Dubrovnik (3). Viatge a Mostar.

No us penseu que he estat a Dubrovnik des del 12 de setembre fins avui. L'altre dia ( dia 30 de setembre) em deien pel carrer que si acabava d'arribar perquè anava publicant coses i enviant fotos del viatge. Però no, vaig tornar el dia 19 de setembre després de set dies. El que passa és que el viatge em va resultar magnífic i tinc moltes coses acumulades per dir, si algú vol sentir-les.

En el primer dels post sobre Dubrovnik, on reflexionava sobre la promoció turística de laciutat en contrast amb el que es fa per ací (llegiu Gandia, Oliva, etc.) ja vaig anunciar que volia dedicar unes lletres al viatge que vam fer a la ciutat de Mostar en Bòsnia i Herzegovina i que em va impressionar. Això és el que pretenc fer ara.
Mostar està a uns 150 km de Dubrovnik però la carretera adriàtica té (que té unes vistes magnífiques) té també moltes corbes i, afegint-li els passos frontereres, el viatge dura al voltant de tres hores.

La primera cosa que ens va sorprendre (per ignorància de la geografia dels Balcans) és que Croàcia està dividida en dos parts i, per anar de Dubrovnik cap al nord, cal travessar dos passos fronterers d'entrada i eixida de Bòsnia i Herzegovina ja que aquest estat disposa d'uns 25 km de costa entre les dues costes croates.
No sé si és llegenda o no però el guia que ens acompanaya va contar que la ciutat estat de Dubrovnik va donar aquelles terres a l'Imperi Otomà perquè la defensara del venecians i, d'aquesta manera, ha arribat fins ara  i, quan es va fer la divisió de l'estat de Iugoslàvia es va acordar respectar les totes les posessions històriques.
Aquests passos són de pur tràmit i no alenteixen molt la marxa. Entre els dos passos vam parar a Neum (ciutat comercial i turística a la costa adriàtica).
Després de la parada i de tornar a entrar en territori croata vam arribar al delta del riu Nèretva (terreny molt productiu amb clementines i altra producció agrícola) on es deixa la carretera de la costa i, vorejant el riu, es va cap a l'interior.
Al cap d'uns pocs quilòmetres arribem a Netkovic, centre comercial d'aquella zona croata on és la frontera amb Bòsnia i Herzegovina. A la frontera cal esperar uns 20 minuts per fer tots els tràmits.

La primera parada després de passar la frontera va ser a Pocitelj, poblat molt castigat en la guerra serbo-bòsnia dels anys 90 i que presenta una mesquita en reconstrucció i algunes cases típiques de les zones rurals bòsnies.
Després de més de tres hores de viatge arribàrem, per fi, a Mostar. Pel camí el guia va tractar d'explicar-nos la situació política actual del país i, la veritat, no ho va poder aconseguir del tot. Sembla que Bòsnia i Herzegovina està dividida en dos "subestats" amb els noms República dels Serbis de Bòsnia (amb majoria d'origen serbi i de religió ortodoxa i capital a Banja Luka i la Federació de Bòsnia i Herzegovina ( on "conviuen" els d'origen bosnià de religió musulmana i els d'origen croata de religió catòlica amb capital a Sarajevo). L'estat compta amb una Presidència de tres membres (un de cada grup ètnic). Podeu veure més en aquest enllaç.
La visita a Mostar la vam fer amb un guia local que parlava espanyol. Era molt jove i no havia conegut els anys de guerra (que va acabar en 1995) i ens va comentar que els odis segueixen entre la població més major però que prefereixen no parlar-ne perquè, és clar, van patir moltíssim com en totes les guerres, sobretot si són "civils".
La visita turística la vam reduir al barri antic on destaca el Pont Vell que li dóna l'entrada i que, a més dóna nom ala ciutat ja que pont en el seu idioma (és un poc d'embolic el nom de l'idioma) és Most.
El pont va resultar destruït en la guerra passada i, encara avui, tenen discussions per qui va  ser el responsable de la destrucció. Cal tenir en compte que la guerra va enfrontar primer als serbis i montenegrins amb els bosnians i croates i, posteriorment, als croates i bosnians.

Al barri vell ressalta, principalment, els carrers dedicats a zoco o basar amb el més pur estil àrab, on es ven tot però ens va cridar més l'atenció la gran quantitat de fotos, records i banderes de l'època del mariscal Tito així com l'enorme quantitat de residus de la guerra (cascs militars, casquets de bala i altres projectils, etc).
Una visita que fa tothom és a la Casa Turca que, a mi personalment, no em va dir res ja que es tracta d'una casa condicionada per al turisme bàsicament. Així i tot, hi ha un pati amb una font a l'entrada i unes sales en la part superior bastant curioses.

Però el que més ens va impressionar, a banda del magnífic pont, va ser veure, encara avui després de setze anys d'acabada la guerra els "records" que va deixar. Moltíssimes cases de pisos amb  marques de metralla i de projectils més grans, edificis (suposadament oficials en l'època) completament destruïts.
Esperem que tots els conflictes es puguen arreglar abans de produir aquestes catàstrofes i que no calguen guerres mai més.
La tornada cap a Mostar es fa pel mateix camí de vinguda. L'única diferència és que la parada a la frontera per tornar a Croàcia va ser "només" de 10 minuts.