Dijous, 4 de novembre, vaig participar en un consell escolar (potser dels últims a què assistiré).
He estat participant en reunions de consells escolars des de fa bastant més de 20 anys i he de reconèixer que el sistema ha entrat en un deteriorament molt acusat.
Des de la creació dels consells escolars als centres, la participació ha anat minvant de manera preocupant.
Ja no hi ha participació d'alumnes (bo, sí hi ha representants però no acudeixen) perquè supose que no els interessa gaire el que hi tractem i, a més, els destorba la marxa dels seus entrenaments esportius o els seus estudis per al dia següent.
No hi apareix representació municipal. Supose que aquest deu ser el maldecap menor que deuen tenir.
Assisteixen quasi tots els representants dels pares d'alumnes i quasi tots els representants del professorat. El que passa és que les informacions que s'hi donen ja les coneix bé el professorat i m'atreviria a dir que també la majoria del sector de pares perquè són precisament la gent que més s'hi relaciona amb l'Institut ja que són els més interessats per la marxa del centre i pels estudis dels seus fills.
Jo no tinc ara mateix cap solució per donar-li vida als consells (tret de la més evident: no retallar-li competències si no donar-ne més) però el que sí sé és que cal fer alguna cosa perquè els òrgans de participació dels sectors educatius siguen més efectius.
INCOHERENCIA Y VALENTÍA
Fa 11 mesos
2 comentaris:
Estic totalment d'acord amb tu i constate que el deteriorament és evident. Tu i jo sabem que els consells escolars es van crear per a donar participació a tota la comunitat educativa en la gestió dels centres, era allò de democratitzar l'ensenyament quan veníem d'un sistema autoritari que no cal comentar ara. Llavors els equips directius eren elegits per votació dels òrgans col·legiats dels centres, ara -- i la cosa és simptomàtica -- un equip directiu, un director o directora (només faltaria) s'elegeix d'una altra manera menys participativa en funció de la seua docilitat amb els poders polítics. Actualment l'escola, per a molts pares i per a l'Administració mateixa, s'està convertint en una guarderia d'adolescents i hom considera que si les absències del professorat, els actes d'indisciplina i el funcionament intern -- siga quin siga -- de l'escola no plantegen problemes, l'objectiu està plenament aconseguit. No importa a ningú, llevat d'alguns professionals, que els plantejaments educatius avancen cap a una formació integral que done resposta a les demandes de la societat actual. Però el que em resulta més trist és que els principals actors de l'ensenyament vagen deixant-se portar per la inèrcia d'obeir, sense gens de sentit crític, les disposicions emanades del poder polític: uns currículums massa sovint capriciosos, que no són altra cosa que variacions sobre el mateix tema, una burocràcia que entrebanca el quefer diari i fins i tot una doble moral que, per això mateix, és immoral. Els alumnes? Què hi pinten, si la seua opinió ni tan sols és demanada? Què ha quedat d'allò que establia la LOGSE sobre l'avaluació, sobre el què, com, quan i per a què calia avaluar? Són idees soltes i disperses que em venen al cap precisament perquè massa sovint s'obliden.
Ara mateix assistim a uns consells escolars de caràcter informatiu, sense debats de fons, sense que ningú pense en la necessària democratització del procés educatiu i la seua actualització constant. Acabe de llegir la notícia, també simptomàtica, que la Conselleria vol instaurar uns exàmens a finals de juny per a no sé ben bé què. Recorde que fa molts anys hi havia unes proves de suficiència que es van desterrar perquè no servien per a res. Tornem, doncs, a les velles pràctiques inútils.
Fa molts anys, fomentàvem el debat intern entre equips de professors, tractàvem de donar eixides per a resoldre els nous reptes que se'ns plantejaven. Per què no hi ha ningú que reprenga aquesta pràctica? Més encara: què són ara mateix els claustres? I les Cocopes? De què parlem a les sessions d'avaluació? Desgraciadament, la crisi és molt més profunda que la desnaturalització dels consells escolars.
A la sessió que cites, sèiem, tu i jo, l'un al costat de l'altre i, si em permets que ho retraga, em vas dir: "yo me bajo en la próxima, y usted?" Doncs jo no baixaré a la pròxima i per més que ho entenga sent molt que tu ho faces, però m'he fet vell per a canviar i per a voler canviar l'escola. Vistes les coses així, em referme en la meua actitud de mantenir-me crític, desobedient a voltes, i honest amb el que han estat les línies mestres de la meua i teua pràctica professional. Estic convençut que l'ensenyament també són actituds i aquesta és la meua i sé que la teua també.
No sé si algun dia algú ens entendrà, però això, com la comprensió d'un bon poema, ja no depèn de l'autor, sinó de la capacitat del lector.
I m'allargaria encara molt més, però crec que no cal; si més no, el debat pot continuar per ací, ja que no espere grans canvis als consells escolars.
Publica un comentari a l'entrada