Bon Nadal?. Bones Festes?

Fa uns pocs anys que quan arriben aquestes dates em ve el dubte de què he de dir quan em trobe algú o quan he d'enviar una felicitació. Bon Nadal o Bones Festes?
Sempre havia dit Bon Nadal i així ho escrivia allà on feia falta però allò que sembla políticament correcte és no felicitar explícitament el Nadal per si aquell amb qui et trobes (o et llegeix) no vol celebrar-lo o no té aquestes tradicions entre les seues.
Podeu comprovar que s'esta escampant molt la fórmula BONES FESTES en compte del Bon Nadal. Jo mateix en les webs de l'AAMO  i la de l'IES Enric Valor que administre, he usat aquesta expressió en els dos últims anys no sé ben bé per què.
A les transmissions esportives o de notícies que provenen dels EEUU veureu com han substituït el tradicional Merry Christmas per la més inexpressiva Happy Holiday que igual pot servir per al Nadal, per a l'estiu, per al dia d'Acció de gràcies...
Què penseu d'aquests costums que estan canviant? Teniu alguna opinió i voleu fer.la pública ací? O els Nadals els esteu passant de vacances (com diuen els nord-americans) de tot i no voleu perdre el temps en aquestes cabòries?
Fins l'altra, Bon Nadal i/o Bones Festes

Un altre editorial mestre de Partal

En alguna altra ocasió us he deixat l'enllaç dels editorials de Vicent Partal a Vilaweb.
Ahir el "Tribunal Supremo Español" va tindre a bé que li tocara la grossa de la loteria a tots el catalans i catalanes donant a conéixer tres sentències que pretenen tombar a terra la política d'immersió lingüística que la Generalitat de Catalunya ve aplicant a l'ensenyament amb èxit des de fa bastant temps, basant-se en la sentència d'aquest estiu que vaig comentar en posts anteriors.
Sobre aquestes sentències, Partal  ha publicat avui dia 23 de desembre un editorial redó que podeu llegir ací.
Per cert, hauríeu de llegir també l'article titulat Hi ha 93.700 xiquets desatesos pel Suprem i subtitulat Desenes de milers de xiquets valencians demanen d'estudiar en català i no ho poden fer.

Concert i Presentació de disc a Gandia

Dissabte, 11 de desembre, vam anar a la presentació del CD Jaume I, vida música i poesia de Capella Ducal.
L'acte va tenir lloc a la Casa de la Marquesa de Gandia i va resultar molt agradable.
La presentació del disc la va fer Mercé Morell i, de pas va presentar el concert que venia a continuació. Després Ferran Escrivà va fer la presentació del grup de direcció de Capella Ducal, format per ell mateix com a musicòleg, Enric X. Naval com a director artístic, Joan Iborra, historiador i filòleg, Bernat Rodríguez, economista i Juan Manuel Sanchis, enginyer de so.

Capella Ducal a Gandia de nou

Capella Ducal actuarà el proper dissabte, 11 de desembre a les 19 h, a la Casa de la Marquesa de Gandia.
Presentaran el seu disc "Jaume I. Vida, música i poesia".
Podeu veure el programa del concert  clicant ací.

Santa Cecília 2010

Estic segur que tots els lectors d'aquest bloc saben que a Oliva se celebra, com en quasi cada població que tinga societats musicals, la festa de Santa Cecília. El que potser que desconeguen és que l'Associació Artístico Musical d'Oliva (AAMO) celebra aquestes festes durant més d'una setmana i compta,  com a característica especial, amb el nomenament de la Musa de la Música amb el seu acompanyant i cort d'honor (vaja, com a les millors festes majors).
La festa en si comença dissabte amb concert i presentació de nous músics de la Banda Juvenil i serenata a la musa; continua diumenge amb la presentació de la Musa amb el seu mantenidor corresponent, presentació de nous músics i concert de la Banda Simfònica.
Durant la setmana següent se celebren diversos actes com un berenar-festa per als alumnes de l'Escola de Música i  festes-sopar per a tots els assistents divendres i dissabte.
Finalment, diumenge es fa el "tro final": missa en honor de la Santa amb actuació de l'orquestra clàssica i de l'orfeó i dinar social com a culminació de la festa. És d'aquest dinar que volia dir dues cosetes.
 Els que em coneixen una mica saben que jo sempre m'he mostrat contrari a la parafernàlia en estes festes i, per tant, no m'he mostrat mai partidari que hi haguera "festers i festeres". He de reconéixer però que estic canviant darrerament d'opinió perquè reconec que, sense aquest component, potser la festa no lluiria tant i seria un poc més freda, circumscrita a un àmbit més tancat en la pròpia societat.
L'altra cosa que volia comentar d'aquest dinar és la presència institucional (de les autoritats municipals, vull dir). Des de sempre ens han acompanyat alguns regidors (no han fallat mai representants de BLOC, UV i PSOE). Respecte a la màxima autoritat amb aquest ja són tres anys seguits que el Sr. Alcalde no ens honora amb la seua presència i delega en un altre regidor.
Jo personalment no entenc aquesta decisió quan la nostra Associació és la més important del poble en l'àmbit cultural i musical. De la mateixa manera que no entenc com el regidor delegat pel sr. alcalde no ens ha dirigit unes paraules ni l'any passat ni enguany com a deferència per les paraules d'agraïment a l'Ajuntament que havia fet el president de l'AAMO mesclades amb paraules reivindicatives, com és natural.
El president, Enrique Escrivà, va fer un curt parlament molt emotiu per dues raons principals: per una banda ell és el pare de l'actual Musa de la Música i, per l'altra, va aprofitar l'ús de la paraula per a comunicar-nos a tots que l'any que ve no pensa presentar-se a la reelecció com a president. En les seues paraules no podien faltar les reivindicacions que la música necessita a Oliva en forma de infraestructures (locals més amplis per a la nostra Escola i un auditori digne). Estic d'acord en quasi tot el que va dir Enrique però discrepe en una coseta. Ell ens va dir que una raó bàsica per a no renovar el càrrec és que pensava que els mandats molt llargs no eren bons per a cap organització i en això estic d'acord. Però crec que la majoria convindreu amb mi que vuit anys no és un mandat llarg. Al contrari, quatre anys és un termini massa curt per a deixar tancades unes quantes coses que estan en procés d'aclariment.
La festa, com sempre, va acabar amb uns balls amenitzats per Fernando i Eva de forma manífica. Gràcies Fernando i Eva de part meua i de tota l'Associació.

