Dos mesos llançats al fem i molt patiment

El resultat, finalment, ha estat el previst. Ara se'n tornarà a fer càrrec del bar-cantina de l'IES Enric Valor Víctor Pons que havia estat dirigint-lo durant els darrers cinc anys i que, de manera poc clara i gens transparent, va estar substituït.
Pel mes de novembre vaig deixar constància en aquest post del bloc del malestar que havia produït en la comunitat educativa del centre la decisió de la Conselleria respecte a la concessió del bar.
La Conselleria, torne a repetir, de forma poc transparent va tirar pel dret i, sense fer cas de cap informe i recomanació de la direcció i del Consell Escolar de l'Institut, va optar per, tal com deia en la resolució, "l'oferta més convenient per a l'administració" que resultava ser una empresa del sector immobiliari, sense cap experiència en el sector de bars de centres educatius i a la qual se li van concedir, de cop, un bon grapat de centres.
Quedava clar des del,principi que allò més convenient per a l'administració no era el que interessava a la comunitat educativa perquè ha passat el que es preveia, aquesta empresa ha renunciat al bar de Pego i al de molts altres centres perquè no diu que no li surten els comptes o qui sap què.
Ara, finalment, però després de un poc mès de dos mesos, ha hagut de tornar a fer-se càrrec del bar la persona que el regentava fins el curs actual i a qui havia recomanat el centre.
Però a qui li importa que aquest persona haja hagut de passar més de dos mesos a l'atur, haja hagut de muntar i desmuntar el bar per a tornar a muntar-lo ara de nou?
Qui se'n farà responsable de tots aquest despropòsits?
Per què no fan cas d'una vegada els polítics a la gent que està sobre el terreny cada dia i coneix millor les necessitats dels centres?
Hi havia amagada, darrere d'aquesta qüestió, algun intent d'afavorir empreses privades concretes per alguna raó que no coneixem?
Com es pot veure, una gran quantitat de preguntes que esperen respostes.

Resultat previst. Quina desgràcia.

Pel mes de novembre, quan es va resoldre la concessió del bar-cantina de l'IES Enric Valor de Pego ja vaig deixar constància en un post titulat Carta oberta a l'Administració... del malestar que això produïa en la comunitat educativa del centre i dels dubtes que teníem que aquella solució fóra la correcta.
Tal com hi dèiem potser la solució era la millor per a l'Administracio peró no per a la comunitat educativa.
L'empresa, a la qual la Conselleria havia concedit més de 20 bars de centres, era una empresa dedicada a la construcció i al sector immobiliari i pensava que això era com xuplar-se un ou, que faria diners a cabassos i, potser, resoldria tots els problemes que tenia amb la crisi del sector immobiliari.
Han bastant cinc setmanes de funcionament de la cantina de Pego amb la nova empresa perquè renuncie a seguir explotant-la aŀlegant no sabem ben bé què.
I ara? No passa res? La Conselleria ha deixat a l'atur una persona que coneixia bé el negoci i, per tant, havia fet una proposta raonable de preus i de fiança per optar a la concessió. Una persona que tenia el suport de tota la comunitat educativa del centre, una persona que havia estat recomanada en uns escrits per la direcció i pel consell escolar per la seua implicació en la vida escolar, escrits que no van ser tinguts en compte per la Conselleria.
Seguim preguntant, no passa res? No hi cap responsabilitat que assumir per part de ningú?
Que tinga clar l'Administració que seguirem el tema de molt a prop i, si cal, denunciarem qualsevol irregularitat que puga cometre.

Què celebra aquesta gent?

