot el món es precipita a prometre'l. Hem tingut auditori d'aquest tipus durant els mesos d'abril i maig dels anys 1995, 1999, 2003, 2007 però els altres quaranta-sis mesos d'aquest període de quatre anys desapareix l'auditori de tots els llocs, menys d'aquells que patim directament el problema.
Desapareix de les preocupacions del nostres responsables municipals (almenys no està en cap declaració pública), desapareix de qualsevol pressupost municipal any rere any.
Vull dir ací que jo vaig proposar que les bandes juvenil i simfònica no férem el concert de Nadal en senyal de protesta per la manca de locals dignes però, segurament amb encert, va ser rebutjada aquesta proposta
De tota manera pense que d'alguna forma hem d'acabar amb aquesta situació. Oliva no es mereix aquest oblit.

Jornada de vaga d'estudiants a l'Institut

2009-12-01T20:38:00.002+01:00

Coincidint en el dia de protestes que ha convocat la Plataforma per l'Ensenyament Públic contra la política educativa del Govern Valencià amb manifestacions a Alacant, Castellò i València, els estudiants d'ensenyament secundari han fet vaga que, en el cas de l'IES Enric Valor de Pego, ha estat pràcticament unànime.
No entraré a valorar la rapidesa amb què s'afegeixen els estudiants de secundària a aquestes convocatòries ni la poca repercussió que aquesta mesura té en la vida corrent del poble on no es nota en cap mobilització (ni una sola pancarta hem vist en tot el matí ni en els darrers dies).
El que sí que voldria comentar és la nova modalitat de vaga que ha suposat aquesta. En aquest ocasió els alumnes d'almenys dos grups de l'Institut han fet vaga durant tot el dia menys a una hora on han aparegut pel centre per tal de fer un examen.

Una de les raons que han donat els alumnes per procedir d'aquesta manera és que, en cas contrari, haurien d'haver fet exàmens en dies consecutius o el mateix dia si es donara el cas.
Aleshores quina és la conseqüència que tenen els alumnes per haver fet la vaga.
Per altra banda, quina és la postura dels professors/es que fan exàmens els dies de vaga sabent que la resta de les hores del matí estan en vaga els alumnes.
En un acord de no fa molts anys, el Claustre de l'IES Enric Valor, va decidir que, cas que hi haguera vaga, els exàmens d'aquell dia s'haurien de fer el primer dia lectiu en que hi haguera classe de l'assignatura corresponent.
Els/les professors/res que realitzen exàmens en dies de vaga, són sabedors que estan trencant un acord de claustre?
O bé rectifiquem els acords de claustre o bé aquesta actitud de fer exàmens en dies de vaga hauria d'acabar.
Podeu opinar i dir la vostra

Eleccions a Consells Escolars

2009-11-24T14:45:00.000+01:00

Per a dijous, 26 de novembre, la Conselleria d'Educació ha convocat eleccions a Consells Escolar d'ensenyament no universitari.
Des de fa algun temps aquestes eleccions són parcials perquè només es renoven la meitat de les places que corresponen a cada sector i, en alguns casos, com ara el sector pares/mares alguns llocs són destinats per a designació de les AMPA.
No hi ha hagut ambient per participar en aquestes eleccions quasi des del principi de l'aparició dels Consells allà pela anys 80 del segle passat, però ara ja aquest ambient és pràcticament nul.
La Conselleria ha aconseguit retallar bastants de les atribucions que tenien els Consells, com ara l'elecció de director/a o autorització dels preus de la cantina i tantes d'altres.
Això, naturalment, provoca gran desinterés en les elccions i és molt costós trobar candidats en tots els sectors.
A veure si algú arregla aquesta situació si és que al qui ho pot atrreglar li interessa

