Pots donar suport a la concentració del dia 1 de desembre contra la injusta concessió del bar-cantina de l'IES Enric Valor de Pego per part de la Conselleria d'Educació.
Monastrell? Monastrell! [Setmana 3]
Fa 10 anys
Carta oberta a l'Administració educativa sobre la concessió de la cantina de l'IES Enric Valor de Pego
Amb la col·laboració de Tomàs Llopis hem elaborat una carta oberta a l'Administració educativa sobre la injustícia que, al nostre parer, s'ha produït amb la concessió del bar-cantina de l'IES Enric Valor de Pego. Diu així:
"Se efectúa propuesta de adjudicación a favor de la oferta presentada por Litra Land Uni, S.L. , que ha obtenido un total de 74,39 puntos (Canon 1,85 puntos, Lista de precios 59,89 puntos, Personal 1,00 punto, Inventario 4,40 puntos y Mejoras 7,25 puntos), y se ha considerado la oferta más ventajosa para la Administración." Així es resol la concessió del bar-cantina de l'IES Enric Valor de Pego. S'ha considerat l'oferta més avantatjosa per a l'Administració (amb majúscules perquè quede clar qui és ací l'important) però.. Què era el que més interessava a la comunitat educativa del Centre? Què interessava més a tots els sectors representats al Consell Escolar del Centre? La resposta era evident i així se li fa ser saber a l'Administració en un escrit aprovat pel Consell Escolar: desitjàvem que es quedara Víctor Pons per la seua tasca en els darrers anys tant en les pures funcions de servir al bar com en altres comeses de cohesió social i de col·laboració contínua amb totes les activitats que se li demanaven o que ell feia espontàniament perquè se sentia integrat en el nostre projecte educatiu. On està la valoració que li mereixen a l'Administració els escrits de la direcció en nom de tots els sectors de l'Institut? Hem estat repassant les actes de l'obertura dels diferents sobres que es van presentar a la concessió i no hem vist valorada enlloc l'opinió del centre, que s'havia adjuntat. Quina valoració mereix per a l'Administració el fet que un treballador autònom que ha estat els darrers vuit anys servint el centre, coŀlaborant en les seues activitats, servint productes de molta qualitat quede a l'atur i haja de començar de nou la recerca d'un incert lloc de treball en les circumstàncies actuals? Aquesta valoració no la veiem tampoc enlloc de tota la documentació publicada. Quina esperança té l'Administració que una empresa (provinent del sector de la construcció i immobiliari) a la qual se li han concedit vuit cantines en diferents Instituts i sense cap arrelament al nostre poble ni a la nostra comarca ni al sector de l'educació, ni gens d'experiència en hostaleria, oferesca la qualitat que es mereix l'alumnat i el professorat del nostre centre? En principi no tenim dades per a dubtar de la qualitat que puga oferir el nou concessionari però és natural que pensem que difícilment podrà aportar tot allò que ha aportat Víctor Pons al llarg dels anys: implicació en la convivència, atenció familiar a l'alumne, participació en projectes i activitats –desdejuni saludable, activitats de final de trimestre, atenció especial a alumnes que han col·laborat en activitats, etc--. I desconfiem perquè aquestes qüestions no s'han plantejat als altres peticionaris i, per tant, no s'han valorat. Què estaran disposats a aportar per a afavorir la convivència, la resolució de conflictes i l'educació fora de l'aula? Una altra qüestió que ens té sorpresos és que, per a nosaltres, resulta contradictori el fet que en totes les convocatòries de l'Administració es té en compte l'antiguitat i els serveis prestats anteriorment pels candidats i, en canvi, en aquest cas no se'n fa ni menció. No voldríem pensar que un barem, fet d'aquesta manera, té la intenció d'afavorir algun candidat sense mèrits. Nosaltres hem donat les respostes a totes aquestes qüestions. Ara esperaríem que fóra l'"Administració" la que responguera i no tan preocupada per un "avantatge" per a l'Administració, que ens agradaria conèixer de més a prop, sinó per un model d'educació que ha donat uns resultats excel·lents i que ara l'”Administració” vol canviar amb criteris poc justificables. Ens agradaria conèixer eixes llistes de preu que tant han valorat per a la concessió. Ens agradaria saber si són comparables (quant a qualitat) els productes de totes les llistes examinades. Nosaltres opinem, a més, que la convocatòria, la mecànica de la resolució i la mateixa resolució creen un conflicte de competències amb el consell escolar, que és qui deuria ser l'encarregat de decidir sobre totes les qüestions que afecten el funcionament del centre. Baste en aquest sentit la constatació que la direcció del centre ni tan sols ha estat cridada per a formar part d'una comissió que havia de decidir una concessió tan important per a la vida escolar. En fi, al nostre parer, ens trobem davant d'una injustícia que cal reparar si es vol que els administrats (comunitat educativa de l'IES Enric Valor de Pego) puguen confiar en l'Administració.