Diuen que celebren que avui fa 33 anys es va realitzar el referèndum per la constitució de 1978.
Espere que no siga ja delicte el que em va passar aquell dia.
Recorde bastant bé com n'estava de content perquè havia aconseguit sumar dues abstencions en aquell referèndum.
Es veu que en aquella època això dels censos electorals no estaven molt ben acabats i jo estava censat dues vegades, una a La Font i una altra a Oliva on m'acabava de venir a viure des del mes de juny.
Reconec que no vam tenir molt èxit els partidaris de fer triomfar l'abstenció aquell dia perquè els adversaris eren molts i poderosos.
Alguns dels més joves us preguntareu, per qué l'abstenció? Era necessari fer visible el descontent que els nacionalistes valencians sentíem davant el resultat d'aquells mesos de negociacions constitucionals. On quedaven les esperances dipositades en aconseguir els drets a una autonomia de primera? Per què nosaltres no érem dignes d'entrar al club dels grans? Per què s'estava vetant la possibilitat de ajuntar-nos en un futur amb altres comunitats autònomes? Per què ens havíem se conformar amb el fatídic article 143?
Totes aquestes qüestions i algunes altres feien que no poguérem votar a favor d'aquella constitució. Potser penseu que allò raonable haguera estat votar no en le referèndum. El que passa és que aquella posició la van adoptar des de molt al principi els de l'extrema dreta ( recordeu aquells articles de l'Aznar al diari de Valladolid) i no vam creure oportú sumar-nos a aquella gent.
Només faltava que al setembre d'enguany, els PPSOE s'inventaren una reforma constitucional sense comptar amb ningú mes.
Així que, efectivament, des d'aleshores no tinc res que celebrar els 6 de desembre.

Signatura de suport a la concentració cantina Pego

Pots donar suport a la concentració del dia 1 de desembre contra la injusta concessió del bar-cantina de l'IES Enric Valor de Pego per part de la Conselleria d'Educació.

Clica per signar en el full de suport a la concentració

Carta oberta a l'Administració educativa sobre la concessió de la cantina de l'IES Enric Valor de Pego

Amb la col·laboració de Tomàs Llopis hem elaborat una carta oberta a l'Administració educativa sobre la injustícia que, al nostre parer, s'ha produït amb la concessió del bar-cantina de l'IES Enric Valor de Pego. Diu així:

"Se efectúa propuesta de adjudicación a favor de la oferta presentada por Litra Land Uni, S.L. , que ha obtenido un total de  74,39 puntos (Canon 1,85 puntos, Lista de precios 59,89 puntos, Personal 1,00 punto, Inventario 4,40 puntos y Mejoras 7,25 puntos), y se ha considerado la oferta más ventajosa para la Administración."

