AVALUACIÓ DIAGNÒSTICA

Aquest és el nom que la Conselleria li dóna a unes proves que passarà aquests dies a l'alumnat de 3r d'ESO, perquè diuen que pretenen avaluar els alumnes que el curs passat van cursar 2n d'ESO.
Explica la Conselleria que això forma part d'una avaluació conjunta europea (recordeu l'informe PISA) i el que no explica és que aquesta avaluació és, en principi, anual i ells no han volgut organitzar-la des de fa tres anys quan ja la vam fer en els alumnes d'aleshores de 3r d'ESO (per cert, els resultats d'aquella avaluació encara no ens han arribat als centres per si ens podien ser útils per a la nostra tasca).
Diuen que en aquesta Avaluació Diagnòstica es pretén mesurar la competència matemàtica i lingüística de l'alumnat de 14 anys i el que es fa (almenys ací) és posar als alumnes durant quatre hores consecutives quatre exàmens: un de matemàtiques, un de valencià, un de castellà i un d'anglés, sense previ avís i, només amb un descans després del segon examen.
Vosaltres podeu opinar més avall sobre el mètode d'avaluació o sobre el que vulgueu però jo us avance que no em sembla, en absolut, el mètode correcte per conéixer els coneixements d'alumnes de cap curs de secundària i menys d'alumnes amb 14 o, fins i tot, 13 anys. (Segueix...)

Assajos

Ahir, divendres 16, vaig anar, després d'algunes setmanes sense fer-ho, a l'assaig de la banda. Supose que les coses ara són semblants al que passava fa anys quan vaig començar aquesta història amb la música a Oliva, però la veritat és que em vaig endur una impressió molt dolenta de l'assaig i una espècie de cansament de tornar.
Crec que no em passava abans acabar amb la forta impressió de pèrdua de temps, d'avorriment profund, de distanciament personal amb el que s'estava fent allà i això m'ha fet pensar avui en els motius de tot plegat.
Potser la primera raó estiga precisament en què no haja tingut constància en anar als assajos últimament. Això faria que el dia que vaig espere més que el que realment pot donar de si un assaig.
Potser una altra raó siga que estiga allunyant-me de la mitjana d'edat dels components de la banda i quede més fora de lloc dins del grup.
Però crec que la raó principal és que sent el temps d'assaig com una continuació de la meua tasca d'ensenyant d'adolescents (en aquest cas com espectador). La majoria del temps de l'assaig l'ha de dedicar el director a fer callar la gent per poder donar les explicacions que corresponguen (tal com hem de fer a les nostres classes d'ESO i altres programes especials --PQPI, Diversificació etc...-- els professors).

• Podem fer alguna cosa per tal de millorar l'actitud dels assistents als assajos?
• Quines expectatives tenen els músics d'un assaig?
• Ja els va bé que els assajos siguen així?
• Consideren l'assaig únicament com un lloc d'encontre de divendres per la nit?
• Per part de la direcció de la banda (Junta Directiva, director) cal fer alguna cosa més?

Jo, de moment, no faré cap proposta. Espere opinions, consideracions i ajuda.

9 d'octubre

Estem davant d'un altre nou d'octubre i no sé per què m'ha pegat per fer algunes reflexions al voltant de l'"efemèride".
Ja fa molts anys que jo personalment, però crec que és una actitud molt estesa, passe d'aquest dia i el dedique a no fer res o, millor dit, fer allò que els dies de feina no tinc temps de fer, com ara: passejar, arreglar el jardí, podar els arbres i plantes que tinc a casa que ja comença a ser hora, etc... (Segueix)

Fins on pensen arribar?

Supose que coneixeu la notícia però us la transcric per si de cas i per tal que la comentem perquè és molt grossa al meu parer:

El Palau de la Música elimina les cites a Catalunya d'una òpera de Chapí

Al diari Levante-EMV del dia 2 d'octubre de 2009 apareix la següent crònica dels fets feta per Alfons Garcia
"Por órdenes de arriba tenemos que eliminar las referencias a catalán y Cataluña". El director de orquesta Miguel Ángel Gómez Martínez dio esta indicación a los miembros del Cor de la Generalitat al iniciar ayer los ensayos de la ópera Roger de Flor, de Ruperto Chapí, elegida este año -centenario del compositor de Villena- para el tradicional concierto conmemorativo del Día de la Comunitat Valenciana, con el que el Palau de la Música abrirá temporada el próximo día 8. Lo explicó ayer un miembro del Cor a Levante-EMV.
"Es como tapar un desnudo en una pintura", señalaba esta fuente, que añadía que los solistas y el coro habían acogido la decisión "como hemos podido". "Hacemos lo que nos mandan, pero están cambiando una obra de arte". ¿Y el director? "No lo entendía, pero así se lo han dicho", apuntó el miembro del coro.
La solución ofrecida es cambiar las citas a Cataluña y catalán por las de valencianoaragonés. Claro que no son pocas, porque Roger de Flor (1266 - 1305) fue un guerrero medieval que lideró a los almogàvers (tropas catalanas y aragonesas que habían participado en las conquistas de Mallorca y Valencia) en la defensa de Sicilia como territorio de la corona de Aragón. Luego luchó contra los turcos y, por ello, su historia se considera que sirvió a Joanot Martorell a la hora de escribir el Tirant lo Blanc. Así, la ópera contiene un buen número de referencias al pueblo catalán, los soldados catalanes y Cataluña.
Chapí estrenó esta ópera en 1878 -en pleno periodo de Renaixença- con libreto del militar Mariano Capdepón.
El Palau de la Música aseguró por boca de un portavoz no saber nada de esta cuestión. Eso sí, destacó el "esfuerzo tremendo" por recuperar esta obra del valenciano Ruperto Chapí, no respuesta desde su estreno en el Teatro Real de Madrid.

Doncs això que deia en el titular del post:

• Fins on pensen arribar?
• Com es pot ser tan cafre?
• Volen canviar la història però, podran?
• Alguna cosa haurem de fer, o no paga la pena?

Mentre aquesta gent fa aquestes coses a l'altra institució "musical" de la ciutat es perden els diners per forats enormes. Avui mateix es publica que al Palau de les Arts, que costa 12.000 euros diaris de tenir-lo obert no va la gent ni convidant-la mentre que les Societats Musicals malviuen esperant que les subvencions de 2009 per a les seues escoles arriben cap a maig o juny del 2010.
Qui dóna més?