La meua família i les illes

Mai havia estat la meua família molt apegada a la mar, tret que des de fa molt temps estiuejàvem a una caseta pròxima a la platja i a que, des de fa un poc més de 8 anys, vam decidir traslladar-nos a viure a la casa de la platja i abandonar el pis del poble.
Ara, de sobte, ens trobem amb mitja família vivint a una illa, més prop del mar impossible.
Com ja sabeu molts de vosaltres, ací mateix vaig parlar del tema en un post anterior del mes de gener, la nostra filla Maria està vivint i treballant a l'illa germana i veïna d'Eivissa des de fa quasi dos anys i amb possibilitats serioses de continuar més temps.
Ara, des d'aquest cap de setmana, tenim al nostre fill Ferran a l'illa més (molt) llunyana de Tenerife. Ha anat a treballar al Conservatori Superior de Música de Tenerife a donar classes de Musicologia i Història de la Música, que és l'activitat a la qual ell pretén dedicar-se.
Està fent una substitució, en principi per a una mesada de duració amb possibilitats d'allargar-se, i tots estem una mica ansiosos que l'"aventura" li vaja bé i que obtinga punts i experiència per acumular al seu currículum i poder obtenir una plaça més pròxima.
Considerem que ha hagut de prendre una decisió valenta perquè ha de deixar, de moment, les seus tasques en les corals que està actualment dirigint i en les escoles de música en què esta treballant, però amb l'ajuda de nosaltres, de la seua estimada Cristina i de tots els amics que se li han brindat de seguida per ajudar-lo ho traurà endavant.
Ferran, ànims i endavant.

Vergonya, cavallers, vergonya

El conseller Font de Mora ha sancionat amb amb 20 dies de suspensió de funcions el director de l'IES Las Norias de Monfort (Vinalopó Mitjà), José Luis Santiago, per haver penjat cap per avall la seua foto del conseller d'Educació.
Davant d'aquesta acció del conseller només se m'acut dir allò que, segons el llibre dels Fets, va cridar Jaume I als seus cavallers perquè avançaren en la batalla i que, darrerament, ha posat de moda Al Tall.
No devem quedar-nos de braços plegats.
Ací us enllace el magnífic editorial de Vicent Partal al respecte, titulat Epidermis i la consideració feta sobre aquesta sanció pel sindicat majoritari de l'ensenyament STEPV.

Espais sense fum

Acabe de llegir que la ministra de Sanitat ha assegurat que l'esperada reforma de la llei del tabac que, segons deien, havia de transformar tots els espais públics en espais sense fum, es retardaria un mínim de mig any per manca de consens.
Podeu llegir les seues raons clicant ací.
És a dir, que la salut de les persones, que és el que ella busca amb el canvi de la llei, és menys important que l'estabilitat del govern, és menys important que les pressions de Fumadores por la tolerancia, és, en resum, allò que menys importa a la ministra de Sanitat.
Ràpidament he sentit per la ràdio una resposta d'un representant del sector d'hosteleria. Aquest senyor, veient la debilitat de la ministra, s'ha mostrat disconforme amb la mesura perquè ells exigeixen molt més. Demanen una moratòria de cinc anys (5) en la reforma de la llei per tal de recuperar, deia, els diners invertits en la posada en marxa de la llei actual.
Quins diners ha invertit el sector?

Conveni AAMO i FMCO

Pràcticament tot el poble d'Oliva coneix a hores d'ara que la Federació de Moros i Cristians (FMCO) ha decidit no renovar el conveni de col·laboració que tenia subscrit amb l'Associació Artístico-Musical (AAMO) des de fa ja molts anys. Aquest conveni havia permés per un costat que la banda de l'AAMO fóra la banda oficial de la Federació amb la participació de la banda en tots els actes oficials (sopar de mig any, dinar del putxero, presentació de càrrecs, sopar de la Federació de la setmana de festes, despertada de divendres de moros i alguns altres) i per un altre costat (potser el més important per al poble en general) havia permés la col·laboració de les dues entitats en l'organització d'un concert anual de música festera el diumenge abans de festes i, i això era el més espectacular, en l'organització bianual del Certamen de Marxes Mores i Cristianes Ciutat d'Oliva que ja ha acomplit quatre edicions. És a dir, que la col·laboració venia ja des de fa molt temps.
Aquest any 2010, de sobte, la Federació no vol renovar el conveni i, segons sembla per informacions que corren pel poble, ho va decidir en una junta de representants de comparses on els directius de la Federació van donar unes quantes informacions que són falses i que volem desmentir. A saber:

Eivissa, gener 2010

He de reconèixer que no havia visitat Eivissa fins l'any 2009, ni en els anys 60 i 70 quan anava tot el món ni després amb el boom turístic i la facilitat de viatjar des de Dénia.
Tot va canviar quan Maria, la meua filla, va començar a treballar per al Consell Insular d'Eivissa com a AODL en octubre de 2008 i va llogar un piset per a viure-hi.
En gener de 2009 vaig fer la meua primera visita a l'illa, hi vaig tornar pel maig de 2009 i ara, aquest darrer cap de setmana del 22 al 24 de gener, he tornat.

Negre futur per a les Escoles de Música

M'hauré de posar a escriure el primer post de l'any després d'acabar l'any passat amb aquelles disquisicions numèriques del post anterior. Si no, les poquetes persones que em segueixen pensaran que ho he deixat ben aviat.
Aquests dies estic dedicant-me, fora de la meua feina habitual de les classes, a preparar la documentació per tal de sol·licitar la subvenció de la Conselleria d'Educació per a l'Escola de Música d'Oliva, cosa que fa dos o tres anys que faig.
La veritat és que enguany ho estic fent amb molt poques ganes i, al mateix temps, amb una ràbia acumulada des de mitjan mes de desembre a causa de l'absolut menyspreu amb què tracta la Generalitat Valenciana i, en concret, la Conselleria d'Educació a les societats musicals i, particularment, a les seues escoles.

A pel 2010

Us desitge un meravellós any nou 2010 a tots els qui llegiu aquestes línies, siga de passada o com a lectors habituals (que pocs però algun n'hi ha).
Volia aprofitar aquest darrer post de l'any que s'acaba per a posar de relleu algunes de les particularitats numèriques (una altra de les altres coses que m'apassionen com sabeu) de l'any que comença i que, n'estic segur, alguns de vosaltres podreu ampliar.

• Múltiple dels tres primers nombres primers, 2, 3 i 5 i d'un altre primer ja més gran com el 67.
• És l'únic any del segle en què el nombre format per les seus dues primeres xifres és el doble del format per les dues darreres xifres.
• La suma de les seues quatre xifres és la més menuda (junt amb l'any d'inici i l'any de final de segle) de totes els anys que hi haurà fins que la humanitat occidental no repetisca les bogeries que se solen fer i dir en cada final de mil·leni allà per l'any 3000.
• El producte de les seues xifres també és el més menut dels possibles però això no és tan  estrany perquè aquesta propietat la comparteix amb tots els anys del segle i amb molts altres.
  

Perdoneu les meues rucades que se m'han ocorregut en aquests dies de vacances.
Feliç any 2010