Eleccions a Consells Escolars

Per a dijous, 26 de novembre, la Conselleria d'Educació ha convocat eleccions a Consells Escolar d'ensenyament no universitari.
Des de fa algun temps aquestes eleccions són parcials perquè només es renoven la meitat de les places que corresponen a cada sector i, en alguns casos, com ara el sector pares/mares alguns llocs són destinats per a designació de les AMPA.
No hi ha hagut ambient per participar en aquestes eleccions quasi des del principi de l'aparició dels Consells allà pela anys 80 del segle passat, però ara ja aquest ambient és pràcticament nul.
La Conselleria ha aconseguit retallar bastants de les atribucions que tenien els Consells, com ara l'elecció de director/a o autorització dels preus de la cantina i tantes d'altres.
Això, naturalment, provoca gran desinterés en les elccions i és molt costós trobar candidats en tots els sectors.
A veure si algú arregla aquesta situació si és que al qui ho pot atrreglar li interessa

Maleït dimarts




La represa d'aquests apunts pel passat mes de setembre (vegeu post més avall) es va produir perquè necessitava expressar la ràbia que sentia en aquells dies a causa de la greu malaltia del meu germà Miquel.
Ahir, 17 de novembre, aquesta ràbia es va materialitzar quan, un poc abans de les 12 del matí, vaig rebre una telefonada insistent (Xelo no hauria telefonat a aquelles hores si no haguera estat urgent) que m'explicava que Miquel havia acabat de morir.
Ja sé que han passat molts dies des del primer ingrés a Gandia i que alguns comentaris públics i privats de gent que m'estima m'ajuden a suportar els sentiments de ràbia i de dolor i m'estimulen a mirar endavant, però encara avui no em puc treure del damunt les idees que vaig expressar pel setembre, com d'absurda sembla de vegades la vida, com a penes començada la jubilació se n'han anat tant el meu germà com Juli, com a ma mare se li han mort dos fills i ells no para de repetir que els fills no han de morir abans que els pares -eixe no és el guió previst- com queden tocats la meua cunyada Lola i els meus nebots, Ana i Miguel.
El títol del post prové d'una maleïda coincidència. El dia de l'ingrés a l'hospital va ser el dimarts 8 de setembre, el següent dimarts 15 de setembre el van haver d'operar d'urgència i va ingressar a la UCI i deu setmanes després, dimarts 17 de novembre, Miguel ha deixat de lluitar per la seua vida. Doncs això, maleït dimarts.
Descansa en pau, germà

Ara al Mercat. I a la pròxima?


Amb la banda d'Oliva hem tocat a molts i diversos escenaris, habitualment al Teatre Olímpia, però també al carrer, hem tocat a la sala gran del Palau de la Música de València en tres ocasions (dos d'elles participant en un certamen) però també al pati d'un col·legi de Primària fa alguns anys a Sax, hem tocat a un saló d'actes d'un col·legi a Villena però també a un auditori a l'aire lliure a Pobla Llarga, hem tocat a molts carrers d'Oliva i també a una placeta preciosa a Aranda del Duero, vàries vegades hem tocat en el pavelló poliesportiu d'Oliva i a molts altres escenaris. A tots aquests llocs la nostra banda va sonar com s'esperava d'ella, és a dir, bastant bé i, en algunes ocasions molt bé. Però el que encara no ens havia passat és que haguérem de tocar en un mercat, però no en l'antic mercat de Cullera que és un dels actuals auditoris d'aquesta ciutat i on es fa el cicle de concerts d'hivern. No no, el concert ha estat en el Mercat Municipal d'Oliva enmig de les parades de verdures i de carn amb la banda a nivell de terra i amb els espectadors encabits en els pocs espais que quedaven lliures dins del mercat entre parada i parada.

Val a dir que el resultat del concert va ser bastant digne i tant la Banda Juvenil (amb Marc Oltra) com la Banda Simfònica (amb Lamberto Olmos) van sonar bé (molt bé segons algunes veus que he pogut sentir després del concert) però això no acaba amb el fet que hem hagut de tocar forçats al mercat per manca d'infraestructures a Oliva.
Actualment Oliva no disposa de cap lloc adient per a interpretar un concert de la banda (dubte fins i tot que siga adient el Teatre Olímpia per a la banda en cas que estiguera disponible). Mentrestant la situació a la nostra comarca (per no fixar-nos en comarques més llunyanes i de més tradició musical) és la següent:

Cases de la Música i/o Auditoris on es pot assajar, interpretar i fer vida social a:

  • Almoines
  • Beniarjó
  • La Font d'en Carròs
  • Piles
  • Miramar
  • Daimús
  • Xeresa
  • Xeraco
  • Tavernes
  • Simat
  • Palma
  • Ador
  • Vilallonga
  • Ròtova
  • Alfauir
  • i segur que me'n diexe molts....

Per això el títol del post: Ara al mercat, la pròxima on? Si no posem remei (sobretot els quei tenen més poder per fer-ho) a aquesta situació el futur es veu ben negre, aprofitant esglésies, mercats i a veure que més ens inventem.



Esperança en el futur?


Ahir, dissabte 31 d'octubre vaig anar a València per participar a la manifestació que convocava el Col·lectiu contra la corrupció. Hi vaig anar com sempre amb Xelo i aquesta vegada ens acompanyava la meua germana Pura, el meu cunyat Pep i el meu nebot Josep.
Anant en el tren cap a València li comentava a Xelo que la cosa no aniria molt bé perquè no es veia l'ambient dins del tren de les manifestacions de l'hivern de l'any 2003 contra la guerra a les quals assistírem.
Un cop arribats al lloc de sempre -a la plaça de Sant Agustí- aquesta sensació semblava confirmar-se en un principi però en uns minuts la cosa va anar canviant ràpidament i la gentada que omplia la plaça era enorme, amb unes ganes enormes de fer-se sentir. (Segueix...)