Setmana Santa i Pasqua 2010

Vaig passar amb més pena que glòria la setmana santa. La glòria era tenir per ací els mes dos fills "illencs", Maria que venia d'Eivissa i Ferran que va venir de Tenerife per passar uns dies. La pena va ser el divendres sant que vaig passar.
Intentaré fer-ne dos cèntims.

• El matí va anar més o menys bé amb la visita al tradicional calvari per la muntanyeta de Santa Anna. Quan el frare de torn va començar el seu sermó, cap avall a casa la sogra per tal de preparar el xocolate de costum.
• A la tarda vam anar a l'església de Santa Maria per veure i escoltar "El Desenclavament". Es tracta d'un acte religiós en què es representa el desclavament de Jesús de la creu, amb acompanyament de música i cor. A Oliva s'interpreta amb una lletra de Salvador Soler i amb música de Josep Climent. Actua la coral Santa Cecília amb l'afegit de veus del poble i la música la interpreten músics de vent i percussió de la banda de l'Associació Artístico-Musical d'Oliva. La direcció corre a càrrec del propi Josep Climent.
  
• He parlat de pena perquè volia remarcar que aquest any no vaig gaudir gens del desclavament sinó que més bé vaig patit una miqueta. L'acte en si, sota el meu punt de vista, necessita d'un plantejament més professional amb assajos complets de l'acte al llarg de l'any, on tota la gent implicada s'ho prenga amb més seriositat. Aquest any, a més, va haver un xicotet malentés ja que faltava un músic de la banda per alguna raó, però crec que no es normal que s'interrompa momentàniament la interpretació perquè falte una nota de l'instrument que siga. Al final o abans de l'acte es poden demanar les explicacions que es vulga però no s'ha de muntar cap "numeret" en directe.
• Més tard va venir una altra part "penosa" del dia: la processó de l'enterrament de divendres sant. Pense que aquesta processó té un traçat massa llarg i hi ha parts del recorregut sense cap persona mirant-lo. Per a una persona que vaja al final de la processó amb una tuba al coll o amb un flautí (tinc igual) és una passada que l'acte dure tres hores i mitja.

La Pasqua ha estat diferent. Aquest any hem anat els amics a dinar a dos llocs distints cada dia.

• Diumenge vam anar a fer un arrosset a banda a un lloc magnífic: Campell (el poble de baix de la Vall de Laguar). Abans de dinar vam fer un passeig pels afores del poble amb unes vistes precioses de cirerers en flor que us recomane profundament encara que no vos queden molts dies per poder veure'ls en flor. Lamente no haver fet cap foto d'aquelles meravelles. A continuació el meu cunyat Pep va fer un arròs boníssim que ens vam menjar en bona companyia.
• Dilluns de Pasqua, vam anar a un lloc de molt mal record per als valencians: Almansa. És veritat que el lloc ens duu mals records però el que vam anar a fer ho saben fer magníficament. Vam dinar al Mesón del Pincelín un gaspatxo manxec que estava boníssim i que, només amb això mereix la pena fer el viatge. Abans del gaspatxo vam menjar un pernil i un formatge formidables i una ensalada amb perdiu escabetxada. Recomane que busqueu una bona excusa per fer aquest viatge a Almansa i passar pel Pincelín. No vos recomane que, per acompanyar, demaneu Castillo de Almansa Selección 2005. A mi, personalment, no em va fer gens el pes.

Us deixe dues fotos de la taula amb els gaspatxos perquè aneu fent-vos una idea.