Per la memòria de Miquel
No vull deixar passar el dia d'avui sense escriure unes paraules en record del meu germà Miquel.
Per què avui? Resulta que va faltar el dia 17 de novembre, fa justament dos anys després de dos mesos de patiment per a ell i per als seus.
En aquella ocasió vaig fer unes reflexions en un post que vaig titular Maleït dimarts i que us enllace ara per si voleu recordar-lo o no ho vau llegir aleshores
Dos anys en el quals no ha passat cap dia sense que recorde la seua presència i recorde la seua Lola i els seus fills Miguel i Ana.
Molts coneixeu les reflexions d'Ana al seu bloc que en moltes ocasions ha recordat de manera molt emocionant el seu pare.
Un record emocionat per Miquel. DEP
Per què avui? Resulta que va faltar el dia 17 de novembre, fa justament dos anys després de dos mesos de patiment per a ell i per als seus.
En aquella ocasió vaig fer unes reflexions en un post que vaig titular Maleït dimarts i que us enllace ara per si voleu recordar-lo o no ho vau llegir aleshores
Dos anys en el quals no ha passat cap dia sense que recorde la seua presència i recorde la seua Lola i els seus fills Miguel i Ana.
Molts coneixeu les reflexions d'Ana al seu bloc que en moltes ocasions ha recordat de manera molt emocionant el seu pare.
Un record emocionat per Miquel. DEP
Dubrovnik (3). Viatge a Mostar.
No us penseu que he estat a Dubrovnik des del 12 de setembre fins avui. L'altre dia ( dia 30 de setembre) em deien pel carrer que si acabava d'arribar perquè anava publicant coses i enviant fotos del viatge. Però no, vaig tornar el dia 19 de setembre després de set dies. El que passa és que el viatge em va resultar magnífic i tinc moltes coses acumulades per dir, si algú vol sentir-les.
En el primer dels post sobre Dubrovnik, on reflexionava sobre la promoció turística de laciutat en contrast amb el que es fa per ací (llegiu Gandia, Oliva, etc.) ja vaig anunciar que volia dedicar unes lletres al viatge que vam fer a la ciutat de Mostar en Bòsnia i Herzegovina i que em va impressionar. Això és el que pretenc fer ara.
Mostar està a uns 150 km de Dubrovnik però la carretera adriàtica té (que té unes vistes magnífiques) té també moltes corbes i, afegint-li els passos frontereres, el viatge dura al voltant de tres hores.
Mostar està a uns 150 km de Dubrovnik però la carretera adriàtica té (que té unes vistes magnífiques) té també moltes corbes i, afegint-li els passos frontereres, el viatge dura al voltant de tres hores.
Dubrovnik (2). Primer dia
Al post anterior vaig dir que intentaria escriure algunes coses sobre els dies a Dubrovnik i, després de l'inicial amb consideracions genèriques sobre turisme, he decidit fer una relació de cada dia del viatge que am fer amb la Xelo.
El primer dia real del viatge va ser dimarts 13 ja que dilluns el vam dedicar al viatge i arribàrem a l'hotel bastant tard.
Dimarts ens vam alçar bastant matí (cosa gens difícil en aquelles terres on es fa de dia més d'una hora abans que ací) i vam anar cap a la ciutat vella en bus (el núm 6 per si aneu alguna vegada cap als hotels de la península de Lapad).
l'entrada a la ciutat vella es fa sempre per la porta de Pile i només entrar a la ciutat te n'adones de la meravella de ciutat que et disposes a visitar.
La primera cosa que et trobes és la font de'Onofrio que domina tota la plaça d'entrada i darrera d'ella la famosa Placa o Stradum que és el carrer principal de la ciutat.
