A pel 2010

Us desitge un meravellós any nou 2010 a tots els qui llegiu aquestes línies, siga de passada o com a lectors habituals (que pocs però algun n'hi ha).
Volia aprofitar aquest darrer post de l'any que s'acaba per a posar de relleu algunes de les particularitats numèriques (una altra de les altres coses que m'apassionen com sabeu) de l'any que comença i que, n'estic segur, alguns de vosaltres podreu ampliar.

• Múltiple dels tres primers nombres primers, 2, 3 i 5 i d'un altre primer ja més gran com el 67.
• És l'únic any del segle en què el nombre format per les seus dues primeres xifres és el doble del format per les dues darreres xifres.
• La suma de les seues quatre xifres és la més menuda (junt amb l'any d'inici i l'any de final de segle) de totes els anys que hi haurà fins que la humanitat occidental no repetisca les bogeries que se solen fer i dir en cada final de mil·leni allà per l'any 3000.
• El producte de les seues xifres també és el més menut dels possibles però això no és tan  estrany perquè aquesta propietat la comparteix amb tots els anys del segle i amb molts altres.
  

Perdoneu les meues rucades que se m'han ocorregut en aquests dies de vacances.
Feliç any 2010

Per Nadal, pas de....(molta música)

Ja s'ha fet habitual que quan arriba Nadal, totes les associacions, agrupacions, societats (i d'altres noms) musicals oferesquen als seus socis i simpatitzants els concerts de rigor.
D'aquesta manera ens resulta, a alguns de nosaltres, impossible d'acudir a tots aquells actes i concerts als quals voldríem assistir.
Aquest passat cap de setmana va ser un bon exemple d'això que dic. Dissabte per la vesprada l'orfeó "Josep Climent" de l'AAM d'Oliva participava en un encontre de corals per cantar nadales a Oliva, mentre que l'Agrupació Santa Cecília d'Ador oferia el seu concert de la Coral i de la Banda Juvenil.

Consultes populars

Diumenge passat, 13 de desembre, s'han celebrat a 166 poblacions de Catalunya, consultes populars sobre la independència.
Els resultats, com supose que coneixeu tots, han estat de 94% dels vots afirmatius amb quasi el 30% de participació a les urnes.
Les consultes les han preparades una sèrie de persones independents dels partits polítics "tradicionals" i agrupades al voltant d'una comissió coordinadora.
No cal dir que no van tenir cap suport institucional i només a últimes hores van rebre un cert suport per part de ERC i Convergència Democràtica.
Explique totes aquestes components de les consultes perquè ens fem una idea de la gran dificultat que suposava la seua organització i celebració.

La pròxima a l'ésglesia

Abans de fer cap altre comentari vull agrair al rector de la parròquia de Sant Francesc d'Oliva la seua disposició perquè l'Associació Artístico-Musical celebre en la seua església i en la capella de les Clarisses els concerts de Nadal.
Dit això no vull deixar passar l'oportunitat de continuar amb el post del 16 de novembre, titulat "Ara al Mercat. I a la pròxima?"
Doncs la pròxima ja ha arribat. Veieu (ací per exemple) els locals de les actuacions que les diferents seccions de l'AAMO faran pel Nadal.
L'orfeó i les bandes juvenil i simfònica a l'església de Sant Francesc i l'orquestra clàssica al convent de les monges Clarisses.
Què passa? Potser us pregunteu si l'AAMO és una organització lligada a l'església i, per això, son allí les actuacions.

Jornada de vaga d'estudiants a l'Institut

Coincidint en el dia de protestes que ha convocat la Plataforma per l'Ensenyament Públic contra la política educativa del Govern Valencià amb manifestacions a Alacant, Castellò i València, els estudiants d'ensenyament secundari han fet vaga que, en el cas de l'IES Enric Valor de Pego, ha estat pràcticament unànime.
No entraré a valorar la rapidesa amb què s'afegeixen els estudiants de secundària a aquestes convocatòries ni la poca repercussió que aquesta mesura té en la vida corrent del poble on no es nota en cap mobilització (ni una sola pancarta hem vist en tot el matí ni en els darrers dies).
El que sí que voldria comentar és la nova modalitat de vaga que ha suposat aquesta. En aquest ocasió els alumnes d'almenys dos grups de l'Institut han fet vaga durant tot el dia menys a una hora on han aparegut pel centre per tal de fer un examen.

