Ahir, divendres 16, vaig anar, després d'algunes setmanes sense fer-ho, a l'assaig de la banda. Supose que les coses ara són semblants al que passava fa anys quan vaig començar aquesta història amb la música a Oliva, però la veritat és que em vaig endur una impressió molt dolenta de l'assaig i una espècie de cansament de tornar.
Crec que no em passava abans acabar amb la forta impressió de pèrdua de temps, d'avorriment profund, de distanciament personal amb el que s'estava fent allà i això m'ha fet pensar avui en els motius de tot plegat.
Potser la primera raó estiga precisament en què no haja tingut constància en anar als assajos últimament. Això faria que el dia que vaig espere més que el que realment pot donar de si un assaig.
Potser una altra raó siga que estiga allunyant-me de la mitjana d'edat dels components de la banda i quede més fora de lloc dins del grup.
Però crec que la raó principal és que sent el temps d'assaig com una continuació de la meua tasca d'ensenyant d'adolescents (en aquest cas com espectador). La majoria del temps de l'assaig l'ha de dedicar el director a fer callar la gent per poder donar les explicacions que corresponguen (tal com hem de fer a les nostres classes d'ESO i altres programes especials --PQPI, Diversificació etc...-- els professors).
Jo, de moment, no faré cap proposta. Espere opinions, consideracions i ajuda.Crec que no em passava abans acabar amb la forta impressió de pèrdua de temps, d'avorriment profund, de distanciament personal amb el que s'estava fent allà i això m'ha fet pensar avui en els motius de tot plegat.
Potser la primera raó estiga precisament en què no haja tingut constància en anar als assajos últimament. Això faria que el dia que vaig espere més que el que realment pot donar de si un assaig.
Potser una altra raó siga que estiga allunyant-me de la mitjana d'edat dels components de la banda i quede més fora de lloc dins del grup.
Però crec que la raó principal és que sent el temps d'assaig com una continuació de la meua tasca d'ensenyant d'adolescents (en aquest cas com espectador). La majoria del temps de l'assaig l'ha de dedicar el director a fer callar la gent per poder donar les explicacions que corresponguen (tal com hem de fer a les nostres classes d'ESO i altres programes especials --PQPI, Diversificació etc...-- els professors).
- Podem fer alguna cosa per tal de millorar l'actitud dels assistents als assajos?
- Quines expectatives tenen els músics d'un assaig?
- Ja els va bé que els assajos siguen així?
- Consideren l'assaig únicament com un lloc d'encontre de divendres per la nit?
- Per part de la direcció de la banda (Junta Directiva, director) cal fer alguna cosa més?
1 comentaris:
Potser la percepció que tens tu als assajos l'hem tinguda molta gent abans.És trist que deixem una agrupació per conflictes incívics com els que contes...A mi m'ha passat igual que a tu i em sap greu,ara ho recorde amb especial nostàlgia...Però també he de reconéixer que sense la banda,o la coral,en el meu cas,no tindria els amics que tinc ara....Ànim!
Publica un comentari a l'entrada