Santa Cecília 2010

Estic segur que tots els lectors d'aquest bloc saben que a Oliva se celebra, com en quasi cada població que tinga societats musicals, la festa de Santa Cecília. El que potser que desconeguen és que l'Associació Artístico Musical d'Oliva (AAMO) celebra aquestes festes durant més d'una setmana i compta,  com a característica especial, amb el nomenament de la Musa de la Música amb el seu acompanyant i cort d'honor (vaja, com a les millors festes majors).
La festa en si comença dissabte amb concert i presentació de nous músics de la Banda Juvenil i serenata a la musa; continua diumenge amb la presentació de la Musa amb el seu mantenidor corresponent, presentació de nous músics i concert de la Banda Simfònica.
Durant la setmana següent se celebren diversos actes com un berenar-festa per als alumnes de l'Escola de Música i  festes-sopar per a tots els assistents divendres i dissabte.
Finalment, diumenge es fa el "tro final": missa en honor de la Santa amb actuació de l'orquestra clàssica i de l'orfeó i dinar social com a culminació de la festa. És d'aquest dinar que volia dir dues cosetes.
 Els que em coneixen una mica saben que jo sempre m'he mostrat contrari a la parafernàlia en estes festes i, per tant, no m'he mostrat mai partidari que hi haguera "festers i festeres". He de reconéixer però que estic canviant darrerament d'opinió perquè reconec que, sense aquest component, potser la festa no lluiria tant i seria un poc més freda, circumscrita a un àmbit més tancat en la pròpia societat.
L'altra cosa que volia comentar d'aquest dinar és la presència institucional (de les autoritats municipals, vull dir). Des de sempre ens han acompanyat alguns regidors (no han fallat mai representants de BLOC, UV i PSOE). Respecte a la màxima autoritat amb aquest ja són tres anys seguits que el Sr. Alcalde no ens honora amb la seua presència i delega en un altre regidor.
Jo personalment no entenc aquesta decisió quan la nostra Associació és la més important del poble en l'àmbit cultural i musical. De la mateixa manera que no entenc com el regidor delegat pel sr. alcalde no ens ha dirigit unes paraules ni l'any passat ni enguany com a deferència per les paraules d'agraïment a l'Ajuntament que havia fet el president de l'AAMO mesclades amb paraules reivindicatives, com és natural.
El president, Enrique Escrivà, va fer un curt parlament molt emotiu per dues raons principals: per una banda ell és el pare de l'actual Musa de la Música i, per l'altra, va aprofitar l'ús de la paraula per a comunicar-nos a tots que l'any que ve no pensa presentar-se a la reelecció com a president. En les seues paraules no podien faltar les reivindicacions que la música necessita a Oliva en forma de infraestructures (locals més amplis per a la nostra Escola i un auditori digne). Estic d'acord en quasi tot el que va dir Enrique però discrepe en una coseta. Ell ens va dir que una raó bàsica per a no renovar el càrrec és que pensava que els mandats molt llargs no eren bons per a cap organització i en això estic d'acord. Però crec que la majoria convindreu amb mi que vuit anys no és un mandat llarg. Al contrari, quatre anys és un termini massa curt per a deixar tancades unes quantes coses que estan en procés d'aclariment.
La festa, com sempre, va acabar amb uns balls amenitzats per Fernando i Eva de forma manífica. Gràcies Fernando i Eva de part meua i de tota l'Associació.

Nou concert de Capella Ducal

No fa massa vaig deixar constància d'un concert de Capella Ducal amb motiu de l'Any Borja que va resultar tot un èxit.
Capella Ducal ens ofereix ara una nova actuació amb presentació de disc inclosa.
En aquest cas actuaran a Sueca dissabte dia 20 de novembre a les 20 h a l'Església de la Mare de Déu de Sales. El concert es titula Dels trobadors a les capelles renaixentistes.
A continuació es farà la presentació del CD Jaume I, vida música i poesia resultat del concert oferit el 8 d'octubre de 2008 al Claustre de la Biblioteca Suecana Casa Joan Fuster.
Podeu veure el programa clicant en les dues vinyetes següents:


Una altra vegada els assajos de la banda

Divendres passat vaig estar a l'assaig de la banda on estem preparant el concert de Santa Cecília del dia 14 de novembre.
Em va donar la impressió que no havia eixit de la meua tasca habitual a l'Institut. L'única cosa que canviava era que no feia jo el paper de fer atendre el personal si no que eixa feina la feia el director.
Tot el temps (quasi dues hores) sentint: Calleu; Feu el favor de callar; no em deixeu sentir tal o qual solista,...
Jo, i supose que molta més gent, vaig als assajos per avançar en la preparació dels concerts, per passar-ho bé tocant però és molt decebedor que siga una prolongació de les classes d'ESO de l'Institut.
Ara fa un poc més d'un any ja reflexionava jo sobre aquestes coses i vaig publicar un post en aquest bloc que podeu llegir en aquest enllaç.
Agrairé comentaris i opinions al respecte. Gràcies

Consell Escolar

Dijous, 4 de novembre, vaig participar en un consell escolar (potser dels últims a què assistiré).
He estat participant en reunions de consells escolars des de fa bastant més de 20 anys i he de reconèixer que el sistema ha entrat en un deteriorament molt acusat.
Des de la creació dels consells escolars als centres, la participació ha anat minvant de manera preocupant.
Ja no hi ha participació d'alumnes (bo, sí hi ha representants però no acudeixen) perquè supose que no els interessa gaire el que hi tractem i, a més, els destorba la marxa dels seus entrenaments esportius o els seus estudis per al dia següent.
No hi apareix representació municipal. Supose que aquest deu ser el maldecap menor que deuen tenir.
Assisteixen quasi tots els representants dels pares d'alumnes i quasi tots els representants del professorat. El que passa és que les informacions que s'hi donen ja les coneix bé el professorat i m'atreviria a dir que també la majoria del sector de pares perquè són precisament la gent que més s'hi relaciona amb l'Institut ja que són els més interessats per la marxa del centre i pels estudis dels seus fills.
Jo no tinc ara mateix cap solució per donar-li vida als consells (tret de la més evident: no retallar-li competències si no donar-ne més) però el que sí sé és que cal fer alguna cosa perquè els òrgans de participació dels sectors educatius siguen més efectius.