Vam dedicar tot el dia a caminar pels carrers i les places, a visitar alguns edificis bellíssims com ara el Palau del Rector, l'església dels Franciscans, l'església de Sant Blai (patró de la ciutat i omnipresent), la catedral, el palau Sponza (amb una impressionant sala dedicada als morts en la darrera guerra civil de 1991-92), columna de Rotllà, torre del rellotge...
De tota manera, el que més em va impressionar aquell dia va ser la passejada pels carrers laterals, sobretot els de la part esquerra en el sentit Pile-Port Vell, aquells carrers empinadíssims i tan estrets.
Cap a migdia vaig tenir el primer contacte amb una de les coses que més m'han agradat al viatge, la cervesa de Croàcia que és, en general, molt bona encara que no la serveixen tan fresca com ens agrada per ací i com requereix la calor intensa que feia aquells dies.
Per dinar vam anar a un restaurant on
serveixen bàsicament peix i que recomane si alguna vegada us perdeu per allí. Es tracta del restaurant Proto i està situat al quart a cinqué carreró de la dreta en la direcció Pile-Port Vell. Ens van servir uns calamars (sempre presents a totes les cartes d'aquella part de Croàcia) i un peix blanc molt bo (lamente no recordar el seu nom ni en català ni en croat) amb un vi blanc de la varietat Poŝip molt recomanable.
Vam tenir temps per la vesprada de pujar a la muntanya que hi ha apegada a la ciutat que té un nom impronunciable -SRD- on es puja amb un telefèric i des d'on hi ha unes vistes de la ciutat magnífiques.
Les fotos més interessants d'aquell dia les podeu veure a l'àlbum de Picasa
El primer dia real del viatge va ser dimarts 13 ja que dilluns el vam dedicar al viatge i arribàrem a l'hotel bastant tard.
Dimarts ens vam alçar bastant matí (cosa gens difícil en aquelles terres on es fa de dia més d'una hora abans que ací) i vam anar cap a la ciutat vella en bus (el núm 6 per si aneu alguna vegada cap als hotels de la península de Lapad).
l'entrada a la ciutat vella es fa sempre per la porta de Pile i només entrar a la ciutat te n'adones de la meravella de ciutat que et disposes a visitar.
La primera cosa que et trobes és la font de'Onofrio que domina tota la plaça d'entrada i darrera d'ella la famosa Placa o Stradum que és el carrer principal de la ciutat.
Vam dedicar tot el dia a caminar pels carrers i les places, a visitar alguns edificis bellíssims com ara el Palau del Rector, l'església dels Franciscans, l'església de Sant Blai (patró de la ciutat i omnipresent), la catedral, el palau Sponza (amb una impressionant sala dedicada als morts en la darrera guerra civil de 1991-92), columna de Rotllà, torre del rellotge...
De tota manera, el que més em va impressionar aquell dia va ser la passejada pels carrers laterals, sobretot els de la part esquerra en el sentit Pile-Port Vell, aquells carrers empinadíssims i tan estrets.Cap a migdia vaig tenir el primer contacte amb una de les coses que més m'han agradat al viatge, la cervesa de Croàcia que és, en general, molt bona encara que no la serveixen tan fresca com ens agrada per ací i com requereix la calor intensa que feia aquells dies.
Per dinar vam anar a un restaurant on
serveixen bàsicament peix i que recomane si alguna vegada us perdeu per allí. Es tracta del restaurant Proto i està situat al quart a cinqué carreró de la dreta en la direcció Pile-Port Vell. Ens van servir uns calamars (sempre presents a totes les cartes d'aquella part de Croàcia) i un peix blanc molt bo (lamente no recordar el seu nom ni en català ni en croat) amb un vi blanc de la varietat Poŝip molt recomanable.Vam tenir temps per la vesprada de pujar a la muntanya que hi ha apegada a la ciutat que té un nom impronunciable -SRD- on es puja amb un telefèric i des d'on hi ha unes vistes de la ciutat magnífiques. Les fotos més interessants d'aquell dia les podeu veure a l'àlbum de Picasa
Dubrovnik (1)
Hem estat amb la Xelo uns dies a Dubrovnik. Unes cròniques del viatge les faré, potser, més endavant amb un comentari específic que vull fer d'una excursió a Mostar. Ara només volia fer una reflexió sobre el turisme, Dubrovnik i les ciutats que vosaltre vulgueu afegir. La ciutat i tot l'entorn estava ple a vessar durant tota els dies que hi hem estat. A partir de les 9 del matí i fins a ben passades les 12 de la nit estava tot pleníssim. Aleshores vaig fer algunes preguntes i resulta que:
- No han fet cap correguda de bous en tot l'estiu.