Nou concert de Capella Ducal

No fa massa vaig deixar constància d'un concert de Capella Ducal amb motiu de l'Any Borja que va resultar tot un èxit.
Capella Ducal ens ofereix ara una nova actuació amb presentació de disc inclosa.
En aquest cas actuaran a Sueca dissabte dia 20 de novembre a les 20 h a l'Església de la Mare de Déu de Sales. El concert es titula Dels trobadors a les capelles renaixentistes.
A continuació es farà la presentació del CD Jaume I, vida música i poesia resultat del concert oferit el 8 d'octubre de 2008 al Claustre de la Biblioteca Suecana Casa Joan Fuster.
Podeu veure el programa clicant en les dues vinyetes següents:


Una altra vegada els assajos de la banda

Divendres passat vaig estar a l'assaig de la banda on estem preparant el concert de Santa Cecília del dia 14 de novembre.
Em va donar la impressió que no havia eixit de la meua tasca habitual a l'Institut. L'única cosa que canviava era que no feia jo el paper de fer atendre el personal si no que eixa feina la feia el director.
Tot el temps (quasi dues hores) sentint: Calleu; Feu el favor de callar; no em deixeu sentir tal o qual solista,...
Jo, i supose que molta més gent, vaig als assajos per avançar en la preparació dels concerts, per passar-ho bé tocant però és molt decebedor que siga una prolongació de les classes d'ESO de l'Institut.
Ara fa un poc més d'un any ja reflexionava jo sobre aquestes coses i vaig publicar un post en aquest bloc que podeu llegir en aquest enllaç.
Agrairé comentaris i opinions al respecte. Gràcies

Consell Escolar

Dijous, 4 de novembre, vaig participar en un consell escolar (potser dels últims a què assistiré).
He estat participant en reunions de consells escolars des de fa bastant més de 20 anys i he de reconèixer que el sistema ha entrat en un deteriorament molt acusat.
Des de la creació dels consells escolars als centres, la participació ha anat minvant de manera preocupant.
Ja no hi ha participació d'alumnes (bo, sí hi ha representants però no acudeixen) perquè supose que no els interessa gaire el que hi tractem i, a més, els destorba la marxa dels seus entrenaments esportius o els seus estudis per al dia següent.
No hi apareix representació municipal. Supose que aquest deu ser el maldecap menor que deuen tenir.
Assisteixen quasi tots els representants dels pares d'alumnes i quasi tots els representants del professorat. El que passa és que les informacions que s'hi donen ja les coneix bé el professorat i m'atreviria a dir que també la majoria del sector de pares perquè són precisament la gent que més s'hi relaciona amb l'Institut ja que són els més interessats per la marxa del centre i pels estudis dels seus fills.
Jo no tinc ara mateix cap solució per donar-li vida als consells (tret de la més evident: no retallar-li competències si no donar-ne més) però el que sí sé és que cal fer alguna cosa perquè els òrgans de participació dels sectors educatius siguen més efectius.

Felicitats, Miquel



Diumenge 31 d'octubre vam celebrar una festa per tal de celebrar l'aniversari del nostre amic Miguel Mezquida. És un aniversari especial perquè és el primer dels amics que arriba al nombre redó seixanta.
Des d'ací vull felicitar-lo molt efusivament.
Estem molt contents perquè  la festa es va fer al seu estimat poble de Vall de Laguart, on tants bons moments hem passat plegats. Teníem davant nostre unes vistes inigualables i gaudírem d'una companyia molt agradable, amb la família de Miquel i les seues amistats.
Per acabar, vull recordar especialment la seua estimada Emi, sempre al seu costat en els moments bons i en els dolents. T'estimem, Emi.
Els amics de la nostra colla li vam fer uns petits regals i li vam dedicar unes parauletes que, com que ja es van les vam llegir públicament abans de la festa, puc donar a conéixer a continuació:

Felicitats, Miquel.
Tu sempre has estat el major de tots nosaltres (encara que no vulgues, és així) i això comporta que arribes cada any abans a la fita. Esta vegada també, clar.
Què té de diferent enguany? Doncs que arribes a un número d'aquells que diem redons i tenim la mania de dedicar-li una celebració més sonada.
Estem tots nosaltres molt contents de poder acompanyar-te en esta celebració junt amb tota la gent que estimes i que t'estima.
Ha estat una idea esplèndida de la teua estimada Emi fer aquesta festa en el teu poble i no en cap altre lloc. Quina meravella de lloc i de vistes tenim al davant!
La pena que tenim tots, com tu i la teua família, és que no hem pogut vindre al complet.
Estes paraules les signem un número imparell perquè ara fa poc menys d'un any, Paco (i tots nosaltres) ens vam quedar sense Conxi. Esperem que la pròxima baixa siga dins de molts i molt anys i puguem celebrar moltíssimes festes com la d'avui.
Cuida't molt, Miquel. No ens tornes a donar un esglai com el d'este estiu.
Compleix-ne molts més d'anys i de dècades i que tots nosaltres ho puguem veure.


Paco
Pura i Pepe
Xelo i Joan
Xelo i Ferran
Podeu veure unes quantes fotos de la festa visitant:

Actuació de Capella Ducal en l'Any Borja

El grup Capella Ducal, dedicat a la música clàssica i del qual formen part persones molt volgudes per a mi com el seu director Enric Naval i el meu fill Ferran, oferirà un concert de Música Sacra amb motiu de l'Any Borja que organitza l'Ajuntament de Gandia.
En aquest concert, que serà diumenge 24 d'octubre a la Seu Col·legiata de Gandia a les 20,30 h, Capella Ducal oferirà música religiosa de l'època de Francesc de Borja amb una novetat molt important: en la primera part del concert interpretaran una Missa a quatre veus atribuïda a Francesc de Borja i que no s'ha cantat almenys en els darrers 75 anys.
El diari Levante de diumenge 17 d'octubre ofereix un reportatge molt interessant sobre aquest concert. Podeu veure el reportatge de Levante en versió digital clicant ací i podeu veure en format PDF la notícia del diari clicant en aquest enllaç.
No us perdeu el concert que segur que pagarà la pena.

L'Alta

El "pont" al voltant del 12 d'octubre, de vegades llag com enguany, és aprofitat per la majoria d'alumnes de l'institut de Pego com la primera ocasió de la tardor per ajuntar-se i fer una bona festa del mateix tipus que les que celebren per Cap d'Any, pel dia de la Crosta (febrer) o pels dies de Pasqua.
Aquesta festa d'octubre és coneguda com "ALTA" i, malgrat que alguns de vosaltres no n'hageu sentit parlar, és d'allò més tradicional. Se celebra que és el primer dia en què s'obre la veda de caça i els caçadors durant molts anys (encara ho fan però menys) anaven a quedar-se uns dies a les casetes que hi havia per la marjal i pel terme per estar de bon matí a peu "d'obra".
Allò que sobta de la celebració actual per part dels joves i dels joves (a això també ha arribat la "normalització", menys mal) és que la majoria no coneixen la raó per la qual fan aquestes festes ni reconeixen el nom (ALTA) que rep aquesta celebració.
Tampoc van, és clar, a casetes a la marjal si no que lloguen cotxeres en el poble per ajuntar-se i passar-hi tres o quatre dies de festa. Només molt pocs d'ells van algun dia amb els seues pares a caçar.
Aquest curs, vull deixar constància, no vaig tenir cap absència de cap alumne el dia 13, cosa que resultava bastant freqüent en anys anteriors.

Article de Partal

Supose que quasi tots (pocs, m'imagine) qui llegiu aquest bloc, llegiu també Vilaweb i, si no, recomane que ho feu a diari.
Vicent Partal, el seu director, fa cada dia un editorial que quasi sempre és encertadíssim.
Per si no ho llegit el d'avui, 8 d'octubre, us deixe l'enllaç. És molt bo i tracta de la impossibilitat que els nostres "veïns" ens comprenguen. Tracta de l'"enganxó" entre Sergio Ramos i un periodista de TV3, d'unes paraules de Camps a "la sacrosanta cámara de los valencianos" i de la vinguda de la NBA a Barcelona.

Dia de vaga general

Escric aquestes línies el dia després de la vaga general del 29-S.
Només vull donar les dades de la participació a la vaga en el meu lloc de treball: IES Enric Valor de Pego.
Vam fer vaga 26 professors/es d'una plantilla de 54 components, fregant el 50%, mentre que van assistir només 22 alumnes d'un total de més de 400. Les valoracions us les deixe a vosaltres.

Primer cap de setmana

No és del cap de setmana que vull parlar sinó del final de la primera setmana del curs.
Bé això ha anat com esperava després d'haver-ne encetat tants de cursos. Aquest cur tindré dos grups de 2n de Batxillerat (amb Matemàtiques 2 i amb Matemàtiques per a les Ciències Socials 2) i, com el curs passat, un grup de 2n de PQPI, a més de una hora en un grup de Taller de Matemàtiques que, com que és dilluns, encara no els conec.
A la majoria de gent de 2n BAT els coneixia perquè quan eren a 3r d'ESO els vaig fer classe i els recorde a quasi tots i totes amb molta estima ( no sé si corresposta o no, això és cosa d'ells). No crec doncs que tinga cap problema. El temps dirà.
Quant als de PQPI he de dir que són pocs, encara que més que el curs passat. La novetat és que en aquest grup hi ha dues xiques, cosa que no passava l'any anterior. Si aconseguim que treballen una mica, no tindrem problemes tampoc, encara que això és, precisament, el gran problema d'aquests xicots que estaven a la vora de quedar fora del sistema educatiu i amb aquest programa intentem tornar-los a dins.

Ara els diputats van al cine

He llegit amb incredulitat que el portaveu del PP en les Corts, Rafael Blasco, ha convocat el seu grup parlamentari per tal de veure una sessió de cinema per començar la temporada de sessions parlamentàries. Segons sembla, ho va fer per donar moral a "la tropa" com fa Josep Guardiola, de tant en tant, amb els seus jugadors del Barça.
En aquest cas, Blasco ha triat la pel·lícula Invictus com va fer Guardiola abans de la semifinal contra l'Inter (no sé si aquest bon home recorda que en aquell partit el Barça va quedar eliminat).
Potser els haguera anat millor als diputats del PP la projecció de la pel·lícula de Woody Allen, Toma el dinero y corre.

Arranca el nou curs

Ahir, 13 de setembre, vam fer el claustre d'inici de curs (potser l'últim?) i, amb això, per al professorat en general (no així per a la gent de direcció, com bé conec) comença oficialment el curs. Fins ara les activitats dels dies de setembre corresponien, quasi totes, al curs anterior amb exàmens, avaluacions, etc.
Aquest any cap novetat, presentació de professorat nou (aquest curs bastants) horaris, calendari d'avaluacions, advertències i avisos de sempre, recomanacions generals per al bon funcionament del centre i d'altres.
Després vam fer la primera reunió de departament, enguany amb un membre menys (gràcies, Emili, per tot) i també va ser l'habitual. Preparació dels grups flexibles de 3r d'ESO, recordatori de les novetats en la programació que vam acordar a final de curs, activitats del departament a celebrar fora del centre, etc.
En fi, res nou sota el sol com se sol dir.

Quin començament. Altra vegada

L'any passat, tal dia com avui 8 de setembre, va començar la malatia del meu germà Miguel que tots sabeu com va acabar (podeu revisitar aquest apunt o aquest altre) i enguany sembla que tornem a començar.
Ahir, dia 7, vaig rebre una trucada de Tomàs Llopis a mitjan matí per donar-me una malíssima notícia. Havia mort a Calp Julie McLucas, companya de feina en l'Institut de Pego i molt bona col·laboradora fa bastants anys com a vicedirectora quan jo m'encarregava de les tasques de direcció.
Per la vesprada vam acudir a la cerimònia de l'enterrament que va resultar molt emotiva i amb presència massiva de gent de l'ensenyament (professorat, alumnes, pares) i de tot el poble perque la Julie era molt estimada allà on anava. Li vam donar el condol al seu marit Paco en nom de tota la comunitat escolar de Pego.
Com us podeu imaginar torne a començar el curs amb el ànims baixos després del que ha passat els dos últims anys (recordeu Juli Giménez, Pep Bas i el meu germà). Espere recuperar-me aviat d'aquesta situació. Us ho aniré contant

Avaluacions

Avui, 6 de setembre, acaben les avaluacions al meu Institut.
Potser, les meues darrers avaluacions de setembre. Seguesc sense entendre què pinten les avaluacions de setembre de l'ESO. Si algú/na m'ho pot explicar li ho agrairé. Encara que siguen les darreres avaluacions

Represa després de vacances

El meu darrer post va ser del 21 de juliol, és a dir, fa més d'un mes i crec que ja va sent hora que diga per ací alguna coseta.
Durant el mes d'agost no he escrit res, encara que he estat temptat diverses vegades. Però no trobava bé cap cosa de les que se m'ocorrien, malgrat que vaig estar uns dies a Eivissa de nou i a Formentera, per primera vegada. També han passat bastants coses relacionades amb el finançament de les Escoles de Música que, com bé sabeu, és un tema que m'interessa molt. Altres temes que també seguesc, com l'actuació de la Conselleria d'Educació, també han donat bastant de si (pregunteu a la gran quantitat de gent que esperava les comissions de serveis o als resultats desastrosos de la primera resolució telemàtica de les destinacions del professorat o el retalls bestials que s'han fet a les places de professorat o...)
Però tot això no em va fer seure i escriure unes ratlles al respecte.
Ha estat ara, que he començat a anar a l'Institut i he vist davant de mi el nou curs, que m'han agafat ganes de seguir amb aquestes reflexions.
Em propose fer un seguiment freqüent de les meues activitats i cabòries aquest curs que, segurament, serà el meu darrer curs en l'ensenyament.
Sembla que ha començat el compte enrere. Com em recorden Tomàs Llopis i Paco Lleches a sovint estic ara mateix en la situació de -3 (tres trimestres).
Ja us aniré contant cosetes.

Reunió del Consell a ........BRUSSEL·LES

Acabe de sentir a la ràdio a la consellera portaveu del Consell València  dir que no tenia ni idea del que costaria la darrera (per ara) ocurrència del Molt Honorable Francisco Camps: Anar a fer una reunió del seu govern a Brussel·les.
Això sí, ha dit que la despesa de portar tots els consellers més el personal imprescindible per fer aquesta reunió seria ridícula comparada amb els beneficis que comportaria.
S'ha cregut aquesta senyora que tots els valencians s'han tornat idiotes? Jo crec que a base de fer barrabassades una darrere de l'altra sense una gran resposta de la societat valenciana, han arribat a pensar al Consell que ens hi hem tornat.
Ja li puc afirmar jo a la consellera  que amb la despesa d'aquesta broma de Brussel·les, la despesa del xinés a les escoles, per no parlar de coses molt més grosses, es podria pagar i en sobraria per evitar les retallades a les Escoles de Música que parlava al post anterior.
Quant al Molt Honorable, que no té aquest home res més en què pensar que en fer una pallassada darrere de l'altra (amb perdó per als pallassos)?
Quan se centrarà en resoldre els problemes dels valencians? Crec que la resposta és: MAI perquè d'això no en sap.

Que ho paguen els pares

Aquesta és la desvergonyida solució que Immaculada Tomàs, directora de l'Institut Valencià de la Música, ha donat al fet que el Govern Valencià haja retallat fins a un 54% les ajudes a les Escoles de Música.
Es necessita tindre més cara que esquena per a donar esta resposta que resumida és: els pares han de pagar els desgavells del govern valencià que dedica tots els principals esforços a subvencionar grandes eventos que resulten ser, generalment , grans forats per a les arques públiques.
Aprofite aquest post per començar a animar el cotarro: La Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana ha convocat una gran manifestació per tal de protestar contra aquestes retallades per al dia 17 d'octubre.
Podeu llegir la notícia a:

LEVANTE.- El Consell insta a los padres a financiar las bandas de música

Tal com havíem previst: emocionant i inoblidable

Escric aquest post a les 12 del matí de diumenge 11 de juliol, només unes hores després de llevar-me ja que el dia 10 ha estat llarg (hem arribat a casa a les 4,45 del matí).
El dia 10 va començar aviat: eixírem de Gandia a les 9 del matí, entràrem a València fins a la Plaça de Sant Agustí on hi havia un altre autobús d'Acció Cultural ple i en el nostre vam carregar els que no hi havien cabut.
Vam sortir cap a Barcelona sobre les 10 i quart del matí. Paràrem cap a les 12 a l'àrea de Benicarló i després d'una hora de parada cap a Barcelona on arribàrem a les 15,45 aproximadament.

Anirem a Barcelona

Ja us vaig comentar en el post anterior la sensació de derrota i de ràbia alhora que em va venir en conéixer la sentència del TC sobre l'Estatut de Catalunya.
De seguida que vaig saber de la intenció d'Òmnium Cultural de convocar una manifestació per al dissabte 10, vaig pensar que calia anar-hi.
Només el fet d'haver de conduir tot el dia d'anada i tornada em feia tirar un poc cap enrere.
Però ahir vaig conéixer que Acció Cultural organitzava uns autobusos i, ràpidament m'he apuntat per acudir-hi.
Dissabte a les 9 del matí des de l'estació d'autobusos de Gandia aniré cap allà amb Xelo i la meua filla Maria que ve aquest cap de setmana d'Eivissa.
Us contaré coses i imatges diumenge o dilluns vinents.

Agressió? Humiliació?

Mentre pensava en escriure unes poques línies sobre la decisió del Tribunal Constitucional respecte a l'Estatut de Catalunya, he sentit dos periodistes a TV3 als quals els demanaven que resumiren amb una paraula aquesta sentència, i Antonio Franco ha dit la paraula AGRESSIÓ mentre que Manuel Cuyàs ho ha resumit amb HUMILIACIÓ. Jo estic d'acord amb totes dues i, fins i tot, amb paraules molt més fortes.
Resulta que el parlament d'un poble europeu aprova un estatut per relacionar-se amb un estat on diuen que hi està inclòs. Aquest estatut va a la capital de l'estat d'on torna retallat i afaitat cap al parlament del poble. Allí s'accepten aquestes retallades, es produeix un pacte amb el parlament estatal (passant per dues cambres), s'aprova la llei i el poble europeu del qual parlem l'aprova en referèndum.
Una vegada ha passat tot això, arriben 14 persones (de les quals moltes d'elles ja no deurien ser-hi) i decideixen que aquesta llei s'ha de retallar encara més, que la seua llengua ja no ha de ser d'ús preferent, que el Síndic de Greuges ha de compartir les seues tasques amb l'"Ombudsman" de l'estat central i tantes i tantes coses.
Si ens contaren tot això sobre qualsevol nació europea ens resultaria insuportable. Doncs això i molt més és el que ha passat a Catalunya i Espanya amb aquesta sentència que ha dictat el TC.
Per si a algú dels que em llegeix li sembla que aquest tema no li afecta perquè pensa que ja s'ho faran els catalans, li he de recordar que darrere d'aquestes actituds front a l'estatut català s'amaguen actituds anti-autonomistes i centralistes. Un estat uniforme és el que volen aquesta gent i, per tant, el nostre País Valencià, que ja té competències mínimes, està clarament amenaçat. Un mal dia també per als valencians.

Font de Mora tenia raó



Si no foren tan greus i irresponsables les acusacions que ha fet Chelo Escrivá (presidenta del PP d'Oliva) aquest cap de setmana passat, podríem dir que Font de Mora tenia raó quan va pretendre imposar l'ensenyament d'Educació per a la Ciutadania en anglés. El que passa és que errava en la població on calia aplicar-ho. Sembla que no calia aplicar aquesta mesura als xiquets/xiquetes d'ESO sinó a alguns quadres del seu propi partit, en concret a la presidenta del PP d'Oliva, perquè és ella la que necessita lliçons d'educació ciutadana però, sobretot, necessita urgentment lliçons bàsiques d'anglés.
Per si algú està despistat amb aquest pròleg i no sap de què estic parlant us posaré en antecedents.

Presentació de la novel·la d'Elvira Cambrils a Oliva

El proper diumenge, 20 de juny a les 19,30 hores al Mercat Municipal d'Oliva, està anunciada la presentació del llibre "El bes de l'aigua" de l'autora i companya pegolina Elvira Cambrils.
Vull animar-vos a tots a anar a la presentació i a llegir el llibre que és magnific.
La veritat, com ja li he dit personalment a Elvira, és que li ha resultat una novel·la redona i gaudireu molt de la seua lectura, sobretot els lectors de la nostra zona, tan propera a la Vall de ferradura com li diu Elvira (de forma tan encertada i poètica en la novel·la) a la zona entre la Serra de Mostalla i Segària.

Negre present per a les Escoles de Música

Pel mes de gener vaig escriure un post que vaig titular Negre futur per a les Escoles de Música on explicava que les Escoles de Música dependents de Societats Musical tenien les coses molt difícils ja que la Generalitat havia decidir rebaixar un 35% les subvencions que dedicava i que servien per ajudar a pagar les despeses de Seguretat Social del professorat.
Doncs resulta que, amb data 1 de juny, sense cap comunicació prèvia la Generalitat ha rebaixat encara més aquesta pobra quantitat i l'ha deixada amb una rebaixa total del 54% respecte a l'any anterior.
Com s'entén aquesta actitud si el pressupost de la Conselleria d'Educació (d'on depenen aquestes escoles) ha apujat un 5%?
Només s'entén com una actitud decidida a ofegar les escoles per alguna raó que se m'escapa i que agrairia que algú m'explicara (si pot).
La Federació de Societats Musicals de la CV (FSMCV) es reunirà aquest dissabte, 5 de juny, i proposarà actes de resposta a aquesta nova agressió.
Des d'ací demane que tothom se solidaritze amb allò que propose la FSMCV i puguem donar una resposta contundent del món de la música a la Generalitat.
Si algú encara no s'ha adherit a la campanya "Més que música" ho pot fer clicant en l'enllaç que teniu a la part superior dreta d'aquesta pàgina.
Seguiré contant-vos les novetats al respecte.

En Pere (o Joan) sense por

El nostre Molt honorable president, després de conéixer que l'assumpte que el seu amic De la Rua va tenir tanta pressa d'arxivar estava mal arxivat i que cal continuar-lo al TSJ de València, es va rodejar de la seua plana major (sense Ripoll, es clar), es va fer aplaudir llargament i va concedir una roda de premsa (per primera vegada en molts mesos).
La roda de premsa no va servir per demanar disculpes a la ciutadania ni per presentar la dimissió,no. Ni més ni menys que la va aprofitar per a fer-se el milhomes i assegurar que se sentia com "Juan sin miedo" o, com es coneix en català, "Pere sense por".
Massa bé que sap que ara el jutge Flors que ja va dictar un acte judicial per obrir judici oral contra Camps i els seus acompanyants, judici que seria amb jurat popular.
És ben bé segur que ara s'haurà de fer aquest judici i, per tant, veurem el president del nostre país a la banqueta dels acusats.
El nostre país i la institució que ell representa no es mereix aquest deshonor i, per tant, és necessari i urgent que presente la seua dimissió.
Senyor Camps, deixe's de Pere sense por i comporte's, dimitint, amb l'honorabilitat que li pressuposa el seu càrrec

Eivissa Medieval

Ja vaig escriure en un post anterior del meu viatge a Eivissa pel mes de gener que va ser, principalment, dedicat a conéixer els vins de l'illa dels quals us vaig contar unes quantes coses.
Aquest darrer cap de setmana, del 7 al 9 de maig, he tornat a Eivissa. L'any passat ja vaig ser-hi per aquestes mateixes dates perquè m'havien parlat molt bé de la festa medieval que celebra la ciutat d'Eivissa (Vila) amb motiu de l'aniversari del nomenament de Dalt Vila com a Patrimoni de la Humanitat. Aquell viatge em va resultar molt agradable i enguany he tornat amb Xelo.
He de dir, per començar, que aquest any la ciutat encara s'ha superat en la celebració de la festa. Es tractava ja de la XI edició i tenen, per tant, experiència en l'organització d'aquests events.
En principi, la part que més visitants atrau (molts, moltíssims) és el Mercat Medieval. Tanmateix aquesta és la part que té menys interés per a mi. Es tracta d'un grandiós mercat medieval dels que tant es prodiguen darrerament pels nostres pobles (això sí, molt gran i amb parades de tot el que us pugueu imaginar, siga o no siga medieval el que penseu). Aquest mercat ocupa una gran part dels carrers i places de Dalt Vila.
La part que, per a mi, ha millorat i per la qual és interessant acostar-se per allí és el gran nombre d'espectacles i d'activitats culturals.
Per tal que us feu una idea enumeraré algunes de les activitats del diumenge 9 de maig, tenint en compte que divendres 7 i dissabte 8 n'hi havia el mateix nombre:
  • Actuació de la Banda Municipal d'Eivissa a la plaça de la Constitució.
  • Teatre: El tresor al Claustre de l'Ajuntament.
  • Actuació del grup Toniton amb l'espectacle La llegenda de Sant Jordi.
  • Música Antiga. Actuació de ARTE PSALENTES a la Catedral.
  • Teatre de guinyols per a infants.
  • Concert de música barroca per a trio a l'església de Sant Domènec.
  • Representació d'un enterrament púnic des de la Plaça de la Catedral fins a la Necròpolis del Puig des Molins.
  • Música antiga. Actuació de PUY DE SONS D'AUTREFOIS, amb motets anònims del Còdex de las Huelgas.
  • Actuació del grup Ainur Teatre amb Múltiple, el bufó burleta.
  • Actuació del grup Toniton amb l'espectacle Torneig Medieval a la Plaça de la Constitució.
  • Espectacle de danses indoàrabs i orientals d'estil egipci i oriental-tribal, al Baluard de Santa Llúcia.
Ja veieu que cal triar i n'hi ha per a tots els gustos.
Naturalment jo vaig assistir aquell diumenge a l'actuació de la Banda Municipal, de la qual forma part la meua filla Maria des de fa un poc menys d'un any.
La Banda va tindre una actuació brillant en ocasions i més discreta en altres.
Això sí, cap a mitjan concert va resultar sublim escoltar Tarde d'abril de l'inigualable mestre Blanquer sota la preciosa murada de Dalt Vila.
Si podeu i teniu ocasió no us ho perdeu l'any que ve.

Publicitat, publicitat i ...

Fa ja bastants dies que volia escriure aquest post però volia acompanyar-lo d'un testimoni gràfic que , per problemes tècnics, encara no he pogut fer.
Avui però, no he pogut resistir-me. Em trobe en aquests moments en un examen de Matemàtiques amb uns alumnes de 2n de Batxillerat i estic just davant del cartell que us volia comentar. És a l'altra part del pati i del carrer però la seua grandària el fa absolutament llegible.
Es tracta d'un cartell bastant gran ( d'uns 3x3 m, o més gran encara) en el qual es pot llegir:
Amb lletres més grosses: OBRA FINANÇADA PEL GOVERN D'ESPANYA

Amb lletres més menudes: PROMOGUDA PER L'AJUNTAMENT DE PEGO

Després ve el contractista i a continuació la Denominació del projecte: ACTUACIONS DE REPARACIÓ DE LA IMPERMEABILITZACIÓ EN EL C.P. AMBRA
La part més important ve ara:

PRESUPOST: 3.550,17€

TERMINI D'EXECUCIÓ: 15 dies

El cartell ve rematat per un logo enorme que diu: .ES Economia sostenible on la E té a sobre una espècie de titlle que recorda, naturalment, el de la enye perquè no se li oblide a ningú.

Finalment apareix l'expressió: FONDO ESTATAL PARA EL EMPLEO Y LA SOSTENIBILIDAD LOCAL.

He de reconéixer que, malgrat que fa ja molts dies que veig el cartell cada dia, la meua sorpresa no s'acaba. Estem parlant d'una obra d'arreglar goteres (que es com s'ha dit tota la vida) amb un pressupost, llegiu-ho bé, de 3.500€ a gastar en 15 dies.
  • Què fa el cartell encara ací?
  • Quant costarà el cartell?
  • El preu del cartell entra en els 3.500€?
  • Heu calculat quant costa la mà d'obra (amb la seua SS corresponent) d'un o dos treballadors durant 15 dies?
  • Què quedarà per a material en aquesta reparació?
  • Quina és la qüestió important, la reparació, la mà d'obra per fer front a l'atur o (que és el que jo pense) la propaganda?

Pel 25 d'abril

Dissabte, 24 d'abril, vaig tenir un dia ben ocupat.
Pel matí vaig anar amb dos alumnes valents de 4t d'ESO a l'Olimpíada Matemàtica que se celebrava a l'Alfàs del Pi en la seua fase comarcal. Quin goig veure més de 150 joves d'entre 11 i 16 anys dedicant un dissabte de matí a resoldre problemes de matemàtiques pel simple plaer d'això, de resoldre'ls. Mentre tinguem xiquets/tes amb aquesta disposició no podem patir pel futur.
Per la vesprada vaig anar a València. En companyia de Xelo i de la meua germana Pura, el meu cunyat Pep i el meu nebot Josep, vam assistir a la manifestació del 25 d'abril de les quals procure no perdre-me'n cap perquè em resulta revitalitzador políticament i socialment.
Va ser una manifestació amb moltíssima assistència i on, a banda de les reivindicacions tradicionals, es van fer sentir col·lectius com Salvem el Cabanyal, Xúquer viu, Plataforma per la Llei de dependència, Ca Revolta i d'altres.
Podeu veure un reportatge fotogràfic de la manifestació a la web d'Acció Cultural del País Valencià.

Atrapat a Brussel·les

Acabat de llegir a Vilaweb:

El president valencià Francisco Camps es queda atrapat a Brussel·les a causa del núvol de cendra volcànica

11:2716.04.2010
València (ACN).- El tancament de l'espai aeri belga ha provocat que el president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, i la delegació que es troba de visita institucional a Brussel·les hagi quedat atrapada a la ciutat. Segons fonts del govern valencià, Camps tenia previst tornar a València aquest dijous però les conseqüències del núvol de cendra volcànica han fet hagi de passar la nit a la capital belga. La delegació de la Generalitat Valenciana esperarà a l'obertura de l'espai aeri belga, previst per a les sis per tal de poder agafar el vol a Madrid de les set i enllaçar amb València o bé buscar alternatives ferroviàries des de París, han informat fonts de la conselleria de presidència del govern valencià.


No podem fer alguna cosa amb els amics belgues i que se'l queden una temporada més gran, per a sempre per exemple?

Ens tenia enganyats a tots

Ens deia que s'estava a Tenerife i resulta que hi era a les terres de Graves en la regió de Bordeus al seu chateau. Vegeu-ne les proves.

Setmana Santa i Pasqua 2010

Vaig passar amb més pena que glòria la setmana santa. La glòria era tenir per ací els mes dos fills "illencs", Maria que venia d'Eivissa i Ferran que va venir de Tenerife per passar uns dies. La pena va ser el divendres sant que vaig passar.
Intentaré fer-ne dos cèntims.

Falles closes amb Capella Ducal

Jo, al contrari que Emili Morant que ha estat divinament per Toledo, he estat totes les falles per Gandia intentant, en companyia d'altres 14 valents, animar les festes als fallers (ja amics) de la Falla Serpis. He de reconéixer que no és una festa aquesta de les Falles que m'entusiasme molt, més bé em provoca cansament però ja fa quasi 14 anys que hi participe a la meua manera.
De tota manera, vaig acabar la setmana de les Falles d'una manera veritablement brillant. Per una banda vaig anar a l'aeroport a buscar Ferran que venia de Tenerife després de quatre setmanes i per una altra vaig assistir diumenge 21 per la vesprada a un concert del grup Capella Ducal que va ser magnífic.

Censura a València

He estat dubtant des de divendres passat entre si pagava la pena o no, escriure alguna cosa sobre l'última ridiculesa del nostre Molt Honorable de declarar Bé d'Interés Cultural les corregudes de bous, copiant a tota pastilla la mesura de la companya Esperanza, tot perquè es discutia, de manera tranquil·la i democràtica, sobre aquest tema al Parlament de Catalunya. I això ho fa el mateix senyor i el mateix govern que, també a tota pastilla li va llevar aquesta consideració al barri complet del Cabanyal per tractar de saltar-se una ordre de protecció del Ministeri de Cultura.
Però estava en aquestes cabòries quan apareix en escena l'inefable Alfonso Rus retirant unes quantes fotos d'una exposició que s'havia muntat al seu museu  del MUVIM perquè no li semblaven bé i per no fer enfadar el "jefe".
Davant d'aquesta actuació censora es podrien dir moltes coses però jo no sabria dir-ho millor que Vicent Partal al seu editorial d'avui (8 de març) a Vilaweb i que podeu llegir clicant ací.