Eleccions a Consells Escolars

Per a dijous, 26 de novembre, la Conselleria d'Educació ha convocat eleccions a Consells Escolar d'ensenyament no universitari.
Des de fa algun temps aquestes eleccions són parcials perquè només es renoven la meitat de les places que corresponen a cada sector i, en alguns casos, com ara el sector pares/mares alguns llocs són destinats per a designació de les AMPA.
No hi ha hagut ambient per participar en aquestes eleccions quasi des del principi de l'aparició dels Consells allà pela anys 80 del segle passat, però ara ja aquest ambient és pràcticament nul.
La Conselleria ha aconseguit retallar bastants de les atribucions que tenien els Consells, com ara l'elecció de director/a o autorització dels preus de la cantina i tantes d'altres.
Això, naturalment, provoca gran desinterés en les elccions i és molt costós trobar candidats en tots els sectors.
A veure si algú arregla aquesta situació si és que al qui ho pot atrreglar li interessa

Maleït dimarts

La represa d'aquests apunts pel passat mes de setembre (vegeu post més avall) es va produir perquè necessitava expressar la ràbia que sentia en aquells dies a causa de la greu malaltia del meu germà Miquel.
Ahir, 17 de novembre, aquesta ràbia es va materialitzar quan, un poc abans de les 12 del matí, vaig rebre una telefonada insistent (Xelo no hauria telefonat a aquelles hores si no haguera estat urgent) que m'explicava que Miquel havia acabat de morir.
Ja sé que han passat molts dies des del primer ingrés a Gandia i que alguns comentaris públics i privats de gent que m'estima m'ajuden a suportar els sentiments de ràbia i de dolor i m'estimulen a mirar endavant, però encara avui no em puc treure del damunt les idees que vaig expressar pel setembre, com d'absurda sembla de vegades la vida, com a penes començada la jubilació se n'han anat tant el meu germà com Juli, com a ma mare se li han mort dos fills i ells no para de repetir que els fills no han de morir abans que els pares -eixe no és el guió previst- com queden tocats la meua cunyada Lola i els meus nebots, Ana i Miguel.
El títol del post prové d'una maleïda coincidència. El dia de l'ingrés a l'hospital va ser el dimarts 8 de setembre, el següent dimarts 15 de setembre el van haver d'operar d'urgència i va ingressar a la UCI i deu setmanes després, dimarts 17 de novembre, Miguel ha deixat de lluitar per la seua vida. Doncs això, maleït dimarts.
Descansa en pau, germà

Ara al Mercat. I a la pròxima?

Amb la banda d'Oliva hem tocat a molts i diversos escenaris, habitualment al Teatre Olímpia, però també al carrer, hem tocat a la sala gran del Palau de la Música de València en tres ocasions (dos d'elles participant en un certamen) però també al pati d'un col·legi de Primària fa alguns anys a Sax, hem tocat a un saló d'actes d'un col·legi a Villena però també a un auditori a l'aire lliure a Pobla Llarga, hem tocat a molts carrers d'Oliva i també a una placeta preciosa a Aranda del Duero, vàries vegades hem tocat en el pavelló poliesportiu d'Oliva i a molts altres escenaris. A tots aquests llocs la nostra banda va sonar com s'esperava d'ella, és a dir, bastant bé i, en algunes ocasions molt bé. Però el que encara no ens havia passat és que haguérem de tocar en un mercat, però no en l'antic mercat de Cullera que és un dels actuals auditoris d'aquesta ciutat i on es fa el cicle de concerts d'hivern. No no, el concert ha estat en el Mercat Municipal d'Oliva enmig de les parades de verdures i de carn amb la banda a nivell de terra i amb els espectadors encabits en els pocs espais que quedaven lliures dins del mercat entre parada i parada.

Val a dir que el resultat del concert va ser bastant digne i tant la Banda Juvenil (amb Marc Oltra) com la Banda Simfònica (amb Lamberto Olmos) van sonar bé (molt bé segons algunes veus que he pogut sentir després del concert) però això no acaba amb el fet que hem hagut de tocar forçats al mercat per manca d'infraestructures a Oliva.
Actualment Oliva no disposa de cap lloc adient per a interpretar un concert de la banda (dubte fins i tot que siga adient el Teatre Olímpia per a la banda en cas que estiguera disponible). Mentrestant la situació a la nostra comarca (per no fixar-nos en comarques més llunyanes i de més tradició musical) és la següent:

Cases de la Música i/o Auditoris on es pot assajar, interpretar i fer vida social a:

• Almoines
• Beniarjó
• La Font d'en Carròs
• Piles
• Miramar
• Daimús
• Xeresa
• Xeraco
• Tavernes
• Simat
• Palma
• Ador
• Vilallonga
• Ròtova
• Alfauir
• i segur que me'n diexe molts....

Per això el títol del post: Ara al mercat, la pròxima on? Si no posem remei (sobretot els quei tenen més poder per fer-ho) a aquesta situació el futur es veu ben negre, aprofitant esglésies, mercats i a veure que més ens inventem.

Esperança en el futur?

Ahir, dissabte 31 d'octubre vaig anar a València per participar a la manifestació que convocava el Col·lectiu contra la corrupció. Hi vaig anar com sempre amb Xelo i aquesta vegada ens acompanyava la meua germana Pura, el meu cunyat Pep i el meu nebot Josep.
Anant en el tren cap a València li comentava a Xelo que la cosa no aniria molt bé perquè no es veia l'ambient dins del tren de les manifestacions de l'hivern de l'any 2003 contra la guerra a les quals assistírem.

Un cop arribats al lloc de sempre -a la plaça de Sant Agustí- aquesta sensació semblava confirmar-se en un principi però en uns minuts la cosa va anar canviant ràpidament i la gentada que omplia la plaça era enorme, amb unes ganes enormes de fer-se sentir. (Segueix...)

AVALUACIÓ DIAGNÒSTICA

Aquest és el nom que la Conselleria li dóna a unes proves que passarà aquests dies a l'alumnat de 3r d'ESO, perquè diuen que pretenen avaluar els alumnes que el curs passat van cursar 2n d'ESO.
Explica la Conselleria que això forma part d'una avaluació conjunta europea (recordeu l'informe PISA) i el que no explica és que aquesta avaluació és, en principi, anual i ells no han volgut organitzar-la des de fa tres anys quan ja la vam fer en els alumnes d'aleshores de 3r d'ESO (per cert, els resultats d'aquella avaluació encara no ens han arribat als centres per si ens podien ser útils per a la nostra tasca).
Diuen que en aquesta Avaluació Diagnòstica es pretén mesurar la competència matemàtica i lingüística de l'alumnat de 14 anys i el que es fa (almenys ací) és posar als alumnes durant quatre hores consecutives quatre exàmens: un de matemàtiques, un de valencià, un de castellà i un d'anglés, sense previ avís i, només amb un descans després del segon examen.
Vosaltres podeu opinar més avall sobre el mètode d'avaluació o sobre el que vulgueu però jo us avance que no em sembla, en absolut, el mètode correcte per conéixer els coneixements d'alumnes de cap curs de secundària i menys d'alumnes amb 14 o, fins i tot, 13 anys. (Segueix...)

Assajos

Ahir, divendres 16, vaig anar, després d'algunes setmanes sense fer-ho, a l'assaig de la banda. Supose que les coses ara són semblants al que passava fa anys quan vaig començar aquesta història amb la música a Oliva, però la veritat és que em vaig endur una impressió molt dolenta de l'assaig i una espècie de cansament de tornar.
Crec que no em passava abans acabar amb la forta impressió de pèrdua de temps, d'avorriment profund, de distanciament personal amb el que s'estava fent allà i això m'ha fet pensar avui en els motius de tot plegat.
Potser la primera raó estiga precisament en què no haja tingut constància en anar als assajos últimament. Això faria que el dia que vaig espere més que el que realment pot donar de si un assaig.
Potser una altra raó siga que estiga allunyant-me de la mitjana d'edat dels components de la banda i quede més fora de lloc dins del grup.
Però crec que la raó principal és que sent el temps d'assaig com una continuació de la meua tasca d'ensenyant d'adolescents (en aquest cas com espectador). La majoria del temps de l'assaig l'ha de dedicar el director a fer callar la gent per poder donar les explicacions que corresponguen (tal com hem de fer a les nostres classes d'ESO i altres programes especials --PQPI, Diversificació etc...-- els professors).

