Dubrovnik (2). Primer dia

Al post anterior vaig dir que intentaria escriure algunes coses sobre els dies a Dubrovnik i, després de l'inicial amb consideracions genèriques sobre turisme, he decidit fer una relació de cada dia del viatge que am fer amb la Xelo.
El primer dia real del viatge va ser dimarts 13 ja que dilluns el vam dedicar al viatge i arribàrem a l'hotel bastant tard.
Dimarts ens vam alçar bastant matí (cosa gens difícil en aquelles terres on es fa de dia més d'una hora abans que ací) i vam anar cap a la ciutat vella en bus (el núm 6 per si aneu alguna vegada cap als hotels de la península de Lapad).
l'entrada a la ciutat vella es fa sempre per la porta de Pile i només entrar a la ciutat te n'adones de la meravella de ciutat que et disposes a visitar.
La primera cosa que et trobes és la font de'Onofrio que domina tota la plaça d'entrada i darrera d'ella la famosa Placa o Stradum que és el carrer principal de la ciutat.
Vam dedicar tot el dia a caminar pels carrers i les places, a visitar alguns edificis bellíssims com ara el Palau del Rector, l'església dels Franciscans, l'església de Sant Blai (patró de la ciutat i omnipresent), la catedral, el palau Sponza (amb una impressionant sala dedicada als morts en la darrera guerra civil de 1991-92), columna de Rotllà, torre del rellotge...
De tota manera, el que més em va impressionar aquell dia va ser la passejada pels carrers laterals, sobretot els de la part esquerra en el sentit Pile-Port Vell, aquells carrers empinadíssims i tan estrets.
Cap a migdia vaig tenir el primer contacte amb una de les coses que més m'han agradat al viatge, la cervesa de Croàcia que és, en general, molt bona encara que no la serveixen tan fresca com ens agrada per ací i com requereix la calor intensa que feia aquells dies.
Per dinar vam anar a un restaurant on serveixen bàsicament peix i que recomane si alguna vegada us perdeu per allí. Es tracta del restaurant Proto i està situat al quart a cinqué carreró de la dreta en la direcció Pile-Port Vell. Ens van servir uns calamars (sempre presents a totes les cartes d'aquella part de Croàcia) i un peix blanc molt bo (lamente no recordar el seu nom ni en català ni en croat) amb un vi blanc de la varietat Poŝip molt recomanable.

Vam tenir temps per la vesprada de pujar a la muntanya que hi ha apegada a la ciutat que té un nom impronunciable -SRD- on es puja amb un telefèric i des d'on hi ha unes vistes de la ciutat magnífiques.

Les fotos més interessants d'aquell dia les podeu veure a l'àlbum de Picasa

Dubrovnik (1)

Hem estat amb la Xelo uns dies a Dubrovnik. Unes cròniques del viatge les faré, potser, més endavant amb un comentari específic que vull fer d'una excursió a Mostar. Ara només volia fer una reflexió sobre el turisme, Dubrovnik i les ciutats que vosaltre vulgueu afegir. La ciutat i tot l'entorn estava ple a vessar durant tota els dies que hi hem estat. A partir de les 9 del matí i fins a ben passades les 12 de la nit estava tot pleníssim. Aleshores vaig fer algunes preguntes i resulta que:

• No han fet cap correguda de bous en tot l'estiu.
• No han vist per allí Julio Iglesiaa ni Tom Jones.
• El mercat "medieval" el fan cada dia de veres i sense semblar carnaval.
• Hi ha una Orquestra Clàssica professional que actua dues vegades per setmana a l'estiu.
• Grups musicals cada nit en un o d'altre lloc (quartets de corda, quintet de metalls, duos, etc.).
• Una xaranga cada tarda de diumenge amb músics de vent i majorettes.
• Hi ha un festival musical que dura tot el mes d'agost

Proveu a posar similituds i diferències i ja em conteu

1 de setembre

Feia més de 30 anys que sabia molt bé on seria i què faria cada 1 de setembre a les 8 del matí: estaria examinant de matemàtiques pendents de cursos anteriors i/o de matemàtiques de COU o de 2n de batxillerat darrerament.
Aquest any no he anat a l'Institut a les 8 del matí malgrat que això no ha servit per llevar-me més tard. Abans de les 7 del matí ja era dempeus sense cap obligació concreta. Normalment, amb Xelo, anem a caminar cada matí a la mar o pels carrers d'interior (si anem amb les gosses), però avui hem decidit posar-nos a treballar en l'hortet d'enfront de casa (sempre hi ha feina en l'hortet) llevant brosses, arrancant unes fesoleres, sembrant unes faves (a veure si en fem de ben primerenques) etc.
Crec que m'ha vingut bé que no anàrem a caminar i férem un exercici físic més fort perquè d'aquesta manera no he estat contínuament pensant en el meu primer dia de jubilació.
Fins ara (11,45 h) hem estat ocupats en feines de l'hort i de casa però ja tenia ganes d'agafar l'ordinador i escriure estes reflexions ximples.
Ja sé que m'he d'adaptar i que la gent em felicita pel carrer quan em veu i em diu que és una benedicció el que m'ha passat i que les generacions futures no ho podran fer i...
Però avui per avui encara em domina una sensació estranya de fi de cicle i de no saber si el nou cicle serà profitós.
Amenace en seguir contant les meues cabòries. Si voleu, podeu deixar de llegir-les o, si no, podeu opinar i dir la vostra.
Seguiré de manera continuada tot allò relacionat amb l'eduació i, més concretament, amb l'ensenyament secundari i aniré opinant sobre aquestes coses.
Per a la tarda, o demà, la meua opinió sobre les "retallades" de la Comunitat de Madrid o de Castilla-La Mancha que (és ben probable) no tardaran a passar cap ací.