El dia 10 va començar aviat: eixírem de Gandia a les 9 del matí, entràrem a València fins a la Plaça de Sant Agustí on hi havia un altre autobús d'Acció Cultural ple i en el nostre vam carregar els que no hi havien cabut.
Vam sortir cap a Barcelona sobre les 10 i quart del matí. Paràrem cap a les 12 a l'àrea de Benicarló i després d'una hora de parada cap a Barcelona on arribàrem a les 15,45 aproximadament.
Després de fer un mosset acudírem on haviem quedat, cantonada València-Passeig de Gràcia i ja de camí cap allí, quan faltava més d'una hora per a l'eixida prevista de la manifestació, es veia molta gent i es notava una sensació d'expectativa i d'emoció continguda.
Des d'abans de les 5 que vam arribar a la cantonada València amb Pg de Gràcia ja no ens vam poder moure fins més allà de les 7,45 de la vesprada. Només vam tenir temps amb Maria de baixar fins a la cruïlla amb el carrer Aragó per tractar de veure la senyera i la pancarta que encapçalava la manifestació.
Quan vam tornar al carrer València ja no ens vam poder moure i per això quasi totes les fotos estan tretes des d'aquella posició. No ens movíem nosaltres ni cap altra persona ja que la manifestació estava col·lapsada totalment com podíem comprovar per les ràdios que teníem sintonitzades (Catalunya Ràdio i RAC 1).
Des de la perspectiva que teníem la gent es notava amb una barreja d'emoció, per estar en aquell lloc en un dia que es veia que havia de ser històric, d'indignació per la provocació que se li havia fet al poble català des de Madrid, de ganes de començar un camí definitiu on ningú li entrebanque el pas...
La manifestació, malgrat l'esforç de PSC i CIU, va resultar ser una manisfestació sobiranista. No calia més que fer una mirada a les pancartes, banderes i eslògans que es cridaves, amb una majoria aclaparadora de banderes estelades i de crits d'independència.
Però atenció, els símbols no venien només de partidaris d'ERC, CUP o Regrupament; les mateixes joventuts de Convergència havien penjat davant de l'hotel Majestic una enorme bandera estelada amb el text Catalonia is not Spain tal com podeu veure en una de les fotos del reportatge fotogràfic que acompanya el post.
Des del meu punt de vista, va ser una jornada inoblidable i, malgrat el cansament que em va suposar, estic molt content d'haver-hi estat.
Ara està la pilota a la banda dels polítics, catalans principalment, i ja no res tornarà a ser igual que abans del dia 10.
Seguirem, si cal, reflexionant al voltant d'aquest dia 10 de juliol.
Podeu veure un reportatge fotogràfic de tot el nostre dia 10, clicant aquest enllaç.
Ací us deixe una presentació de les mateixes fotos.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada