Mentre pensava en escriure unes poques línies sobre la decisió del Tribunal Constitucional respecte a l'Estatut de Catalunya, he sentit dos periodistes a TV3 als quals els demanaven que resumiren amb una paraula aquesta sentència, i Antonio Franco ha dit la paraula AGRESSIÓ mentre que Manuel Cuyàs ho ha resumit amb HUMILIACIÓ. Jo estic d'acord amb totes dues i, fins i tot, amb paraules molt més fortes.
Resulta que el parlament d'un poble europeu aprova un estatut per relacionar-se amb un estat on diuen que hi està inclòs. Aquest estatut va a la capital de l'estat d'on torna retallat i afaitat cap al parlament del poble. Allí s'accepten aquestes retallades, es produeix un pacte amb el parlament estatal (passant per dues cambres), s'aprova la llei i el poble europeu del qual parlem l'aprova en referèndum.
Una vegada ha passat tot això, arriben 14 persones (de les quals moltes d'elles ja no deurien ser-hi) i decideixen que aquesta llei s'ha de retallar encara més, que la seua llengua ja no ha de ser d'ús preferent, que el Síndic de Greuges ha de compartir les seues tasques amb l'"Ombudsman" de l'estat central i tantes i tantes coses.
Si ens contaren tot això sobre qualsevol nació europea ens resultaria insuportable. Doncs això i molt més és el que ha passat a Catalunya i Espanya amb aquesta sentència que ha dictat el TC.
Per si a algú dels que em llegeix li sembla que aquest tema no li afecta perquè pensa que ja s'ho faran els catalans, li he de recordar que darrere d'aquestes actituds front a l'estatut català s'amaguen actituds anti-autonomistes i centralistes. Un estat uniforme és el que volen aquesta gent i, per tant, el nostre País Valencià, que ja té competències mínimes, està clarament amenaçat. Un mal dia també per als valencians.
INCOHERENCIA Y VALENTÍA
Fa 10 mesos