Maleït dimarts

2009-11-18T09:19:00.002+01:00

La represa d'aquests apunts pel passat mes de setembre (vegeu post més avall) es va produir perquè necessitava expressar la ràbia que sentia en aquells dies a causa de la greu malaltia del meu germà Miquel.
Ahir, 17 de novembre, aquesta ràbia es va materialitzar quan, un poc abans de les 12 del matí, vaig rebre una telefonada insistent (Xelo no hauria telefonat a aquelles hores si no haguera estat urgent) que m'explicava que Miquel havia acabat de morir.
Ja sé que han passat molts dies des del primer ingrés a Gandia i que alguns comentaris públics i privats de gent que m'estima m'ajuden a suportar els sentiments de ràbia i de dolor i m'estimulen a mirar endavant, però encara avui no em puc treure del damunt les idees que vaig expressar pel setembre, com d'absurda sembla de vegades la vida, com a penes començada la jubilació se n'han anat tant el meu germà com Juli, com a ma mare se li han mort dos fills i ells no para de repetir que els fills no han de morir abans que els pares -eixe no és el guió previst- com queden tocats la meua cunyada Lola i els meus nebots, Ana i Miguel.
El títol del post prové d'una maleïda coincidència. El dia de l'ingrés a l'hospital va ser el dimarts 8 de setembre, el següent dimarts 15 de setembre el van haver d'operar d'urgència i va ingressar a la UCI i deu setmanes després, dimarts 17 de novembre, Miguel ha deixat de lluitar per la seua vida. Doncs això, maleït dimarts.
Descansa en pau, germà

Ara al Mercat. I a la pròxima?

2009-11-16T17:01:00.007+01:00

Amb la banda d'Oliva hem tocat a molts i diversos escenaris, habitualment al Teatre Olímpia, però també al carrer, hem tocat a la sala gran del Palau de la Música de València en tres ocasions (dos d'elles participant en un certamen) però també al pati d'un col·legi de Primària fa alguns anys a Sax, hem tocat a un saló d'actes d'un col·legi a Villena però també a un auditori a l'aire lliure a Pobla Llarga, hem tocat a molts carrers d'Oliva i també a una placeta preciosa a Aranda del Duero, vàries vegades hem tocat en el pavelló poliesportiu d'Oliva i a molts altres escenaris. A tots aquests llocs la nostra banda va sonar com s'esperava d'ella, és a dir, bastant bé i, en algunes ocasions molt bé. Però el que encara no ens havia passat és que haguérem de tocar en un mercat, però no en l'antic mercat de Cullera que és un dels actuals auditoris d'aquesta ciutat i on es fa el cicle de concerts d'hivern. No no, el concert ha estat en el Mercat Municipal d'Oliva enmig de les parades de verdures i de carn amb la banda a nivell de terra i amb els espectadors encabits en els pocs espais que quedaven lliures dins del mercat entre parada i parada.

Val a dir que el resultat del concert va ser bastant digne i tant la Banda Juvenil (amb Marc Oltra) com la Banda Simfònica (amb Lamberto Olmos) van sonar bé (molt bé segons algunes veus que he pogut sentir després del concert) però això no acaba amb el fet que hem hagut de tocar forçats al mercat per manca d'infraestructures a Oliva.
Actualment Oliva no disposa de cap lloc adient per a interpretar un concert de la banda (dubte fins i tot que siga adient el Teatre Olímpia per a la banda en cas que estiguera disponible). Mentrestant la situació a la nostra comarca (per no fixar-nos en comarques més llunyanes i de més tradició musical) és la següent:

Cases de la Música i/o Auditoris on es pot assajar, interpretar i fer vida social a:

Almoines
Beniarjó
La Font d'en Carròs
Piles
Miramar
Daimús
Xeresa
Xeraco
Tavernes
Simat
Palma
Ador
Vilallonga
Ròtova
Alfauir
i segur que me'n diexe molts....

Per això el títol del post: Ara al mercat, la pròxima on? Si no posem remei (sobretot els quei tenen més poder per fer-ho) a aquesta situació el futur es veu ben negre, aprofitant esglésies, mercats i a veure que més ens inventem.

Esperança en el futur?

2009-11-01T12:25:00.002+01:00

Ahir, dissabte 31 d'octubre vaig anar a València per participar a la manifestació que convocava el Col·lectiu contra la corrupció. Hi vaig anar com sempre amb Xelo i aquesta vegada ens acompanyava la meua germana Pura, el meu cunyat Pep i el meu nebot Josep.
Anant en el tren cap a València li comentava a Xelo que la cosa no aniria molt bé perquè no es veia l'ambient dins del tren de les manifestacions de l'hivern de l'any 2003 contra la guerra a les quals assistírem.

