Què celebra aquesta gent?

Diuen que celebren que avui fa 33 anys es va realitzar el referèndum per la constitució de 1978.
Espere que no siga ja delicte el que em va passar aquell dia.
Recorde bastant bé com n'estava de content perquè havia aconseguit sumar dues abstencions en aquell referèndum.
Es veu que en aquella època això dels censos electorals no estaven molt ben acabats i jo estava censat dues vegades, una a La Font i una altra a Oliva on m'acabava de venir a viure des del mes de juny.
Reconec que no vam tenir molt èxit els partidaris de fer triomfar l'abstenció aquell dia perquè els adversaris eren molts i poderosos.
Alguns dels més joves us preguntareu, per qué l'abstenció? Era necessari fer visible el descontent que els nacionalistes valencians sentíem davant el resultat d'aquells mesos de negociacions constitucionals. On quedaven les esperances dipositades en aconseguir els drets a una autonomia de primera? Per què nosaltres no érem dignes d'entrar al club dels grans? Per què s'estava vetant la possibilitat de ajuntar-nos en un futur amb altres comunitats autònomes? Per què ens havíem se conformar amb el fatídic article 143?
Totes aquestes qüestions i algunes altres feien que no poguérem votar a favor d'aquella constitució. Potser penseu que allò raonable haguera estat votar no en le referèndum. El que passa és que aquella posició la van adoptar des de molt al principi els de l'extrema dreta ( recordeu aquells articles de l'Aznar al diari de Valladolid) i no vam creure oportú sumar-nos a aquella gent.
Només faltava que al setembre d'enguany, els PPSOE s'inventaren una reforma constitucional sense comptar amb ningú mes.
Així que, efectivament, des d'aleshores no tinc res que celebrar els 6 de desembre.