Esperança en el futur?

Ahir, dissabte 31 d'octubre vaig anar a València per participar a la manifestació que convocava el Col·lectiu contra la corrupció. Hi vaig anar com sempre amb Xelo i aquesta vegada ens acompanyava la meua germana Pura, el meu cunyat Pep i el meu nebot Josep.
Anant en el tren cap a València li comentava a Xelo que la cosa no aniria molt bé perquè no es veia l'ambient dins del tren de les manifestacions de l'hivern de l'any 2003 contra la guerra a les quals assistírem.

Un cop arribats al lloc de sempre -a la plaça de Sant Agustí- aquesta sensació semblava confirmar-se en un principi però en uns minuts la cosa va anar canviant ràpidament i la gentada que omplia la plaça era enorme, amb unes ganes enormes de fer-se sentir. (Segueix...)

Vam haver d'esperar més de 35 minuts per començar a caminar i ens pensàvem que allò era degut a la mala organització però la veritat era que la  capçalera de la manifestació feia ja estona que havia eixit.

Veure ple a vessar el carrer de Sant Vicent va ser tota una joia i arribar a la plaça de la Verge quan encara quedava bastant gent per arribar i comprovar que ja s'havia fet la lectura del manifest va ser encara més emocionant.
No voldria que pensàreu que es tracta de l'emoció del manifestant novell perquè no en sóc de novell. He estat a bastants manifestacions i, algunes d'elles, molt més nombroses que aquesta. L'emoció era perquè pensava com pot ser de decisiva la societat civil d'aquest poble que sembla, de vegades, tan adormit.
Sense crida específica de partits polítics, sense publicitat als mitjans de comunicació clàssic, només amb la convocatòria inicial a Facebook i l'intercanvi de missatges de la gent s'havia aconseguit aplegar a València gent de tot el país per cridar:

• Prou de corrupció
• Camps, dimissió

La reflexió que podem fer a l'endemà de la manifestació és que potser, a partir d'ara, el poble pot despertar i, també que, els partits polítics de l'oposició hauran de posar-se les piles, oblidar personalismes i treballar pel país com ho fa la societat civil quan se li demana.

Crec però que tots els partits polítics s'han d'endur la lliçó que es pot il·lusionar i mobilitzar la gent si les propostes i actituds són les correctes i, sobretot, que, cas que arriben al poder allà on siga, la societat no els perdonarà cap tipus de corrupció i, tal com han fet ara, eixiran al carrer per exigir-los honradesa.