Felicitats, Miquel



Diumenge 31 d'octubre vam celebrar una festa per tal de celebrar l'aniversari del nostre amic Miguel Mezquida. És un aniversari especial perquè és el primer dels amics que arriba al nombre redó seixanta.
Des d'ací vull felicitar-lo molt efusivament.
Estem molt contents perquè  la festa es va fer al seu estimat poble de Vall de Laguart, on tants bons moments hem passat plegats. Teníem davant nostre unes vistes inigualables i gaudírem d'una companyia molt agradable, amb la família de Miquel i les seues amistats.
Per acabar, vull recordar especialment la seua estimada Emi, sempre al seu costat en els moments bons i en els dolents. T'estimem, Emi.
Els amics de la nostra colla li vam fer uns petits regals i li vam dedicar unes parauletes que, com que ja es van les vam llegir públicament abans de la festa, puc donar a conéixer a continuació:

Felicitats, Miquel.
Tu sempre has estat el major de tots nosaltres (encara que no vulgues, és així) i això comporta que arribes cada any abans a la fita. Esta vegada també, clar.
Què té de diferent enguany? Doncs que arribes a un número d'aquells que diem redons i tenim la mania de dedicar-li una celebració més sonada.
Estem tots nosaltres molt contents de poder acompanyar-te en esta celebració junt amb tota la gent que estimes i que t'estima.
Ha estat una idea esplèndida de la teua estimada Emi fer aquesta festa en el teu poble i no en cap altre lloc. Quina meravella de lloc i de vistes tenim al davant!
La pena que tenim tots, com tu i la teua família, és que no hem pogut vindre al complet.
Estes paraules les signem un número imparell perquè ara fa poc menys d'un any, Paco (i tots nosaltres) ens vam quedar sense Conxi. Esperem que la pròxima baixa siga dins de molts i molt anys i puguem celebrar moltíssimes festes com la d'avui.
Cuida't molt, Miquel. No ens tornes a donar un esglai com el d'este estiu.
Compleix-ne molts més d'anys i de dècades i que tots nosaltres ho puguem veure.


Paco
Pura i Pepe
Xelo i Joan
Xelo i Ferran
Podeu veure unes quantes fotos de la festa visitant:

Actuació de Capella Ducal en l'Any Borja

El grup Capella Ducal, dedicat a la música clàssica i del qual formen part persones molt volgudes per a mi com el seu director Enric Naval i el meu fill Ferran, oferirà un concert de Música Sacra amb motiu de l'Any Borja que organitza l'Ajuntament de Gandia.
En aquest concert, que serà diumenge 24 d'octubre a la Seu Col·legiata de Gandia a les 20,30 h, Capella Ducal oferirà música religiosa de l'època de Francesc de Borja amb una novetat molt important: en la primera part del concert interpretaran una Missa a quatre veus atribuïda a Francesc de Borja i que no s'ha cantat almenys en els darrers 75 anys.
El diari Levante de diumenge 17 d'octubre ofereix un reportatge molt interessant sobre aquest concert. Podeu veure el reportatge de Levante en versió digital clicant ací i podeu veure en format PDF la notícia del diari clicant en aquest enllaç.
No us perdeu el concert que segur que pagarà la pena.

L'Alta

El "pont" al voltant del 12 d'octubre, de vegades llag com enguany, és aprofitat per la majoria d'alumnes de l'institut de Pego com la primera ocasió de la tardor per ajuntar-se i fer una bona festa del mateix tipus que les que celebren per Cap d'Any, pel dia de la Crosta (febrer) o pels dies de Pasqua.
Aquesta festa d'octubre és coneguda com "ALTA" i, malgrat que alguns de vosaltres no n'hageu sentit parlar, és d'allò més tradicional. Se celebra que és el primer dia en què s'obre la veda de caça i els caçadors durant molts anys (encara ho fan però menys) anaven a quedar-se uns dies a les casetes que hi havia per la marjal i pel terme per estar de bon matí a peu "d'obra".
Allò que sobta de la celebració actual per part dels joves i dels joves (a això també ha arribat la "normalització", menys mal) és que la majoria no coneixen la raó per la qual fan aquestes festes ni reconeixen el nom (ALTA) que rep aquesta celebració.
Tampoc van, és clar, a casetes a la marjal si no que lloguen cotxeres en el poble per ajuntar-se i passar-hi tres o quatre dies de festa. Només molt pocs d'ells van algun dia amb els seues pares a caçar.
Aquest curs, vull deixar constància, no vaig tenir cap absència de cap alumne el dia 13, cosa que resultava bastant freqüent en anys anteriors.

Article de Partal

Supose que quasi tots (pocs, m'imagine) qui llegiu aquest bloc, llegiu també Vilaweb i, si no, recomane que ho feu a diari.
Vicent Partal, el seu director, fa cada dia un editorial que quasi sempre és encertadíssim.
Per si no ho llegit el d'avui, 8 d'octubre, us deixe l'enllaç. És molt bo i tracta de la impossibilitat que els nostres "veïns" ens comprenguen. Tracta de l'"enganxó" entre Sergio Ramos i un periodista de TV3, d'unes paraules de Camps a "la sacrosanta cámara de los valencianos" i de la vinguda de la NBA a Barcelona.