Un cop arribats al lloc de sempre -a la plaça de Sant Agustí- aquesta sensació semblava confirmar-se en un principi però en uns minuts la cosa va anar canviant ràpidament i la gentada que omplia la plaça era enorme, amb unes ganes enormes de fer-se sentir. (Segueix...)

Vam haver d'esperar més de 35 minuts per començar a caminar i ens pensàvem que allò era degut a la mala organització però la veritat era que la capçalera de la manifestació feia ja estona que havia eixit.

Veure ple a vessar el carrer de Sant Vicent va ser tota una joia i arribar a la plaça de la Verge quan encara quedava bastant gent per arribar i comprovar que ja s'havia fet la lectura del manifest va ser encara més emocionant.
No voldria que pensàreu que es tracta de l'emoció del manifestant novell perquè no en sóc de novell. He estat a bastants manifestacions i, algunes d'elles, molt més nombroses que aquesta. L'emoció era perquè pensava com pot ser de decisiva la societat civil d'aquest poble que sembla, de vegades, tan adormit.
Sense crida específica de partits polítics, sense publicitat als mitjans de comunicació clàssic, només amb la convocatòria inicial a Facebook i l'intercanvi de missatges de la gent s'havia aconseguit aplegar a València gent de tot el país per cridar:

Prou de corrupció
Camps, dimissió

La reflexió que podem fer a l'endemà de la manifestació és que potser, a partir d'ara, el poble pot despertar i, també que, els partits polítics de l'oposició hauran de posar-se les piles, oblidar personalismes i treballar pel país com ho fa la societat civil quan se li demana.

Crec però que tots els partits polítics s'han d'endur la lliçó que es pot il·lusionar i mobilitzar la gent si les propostes i actituds són les correctes i, sobretot, que, cas que arriben al poder allà on siga, la societat no els perdonarà cap tipus de corrupció i, tal com han fet ara, eixiran al carrer per exigir-los honradesa.

AVALUACIÓ DIAGNÒSTICA

2009-10-27T22:27:00.003+01:00

Aquest és el nom que la Conselleria li dóna a unes proves que passarà aquests dies a l'alumnat de 3r d'ESO, perquè diuen que pretenen avaluar els alumnes que el curs passat van cursar 2n d'ESO.
Explica la Conselleria que això forma part d'una avaluació conjunta europea (recordeu l'informe PISA) i el que no explica és que aquesta avaluació és, en principi, anual i ells no han volgut organitzar-la des de fa tres anys quan ja la vam fer en els alumnes d'aleshores de 3r d'ESO (per cert, els resultats d'aquella avaluació encara no ens han arribat als centres per si ens podien ser útils per a la nostra tasca).
Diuen que en aquesta Avaluació Diagnòstica es pretén mesurar la competència matemàtica i lingüística de l'alumnat de 14 anys i el que es fa (almenys ací) és posar als alumnes durant quatre hores consecutives quatre exàmens: un de matemàtiques, un de valencià, un de castellà i un d'anglés, sense previ avís i, només amb un descans després del segon examen.
Vosaltres podeu opinar més avall sobre el mètode d'avaluació o sobre el que vulgueu però jo us avance que no em sembla, en absolut, el mètode correcte per conéixer els coneixements d'alumnes de cap curs de secundària i menys d'alumnes amb 14 o, fins i tot, 13 anys. (Segueix...)
La novetat de l'avaluació d'enguany és que pretenen també mesurar la competència digital i el sistema que han arbitrat per això és, si més no, sorprenent.En alguns centres, 50 en tot el País Valencià (d'un total de 700), es mesurarà aquesta competència fent que un grup de cada centre faça les mateixes proves (exactament les mateixes que els altres) escrivint els resultats amb ordinador en compte de respondre sobre el paper. Com veieu tot molt modern, però què té això a veure amb la competència digital? que saben llegir també a la pantalla? que saben clicar amb el mouse en un requadre en compte de marcar-lo amb el llapis?
El nostre centre ha estat triat (la loteria no ens toca mai però aquestes coses sí) per mesurar també la competència digital i, per això m'ho sé tan bé ja que vaig assistir, com a coordinador TIC del centre, a una reunió a València on ens van explicar aquestes coses.
Potser us pregunteu per què no es passa aquest prova amb ordinadors a tots els grups del centre o, almenys a algun grup més. Ho dic perquè aquesta va ser una pregunta que es va fer en aquella reunió. La resposta és l'esperada: les connexions ADSL dels centres no podrien aguantar-ho ni, atenció, la plataforma MOODLE de Conselleria podria suportar un nombre més gran de connexions.
Com hem d'asssolir més competència digital amb aquestes infrastructures?
La resposta, com en HERMANO LOBO (que major m'he fet): UUUUUUH al año que viene.
Us tindré informats de les incidències del gran dia de l'avaluació diagnòstica: 29 d'octubre.