- No han vist per allí Julio Iglesiaa ni Tom Jones.
- El mercat "medieval" el fan cada dia de veres i sense semblar carnaval.
- Hi ha una Orquestra Clàssica professional que actua dues vegades per setmana a l'estiu.
- Grups musicals cada nit en un o d'altre lloc (quartets de corda, quintet de metalls, duos, etc.).
- Una xaranga cada tarda de diumenge amb músics de vent i majorettes.
- Hi ha un festival musical que dura tot el mes d'agost
1 de setembre
Feia més de 30 anys que sabia molt bé on seria i què faria cada 1 de setembre a les 8 del matí: estaria examinant de matemàtiques pendents de cursos anteriors i/o de matemàtiques de COU o de 2n de batxillerat darrerament.
Aquest any no he anat a l'Institut a les 8 del matí malgrat que això no ha servit per llevar-me més tard. Abans de les 7 del matí ja era dempeus sense cap obligació concreta. Normalment, amb Xelo, anem a caminar cada matí a la mar o pels carrers d'interior (si anem amb les gosses), però avui hem decidit posar-nos a treballar en l'hortet d'enfront de casa (sempre hi ha feina en l'hortet) llevant brosses, arrancant unes fesoleres, sembrant unes faves (a veure si en fem de ben primerenques) etc.
Crec que m'ha vingut bé que no anàrem a caminar i férem un exercici físic més fort perquè d'aquesta manera no he estat contínuament pensant en el meu primer dia de jubilació.
Fins ara (11,45 h) hem estat ocupats en feines de l'hort i de casa però ja tenia ganes d'agafar l'ordinador i escriure estes reflexions ximples.
Ja sé que m'he d'adaptar i que la gent em felicita pel carrer quan em veu i em diu que és una benedicció el que m'ha passat i que les generacions futures no ho podran fer i...
Però avui per avui encara em domina una sensació estranya de fi de cicle i de no saber si el nou cicle serà profitós.
Amenace en seguir contant les meues cabòries. Si voleu, podeu deixar de llegir-les o, si no, podeu opinar i dir la vostra.
Seguiré de manera continuada tot allò relacionat amb l'eduació i, més concretament, amb l'ensenyament secundari i aniré opinant sobre aquestes coses.
Per a la tarda, o demà, la meua opinió sobre les "retallades" de la Comunitat de Madrid o de Castilla-La Mancha que (és ben probable) no tardaran a passar cap ací.
Aquest any no he anat a l'Institut a les 8 del matí malgrat que això no ha servit per llevar-me més tard. Abans de les 7 del matí ja era dempeus sense cap obligació concreta. Normalment, amb Xelo, anem a caminar cada matí a la mar o pels carrers d'interior (si anem amb les gosses), però avui hem decidit posar-nos a treballar en l'hortet d'enfront de casa (sempre hi ha feina en l'hortet) llevant brosses, arrancant unes fesoleres, sembrant unes faves (a veure si en fem de ben primerenques) etc.
Crec que m'ha vingut bé que no anàrem a caminar i férem un exercici físic més fort perquè d'aquesta manera no he estat contínuament pensant en el meu primer dia de jubilació.
Fins ara (11,45 h) hem estat ocupats en feines de l'hort i de casa però ja tenia ganes d'agafar l'ordinador i escriure estes reflexions ximples.
Ja sé que m'he d'adaptar i que la gent em felicita pel carrer quan em veu i em diu que és una benedicció el que m'ha passat i que les generacions futures no ho podran fer i...
Però avui per avui encara em domina una sensació estranya de fi de cicle i de no saber si el nou cicle serà profitós.
Amenace en seguir contant les meues cabòries. Si voleu, podeu deixar de llegir-les o, si no, podeu opinar i dir la vostra.
Seguiré de manera continuada tot allò relacionat amb l'eduació i, més concretament, amb l'ensenyament secundari i aniré opinant sobre aquestes coses.
Per a la tarda, o demà, la meua opinió sobre les "retallades" de la Comunitat de Madrid o de Castilla-La Mancha que (és ben probable) no tardaran a passar cap ací.