Així es resol la concessió del bar-cantina de l'IES Enric Valor de Pego. S'ha considerat l'oferta més avantatjosa per a l'Administració (amb majúscules perquè quede clar qui és ací l'important) però..
Què era el que més interessava a la comunitat educativa del Centre?
Què interessava més a tots els sectors representats al Consell Escolar del Centre?
La resposta era evident i així se li fa ser saber a l'Administració en un escrit aprovat pel Consell Escolar: desitjàvem que es quedara Víctor Pons per la seua tasca en els darrers anys tant en les pures funcions de servir al bar com en altres comeses de cohesió social i de col·laboració contínua amb totes les activitats que se li demanaven o que ell feia espontàniament perquè se sentia integrat en el nostre projecte educatiu.
On està la valoració que li mereixen a l'Administració els escrits de la direcció en nom de tots els sectors de l'Institut?
Hem estat repassant les actes de l'obertura dels diferents sobres que es van presentar a la concessió i no hem vist valorada enlloc l'opinió del centre, que s'havia adjuntat.
Quina valoració mereix per a l'Administració el fet que un treballador autònom que ha estat els darrers vuit anys servint el centre, coŀlaborant en les seues activitats, servint productes de molta qualitat quede a l'atur i haja de començar de nou la recerca d'un incert lloc de treball en les circumstàncies actuals?
Aquesta valoració no la veiem tampoc enlloc de tota la documentació publicada.
Quina esperança té l'Administració que una empresa (provinent del sector de la construcció i immobiliari) a la qual se li han concedit vuit cantines en diferents Instituts i sense cap arrelament al  nostre poble ni a la nostra comarca ni al sector de l'educació, ni gens d'experiència en hostaleria, oferesca la qualitat que es mereix l'alumnat i el professorat del nostre centre?
En principi no tenim dades per a dubtar de la qualitat que puga oferir el nou concessionari però és natural que pensem que difícilment podrà aportar tot allò que ha aportat Víctor Pons al llarg dels anys: implicació en la convivència, atenció familiar a l'alumne, participació en projectes i activitats –desdejuni saludable, activitats de final de trimestre, atenció especial a alumnes que han col·laborat en activitats, etc--. I desconfiem perquè aquestes qüestions no s'han plantejat als altres peticionaris i, per tant, no s'han valorat. Què estaran disposats a aportar per a afavorir la convivència, la resolució de conflictes i l'educació fora de l'aula?
Una altra qüestió que ens té sorpresos és que, per a nosaltres, resulta contradictori el fet que en totes les convocatòries de l'Administració es té en compte l'antiguitat i els serveis prestats anteriorment pels candidats i, en canvi, en aquest cas no se'n fa ni menció. No voldríem pensar que un barem, fet d'aquesta manera, té la intenció d'afavorir algun candidat sense mèrits.
Nosaltres hem donat les respostes a totes aquestes qüestions. Ara esperaríem que fóra l'"Administració" la que responguera i no tan preocupada per un "avantatge" per a l'Administració, que ens agradaria conèixer de més a prop, sinó per un model d'educació que ha donat uns resultats excel·lents i que ara l'”Administració” vol canviar amb criteris poc justificables.
Ens agradaria conèixer eixes llistes de preu que tant han valorat per a la concessió.
Ens agradaria saber si són comparables (quant a qualitat) els productes de totes les llistes examinades.
Nosaltres opinem, a més, que la convocatòria, la mecànica de la resolució i la mateixa resolució creen un conflicte de competències amb el consell escolar, que és qui deuria ser l'encarregat de decidir sobre totes les qüestions que afecten el funcionament del centre. Baste en aquest sentit la constatació que la direcció del centre ni tan sols ha estat cridada per a formar part d'una comissió que havia de decidir una concessió tan important per a la vida escolar.
En fi, al nostre parer, ens trobem davant d'una injustícia que cal reparar si es vol que els administrats (comunitat educativa de  l'IES Enric Valor de Pego) puguen confiar en l'Administració.

Per la memòria de Miquel

No vull deixar passar el dia d'avui sense escriure unes paraules en record del meu germà Miquel.
Per què avui? Resulta que va faltar el dia 17 de novembre, fa justament dos anys després de dos mesos de patiment per a ell i per als seus.
En aquella ocasió vaig fer unes reflexions en un post que vaig titular Maleït dimarts i que us enllace ara per si voleu recordar-lo o no ho vau llegir aleshores
Dos anys en el quals no ha passat cap dia sense que recorde la seua presència i recorde la seua Lola i els seus fills Miguel i Ana.
Molts coneixeu les reflexions d'Ana al seu bloc que en moltes ocasions ha recordat de manera molt emocionant el seu pare.
Un record emocionat per Miquel. DEP

Dubrovnik (3). Viatge a Mostar.

No us penseu que he estat a Dubrovnik des del 12 de setembre fins avui. L'altre dia ( dia 30 de setembre) em deien pel carrer que si acabava d'arribar perquè anava publicant coses i enviant fotos del viatge. Però no, vaig tornar el dia 19 de setembre després de set dies. El que passa és que el viatge em va resultar magnífic i tinc moltes coses acumulades per dir, si algú vol sentir-les.

En el primer dels post sobre Dubrovnik, on reflexionava sobre la promoció turística de laciutat en contrast amb el que es fa per ací (llegiu Gandia, Oliva, etc.) ja vaig anunciar que volia dedicar unes lletres al viatge que vam fer a la ciutat de Mostar en Bòsnia i Herzegovina i que em va impressionar. Això és el que pretenc fer ara.
Mostar està a uns 150 km de Dubrovnik però la carretera adriàtica té (que té unes vistes magnífiques) té també moltes corbes i, afegint-li els passos frontereres, el viatge dura al voltant de tres hores.