Assajos

2009-10-17T11:57:00.001+02:00

Ahir, divendres 16, vaig anar, després d'algunes setmanes sense fer-ho, a l'assaig de la banda. Supose que les coses ara són semblants al que passava fa anys quan vaig començar aquesta història amb la música a Oliva, però la veritat és que em vaig endur una impressió molt dolenta de l'assaig i una espècie de cansament de tornar.
Crec que no em passava abans acabar amb la forta impressió de pèrdua de temps, d'avorriment profund, de distanciament personal amb el que s'estava fent allà i això m'ha fet pensar avui en els motius de tot plegat.
Potser la primera raó estiga precisament en què no haja tingut constància en anar als assajos últimament. Això faria que el dia que vaig espere més que el que realment pot donar de si un assaig.
Potser una altra raó siga que estiga allunyant-me de la mitjana d'edat dels components de la banda i quede més fora de lloc dins del grup.
Però crec que la raó principal és que sent el temps d'assaig com una continuació de la meua tasca d'ensenyant d'adolescents (en aquest cas com espectador). La majoria del temps de l'assaig l'ha de dedicar el director a fer callar la gent per poder donar les explicacions que corresponguen (tal com hem de fer a les nostres classes d'ESO i altres programes especials --PQPI, Diversificació etc...-- els professors).

Podem fer alguna cosa per tal de millorar l'actitud dels assistents als assajos?
Quines expectatives tenen els músics d'un assaig?
Ja els va bé que els assajos siguen així?
Consideren l'assaig únicament com un lloc d'encontre de divendres per la nit?
Per part de la direcció de la banda (Junta Directiva, director) cal fer alguna cosa més?

Jo, de moment, no faré cap proposta. Espere opinions, consideracions i ajuda.

9 d'octubre

2009-10-05T21:01:00.007+02:00

Estem davant d'un altre nou d'octubre i no sé per què m'ha pegat per fer algunes reflexions al voltant de l'"efemèride".
Ja fa molts anys que jo personalment, però crec que és una actitud molt estesa, passe d'aquest dia i el dedique a no fer res o, millor dit, fer allò que els dies de feina no tinc temps de fer, com ara: passejar, arreglar el jardí, podar els arbres i plantes que tinc a casa que ja comença a ser hora, etc... (Segueix)