• Podem fer alguna cosa per tal de millorar l'actitud dels assistents als assajos?
• Quines expectatives tenen els músics d'un assaig?
• Ja els va bé que els assajos siguen així?
• Consideren l'assaig únicament com un lloc d'encontre de divendres per la nit?
• Per part de la direcció de la banda (Junta Directiva, director) cal fer alguna cosa més?

Jo, de moment, no faré cap proposta. Espere opinions, consideracions i ajuda.

9 d'octubre

Estem davant d'un altre nou d'octubre i no sé per què m'ha pegat per fer algunes reflexions al voltant de l'"efemèride".
Ja fa molts anys que jo personalment, però crec que és una actitud molt estesa, passe d'aquest dia i el dedique a no fer res o, millor dit, fer allò que els dies de feina no tinc temps de fer, com ara: passejar, arreglar el jardí, podar els arbres i plantes que tinc a casa que ja comença a ser hora, etc... (Segueix)

Fins on pensen arribar?

Supose que coneixeu la notícia però us la transcric per si de cas i per tal que la comentem perquè és molt grossa al meu parer:

El Palau de la Música elimina les cites a Catalunya d'una òpera de Chapí

Al diari Levante-EMV del dia 2 d'octubre de 2009 apareix la següent crònica dels fets feta per Alfons Garcia
"Por órdenes de arriba tenemos que eliminar las referencias a catalán y Cataluña". El director de orquesta Miguel Ángel Gómez Martínez dio esta indicación a los miembros del Cor de la Generalitat al iniciar ayer los ensayos de la ópera Roger de Flor, de Ruperto Chapí, elegida este año -centenario del compositor de Villena- para el tradicional concierto conmemorativo del Día de la Comunitat Valenciana, con el que el Palau de la Música abrirá temporada el próximo día 8. Lo explicó ayer un miembro del Cor a Levante-EMV.
"Es como tapar un desnudo en una pintura", señalaba esta fuente, que añadía que los solistas y el coro habían acogido la decisión "como hemos podido". "Hacemos lo que nos mandan, pero están cambiando una obra de arte". ¿Y el director? "No lo entendía, pero así se lo han dicho", apuntó el miembro del coro.
La solución ofrecida es cambiar las citas a Cataluña y catalán por las de valencianoaragonés. Claro que no son pocas, porque Roger de Flor (1266 - 1305) fue un guerrero medieval que lideró a los almogàvers (tropas catalanas y aragonesas que habían participado en las conquistas de Mallorca y Valencia) en la defensa de Sicilia como territorio de la corona de Aragón. Luego luchó contra los turcos y, por ello, su historia se considera que sirvió a Joanot Martorell a la hora de escribir el Tirant lo Blanc. Así, la ópera contiene un buen número de referencias al pueblo catalán, los soldados catalanes y Cataluña.
Chapí estrenó esta ópera en 1878 -en pleno periodo de Renaixença- con libreto del militar Mariano Capdepón.
El Palau de la Música aseguró por boca de un portavoz no saber nada de esta cuestión. Eso sí, destacó el "esfuerzo tremendo" por recuperar esta obra del valenciano Ruperto Chapí, no respuesta desde su estreno en el Teatro Real de Madrid.

Doncs això que deia en el titular del post:

• Fins on pensen arribar?
• Com es pot ser tan cafre?
• Volen canviar la història però, podran?
• Alguna cosa haurem de fer, o no paga la pena?

Mentre aquesta gent fa aquestes coses a l'altra institució "musical" de la ciutat es perden els diners per forats enormes. Avui mateix es publica que al Palau de les Arts, que costa 12.000 euros diaris de tenir-lo obert no va la gent ni convidant-la mentre que les Societats Musicals malviuen esperant que les subvencions de 2009 per a les seues escoles arriben cap a maig o juny del 2010.
Qui dóna més?

