Reunió del Consell a ........BRUSSEL·LES

Acabe de sentir a la ràdio a la consellera portaveu del Consell València  dir que no tenia ni idea del que costaria la darrera (per ara) ocurrència del Molt Honorable Francisco Camps: Anar a fer una reunió del seu govern a Brussel·les.
Això sí, ha dit que la despesa de portar tots els consellers més el personal imprescindible per fer aquesta reunió seria ridícula comparada amb els beneficis que comportaria.
S'ha cregut aquesta senyora que tots els valencians s'han tornat idiotes? Jo crec que a base de fer barrabassades una darrere de l'altra sense una gran resposta de la societat valenciana, han arribat a pensar al Consell que ens hi hem tornat.
Ja li puc afirmar jo a la consellera  que amb la despesa d'aquesta broma de Brussel·les, la despesa del xinés a les escoles, per no parlar de coses molt més grosses, es podria pagar i en sobraria per evitar les retallades a les Escoles de Música que parlava al post anterior.
Quant al Molt Honorable, que no té aquest home res més en què pensar que en fer una pallassada darrere de l'altra (amb perdó per als pallassos)?
Quan se centrarà en resoldre els problemes dels valencians? Crec que la resposta és: MAI perquè d'això no en sap.

Que ho paguen els pares

Aquesta és la desvergonyida solució que Immaculada Tomàs, directora de l'Institut Valencià de la Música, ha donat al fet que el Govern Valencià haja retallat fins a un 54% les ajudes a les Escoles de Música.
Es necessita tindre més cara que esquena per a donar esta resposta que resumida és: els pares han de pagar els desgavells del govern valencià que dedica tots els principals esforços a subvencionar grandes eventos que resulten ser, generalment , grans forats per a les arques públiques.
Aprofite aquest post per començar a animar el cotarro: La Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana ha convocat una gran manifestació per tal de protestar contra aquestes retallades per al dia 17 d'octubre.
Podeu llegir la notícia a:

LEVANTE.- El Consell insta a los padres a financiar las bandas de música

Tal com havíem previst: emocionant i inoblidable

Escric aquest post a les 12 del matí de diumenge 11 de juliol, només unes hores després de llevar-me ja que el dia 10 ha estat llarg (hem arribat a casa a les 4,45 del matí).
El dia 10 va començar aviat: eixírem de Gandia a les 9 del matí, entràrem a València fins a la Plaça de Sant Agustí on hi havia un altre autobús d'Acció Cultural ple i en el nostre vam carregar els que no hi havien cabut.
Vam sortir cap a Barcelona sobre les 10 i quart del matí. Paràrem cap a les 12 a l'àrea de Benicarló i després d'una hora de parada cap a Barcelona on arribàrem a les 15,45 aproximadament.

Anirem a Barcelona

Ja us vaig comentar en el post anterior la sensació de derrota i de ràbia alhora que em va venir en conéixer la sentència del TC sobre l'Estatut de Catalunya.
De seguida que vaig saber de la intenció d'Òmnium Cultural de convocar una manifestació per al dissabte 10, vaig pensar que calia anar-hi.
Només el fet d'haver de conduir tot el dia d'anada i tornada em feia tirar un poc cap enrere.
Però ahir vaig conéixer que Acció Cultural organitzava uns autobusos i, ràpidament m'he apuntat per acudir-hi.
Dissabte a les 9 del matí des de l'estació d'autobusos de Gandia aniré cap allà amb Xelo i la meua filla Maria que ve aquest cap de setmana d'Eivissa.
Us contaré coses i imatges diumenge o dilluns vinents.