No obstant això, enguany m'ha vingut al cap el dia 9 d'octubre de 1977 quan pensàvem que totes les coses eren possibles, que podíem aconseguir el que ens proposàrem perquè érem molts i (això pensàvem almenys) junts.
Ja s'havien celebrat les primeres eleccions democràtiques el 15 de juny i al País Valencià (en contra del que havia passat a tot l'Estat) havia guanyat àmpliament l'esquerra.
Aquella esquerra que encara no havia abandonat els vells crits de "Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia", aquella esquerra que encara tenia en tots els seus escrits, logotips i cartells l'escut amb les quatre barres representant el símbol de tots els valencianes, aquella esquerra que encara no s'havia plegat als dictats de la dreta (per tal d'aconseguir un consens que, finalment, no ha servir per a res).
Va arribar el dia 9 i València va ser una enorme festa, diuen que 500.000 persones vam omplir els carrers de la capital, amb tot de pancartes, banderes, cançons demanant l'Estatut d'Autonomia. La festa va estar un poc enterbolida per la notícia de l'assassinat de Miquel Grau (militant del MCPV) el dia 6 d'octubre a Alacant quan enganxava cartells de la manifestació de València.
El col·lectiu del PSPV de la Font d'En Carròs vam acudir a la manifestació en un autobús que quasi vam omplir i amb algunes pancartes, totes elles al voltant no de l'estatut que vèiem ja quasi aconseguit si no de demanar coses concretes dins l'Estatut com la Generalitat (consell i corts).
Convé recordar per als més joves que aquell any el PSPV encara no s'havia integrat al PSOE i, de fet, en les eleccions del 15 de juny anava en coalició amb el Moviment Comunista del País Valencià amb el lema "En bloc pel País Valencià".
Un altre dia reflexionaré(m) sobre el que va passar entre els anys 1977 al 1982 quan es va aprovar el primer Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana i, si en tenim ganes, podem parlar del que està passant en els darrers anys.
Només una coseta, des de la Font vam demanar aquell 9 d'octubre de 1977, Consell i Generalitat. Si arribem a saber com havien d'estar ocupats el 2009 potser no ho haguérem demanat.

Fins on pensen arribar?

2009-10-02T10:40:00.001+02:00

Supose que coneixeu la notícia però us la transcric per si de cas i per tal que la comentem perquè és molt grossa al meu parer:

El Palau de la Música elimina les cites a Catalunya d'una òpera de Chapí

Al diari Levante-EMV del dia 2 d'octubre de 2009 apareix la següent crònica dels fets feta per Alfons Garcia
"Por órdenes de arriba tenemos que eliminar las referencias a catalán y Cataluña". El director de orquesta Miguel Ángel Gómez Martínez dio esta indicación a los miembros del Cor de la Generalitat al iniciar ayer los ensayos de la ópera Roger de Flor, de Ruperto Chapí, elegida este año -centenario del compositor de Villena- para el tradicional concierto conmemorativo del Día de la Comunitat Valenciana, con el que el Palau de la Música abrirá temporada el próximo día 8. Lo explicó ayer un miembro del Cor a Levante-EMV.
"Es como tapar un desnudo en una pintura", señalaba esta fuente, que añadía que los solistas y el coro habían acogido la decisión "como hemos podido". "Hacemos lo que nos mandan, pero están cambiando una obra de arte". ¿Y el director? "No lo entendía, pero así se lo han dicho", apuntó el miembro del coro.
La solución ofrecida es cambiar las citas a Cataluña y catalán por las de valencianoaragonés. Claro que no son pocas, porque Roger de Flor (1266 - 1305) fue un guerrero medieval que lideró a los almogàvers (tropas catalanas y aragonesas que habían participado en las conquistas de Mallorca y Valencia) en la defensa de Sicilia como territorio de la corona de Aragón. Luego luchó contra los turcos y, por ello, su historia se considera que sirvió a Joanot Martorell a la hora de escribir el Tirant lo Blanc. Así, la ópera contiene un buen número de referencias al pueblo catalán, los soldados catalanes y Cataluña.
Chapí estrenó esta ópera en 1878 -en pleno periodo de Renaixença- con libreto del militar Mariano Capdepón.
El Palau de la Música aseguró por boca de un portavoz no saber nada de esta cuestión. Eso sí, destacó el "esfuerzo tremendo" por recuperar esta obra del valenciano Ruperto Chapí, no respuesta desde su estreno en el Teatro Real de Madrid.

Doncs això que deia en el titular del post:

Fins on pensen arribar?
Com es pot ser tan cafre?
Volen canviar la història però, podran?
Alguna cosa haurem de fer, o no paga la pena?

Mentre aquesta gent fa aquestes coses a l'altra institució "musical" de la ciutat es perden els diners per forats enormes. Avui mateix es publica que al Palau de les Arts, que costa 12.000 euros diaris de tenir-lo obert no va la gent ni convidant-la mentre que les Societats Musicals malviuen esperant que les subvencions de 2009 per a les seues escoles arriben cap a maig o juny del 2010.
Qui dóna més?

Un altre curs i en van...