Un altre curs i en van...

Ja sé que igual és tard per escriure aquest post ara que ja fa ben bé 15 dies que hem començat el curs però ja sabeu la meua situació anímica en el moment de començar el curs (vegeu el post anterior) i que encara dura.
No obstant això, i malgrat la ràbia que encara sent, he de mirar endavant, tal com jo ja sé i li recomane a tots i tal com , molt sàbiament i amistosa, m'han recomanat els bons amics Merxe i Tomàs.
Tal com dic al títol, un altre curs i en van.... Si voleu que siga més exacte en van 36 dedicats a aquesta cosa que diem ensenyament.
Jo sempre he dit que no volia dedicar-me a l'ensenyament i, més en concret, que no m'agradava ensenyar però, si és veritat, sóc un absolut frau i he estat enganyant una quantitat enorme de joves o, si no és veritat, era jo mateix que m'enganyava intentant convèncer-me que aquella era una feina que no volia fer quan, en realitat, em feia feliç en alguns moments.
He de dir que molta gent, Merxe Fuster no para de recordar-m'ho, em diu que això que no m'agradava ensenyar era una espècie de posat que deis sense pensar-hi.
Siga com siga, ací estem altra vegada en un nou curs i començant a batallar amb l'alumnat que ens ha tocat.
Ha canviat tant l'ensenyament en els anys que duc en això que ja res no es diu igual, BUP, COU, EATP us en recordeu? Ara tinc BAT Ciències de la Natura i BAT Ciències Socials, PQPI, un Taller de Matemàtiques (sense eines específiques, quin taller tindrem).
El que no ha canviat però és el meu ànim quan arribe a les classes: intentar que aprenguen el que es diu que han d'aprendre (segurament molt menys cada vegada) amb la millor disposició possible i fent la feina ben feta. Avui mateix els deia als meus alumnes de PQPI de 2n (en saben molt poquet de les matemàtiques més bàsiques) que si no aconseguia ensenyar-los matemàtiques almenys volia que aprengueren la disposició a fer les coses ben fetes, quan seguesquen estudiant si ho fan, cosa que dubte, o muntant o arreglant qualsevol cosa. Crec que sobren les persones que fan les coses a mitjan fer.
Seguiré per ací en dies pròxims

Inici oficial del bloc

Vaig crear aquest bloc fa ja quasi tres anys (vegeu el Post de prova de més avall) i l'havia deixat inactiu des d'aleshores perquè es veu que no sóc jo molt d'escriure.
Ara però, amb la represa del bloc del meu fill, el veritablement conegut Ferran Escrivà, m'han entrat les ganes de contar algunes coses.
El problema que tinc aquests dies en què escric això és que tinc una ràbia dins de mi que no sé com amagar-la i no puc escriure de cap altra cosa que no vaja contra la vida així en general.
Des de fa una setmana tenim el meu germà a la UCI de l'hospital de Gandia en un estat de gravetat extrema i lluitant entre tots, no sé ben bé si ell també pot lluitar, per tindre una mínima esperança de salvació.
El meu germà Miquel s'ha jubilat a principis d'aquest mes de setembre i el dia 8 el vam haver d'ingressar a l'hospital. Què significa jubilació exactament?
On està la vida dolça que segurament li van desitjar els seus companys de l'Ausiàs March de Gandia el dia del seu comiat?
On queda l'esperança de la meua cunyada Lola per poder renyar-lo de més a prop perquè es cuidara, ara que seria més a sobre d'ell?
On són les expectatives dels meus nebots Miquel i Ana que estan preparant oposicions per poder posicionar-se en la vida futura i que el seu pare quedara orgullós d'ells?
El més greu de tot és que, per a mi, això s'afegeix a un for colp que vam tenir al mes de maig de l'any passat quan el nostre gran amic Juli (Josep Juli Giménez) va faltar al cap de pocs mesos d'haver-se jubilat.
Espere contar alguna cosa més agradable la propera ocasió que aparega per ací.