De nou, la família a les Illes

En la primera setmana d'agost estàvem (Xelo i jo) passant uns dies a Eivissa, amb Maria que ja sabeu que hi treballa quan una de les últimes nits vam rebre una trucada de Ferran, cosa habitual. Però el que no va ser habitual era el contingut de la trucada que va començar, més o menys, de la següent manera: Tinc una bona mala notía que donar-vos.
Xelo es va espantar una miqueta però, de seguida, Ferran ens va explicar què passava. En una relació provisional de places per al Conservatori Superior de Canàries li havien donat plaça de Musicologia per a tot el curs. La notícia, contada així, era magnífica perquè és això al que es vol dedicar Ferran i era mala perquè siginificava que havia d'estar altra vegada durant un llarg temps separat de Cristina.
En els dies posteriors tots hem estat pendents de la confirmació, o no, de la notícia quan, finalment, el dia 19 s'ha publicat el llistat definitiu de les places i Ferran se'ns va cap a Tenerife a partir de l'u de setembre. Cristina s'haurà de conformar amb veure'l al Skype i les vegades que, suposem, que farà a sovint. El treball li servirà d'experiència i li proporcionarà punts per poder optar a una plaça més acostada. Com deia Kavafis i Llach: Bon viatge pels guerrers que al seu poble són fidels...
Tot això m'ha fet recordar el post que vaig escriure pel febrer de 2010 en la primera destinació de Ferran a Tenerife, titulada La meua família a les illes que podeu llegir en aquest enllaç.