2009-09-25T10:26:00.003+02:00

Ja sé que igual és tard per escriure aquest post ara que ja fa ben bé 15 dies que hem començat el curs però ja sabeu la meua situació anímica en el moment de començar el curs (vegeu el post anterior) i que encara dura.
No obstant això, i malgrat la ràbia que encara sent, he de mirar endavant, tal com jo ja sé i li recomane a tots i tal com , molt sàbiament i amistosa, m'han recomanat els bons amics Merxe i Tomàs.
Tal com dic al títol, un altre curs i en van.... Si voleu que siga més exacte en van 36 dedicats a aquesta cosa que diem ensenyament.
Jo sempre he dit que no volia dedicar-me a l'ensenyament i, més en concret, que no m'agradava ensenyar però, si és veritat, sóc un absolut frau i he estat enganyant una quantitat enorme de joves o, si no és veritat, era jo mateix que m'enganyava intentant convèncer-me que aquella era una feina que no volia fer quan, en realitat, em feia feliç en alguns moments.
He de dir que molta gent, Merxe Fuster no para de recordar-m'ho, em diu que això que no m'agradava ensenyar era una espècie de posat que deis sense pensar-hi.
Siga com siga, ací estem altra vegada en un nou curs i començant a batallar amb l'alumnat que ens ha tocat.
Ha canviat tant l'ensenyament en els anys que duc en això que ja res no es diu igual, BUP, COU, EATP us en recordeu? Ara tinc BAT Ciències de la Natura i BAT Ciències Socials, PQPI, un Taller de Matemàtiques (sense eines específiques, quin taller tindrem).
El que no ha canviat però és el meu ànim quan arribe a les classes: intentar que aprenguen el que es diu que han d'aprendre (segurament molt menys cada vegada) amb la millor disposició possible i fent la feina ben feta. Avui mateix els deia als meus alumnes de PQPI de 2n (en saben molt poquet de les matemàtiques més bàsiques) que si no aconseguia ensenyar-los matemàtiques almenys volia que aprengueren la disposició a fer les coses ben fetes, quan seguesquen estudiant si ho fan, cosa que dubte, o muntant o arreglant qualsevol cosa. Crec que sobren les persones que fan les coses a mitjan fer.
Seguiré per ací en dies pròxims

Inici oficial del bloc

2009-09-22T20:51:00.001+02:00

Vaig crear aquest bloc fa ja quasi tres anys (vegeu el Post de prova de més avall) i l'havia deixat inactiu des d'aleshores perquè es veu que no sóc jo molt d'escriure.
Ara però, amb la represa del bloc del meu fill, el veritablement conegut Ferran Escrivà, m'han entrat les ganes de contar algunes coses.
El problema que tinc aquests dies en què escric això és que tinc una ràbia dins de mi que no sé com amagar-la i no puc escriure de cap altra cosa que no vaja contra la vida així en general.
Des de fa una setmana tenim el meu germà a la UCI de l'hospital de Gandia en un estat de gravetat extrema i lluitant entre tots, no sé ben bé si ell també pot lluitar, per tindre una mínima esperança de salvació.
El meu germà Miquel s'ha jubilat a principis d'aquest mes de setembre i el dia 8 el vam haver d'ingressar a l'hospital. Què significa jubilació exactament?
On està la vida dolça que segurament li van desitjar els seus companys de l'Ausiàs March de Gandia el dia del seu comiat?
On queda l'esperança de la meua cunyada Lola per poder renyar-lo de més a prop perquè es cuidara, ara que seria més a sobre d'ell?
On són les expectatives dels meus nebots Miquel i Ana que estan preparant oposicions per poder posicionar-se en la vida futura i que el seu pare quedara orgullós d'ells?
El més greu de tot és que, per a mi, això s'afegeix a un for colp que vam tenir al mes de maig de l'any passat quan el nostre gran amic Juli (Josep Juli Giménez) va faltar al cap de pocs mesos d'haver-se jubilat.
Espere contar alguna cosa més agradable la propera ocasió que aparega per ací.

Post de prova

2007-02-23T18:29:00.000+01:00

Acabe de crear un bloc al blogspot i aquest és el primer missatge que escric.
No sé si faré servir el bloc o me'n cansaré aviat.
Ja us diré si això continua