La meua família i les illes

Mai havia estat la meua família molt apegada a la mar, tret que des de fa molt temps estiuejàvem a una caseta pròxima a la platja i a que, des de fa un poc més de 8 anys, vam decidir traslladar-nos a viure a la casa de la platja i abandonar el pis del poble.
Ara, de sobte, ens trobem amb mitja família vivint a una illa, més prop del mar impossible.
Com ja sabeu molts de vosaltres, ací mateix vaig parlar del tema en un post anterior del mes de gener, la nostra filla Maria està vivint i treballant a l'illa germana i veïna d'Eivissa des de fa quasi dos anys i amb possibilitats serioses de continuar més temps.
Ara, des d'aquest cap de setmana, tenim al nostre fill Ferran a l'illa més (molt) llunyana de Tenerife. Ha anat a treballar al Conservatori Superior de Música de Tenerife a donar classes de Musicologia i Història de la Música, que és l'activitat a la qual ell pretén dedicar-se.
Està fent una substitució, en principi per a una mesada de duració amb possibilitats d'allargar-se, i tots estem una mica ansiosos que l'"aventura" li vaja bé i que obtinga punts i experiència per acumular al seu currículum i poder obtenir una plaça més pròxima.
Considerem que ha hagut de prendre una decisió valenta perquè ha de deixar, de moment, les seus tasques en les corals que està actualment dirigint i en les escoles de música en què esta treballant, però amb l'ajuda de nosaltres, de la seua estimada Cristina i de tots els amics que se li han brindat de seguida per ajudar-lo ho traurà endavant.
Ferran, ànims i endavant.

Vergonya, cavallers, vergonya

El conseller Font de Mora ha sancionat amb amb 20 dies de suspensió de funcions el director de l'IES Las Norias de Monfort (Vinalopó Mitjà), José Luis Santiago, per haver penjat cap per avall la seua foto del conseller d'Educació.
Davant d'aquesta acció del conseller només se m'acut dir allò que, segons el llibre dels Fets, va cridar Jaume I als seus cavallers perquè avançaren en la batalla i que, darrerament, ha posat de moda Al Tall.
No devem quedar-nos de braços plegats.
Ací us enllace el magnífic editorial de Vicent Partal al respecte, titulat Epidermis i la consideració feta sobre aquesta sanció pel sindicat majoritari de l'ensenyament STEPV.

Espais sense fum

Acabe de llegir que la ministra de Sanitat ha assegurat que l'esperada reforma de la llei del tabac que, segons deien, havia de transformar tots els espais públics en espais sense fum, es retardaria un mínim de mig any per manca de consens.
Podeu llegir les seues raons clicant ací.
És a dir, que la salut de les persones, que és el que ella busca amb el canvi de la llei, és menys important que l'estabilitat del govern, és menys important que les pressions de Fumadores por la tolerancia, és, en resum, allò que menys importa a la ministra de Sanitat.
Ràpidament he sentit per la ràdio una resposta d'un representant del sector d'hosteleria. Aquest senyor, veient la debilitat de la ministra, s'ha mostrat disconforme amb la mesura perquè ells exigeixen molt més. Demanen una moratòria de cinc anys (5) en la reforma de la llei per tal de recuperar, deia, els diners invertits en la posada en marxa de la llei actual.
Quins diners ha invertit el sector?

Conveni AAMO i FMCO

Pràcticament tot el poble d'Oliva coneix a hores d'ara que la Federació de Moros i Cristians (FMCO) ha decidit no renovar el conveni de col·laboració que tenia subscrit amb l'Associació Artístico-Musical (AAMO) des de fa ja molts anys. Aquest conveni havia permés per un costat que la banda de l'AAMO fóra la banda oficial de la Federació amb la participació de la banda en tots els actes oficials (sopar de mig any, dinar del putxero, presentació de càrrecs, sopar de la Federació de la setmana de festes, despertada de divendres de moros i alguns altres) i per un altre costat (potser el més important per al poble en general) havia permés la col·laboració de les dues entitats en l'organització d'un concert anual de música festera el diumenge abans de festes i, i això era el més espectacular, en l'organització bianual del Certamen de Marxes Mores i Cristianes Ciutat d'Oliva que ja ha acomplit quatre edicions. És a dir, que la col·laboració venia ja des de fa molt temps.
Aquest any 2010, de sobte, la Federació no vol renovar el conveni i, segons sembla per informacions que corren pel poble, ho va decidir en una junta de representants de comparses on els directius de la Federació van donar unes quantes informacions que són falses i que volem desmentir. A saber:

Eivissa, gener 2010


He de reconèixer que no havia visitat Eivissa fins l'any 2009, ni en els anys 60 i 70 quan anava tot el món ni després amb el boom turístic i la facilitat de viatjar des de Dénia.
Tot va canviar quan Maria, la meua filla, va començar a treballar per al Consell Insular d'Eivissa com a AODL en octubre de 2008 i va llogar un piset per a viure-hi.
En gener de 2009 vaig fer la meua primera visita a l'illa, hi vaig tornar pel maig de 2009 i ara, aquest darrer cap de setmana del 22 al 24 de gener, he tornat.

Negre futur per a les Escoles de Música

M'hauré de posar a escriure el primer post de l'any després d'acabar l'any passat amb aquelles disquisicions numèriques del post anterior. Si no, les poquetes persones que em segueixen pensaran que ho he deixat ben aviat.
Aquests dies estic dedicant-me, fora de la meua feina habitual de les classes, a preparar la documentació per tal de sol·licitar la subvenció de la Conselleria d'Educació per a l'Escola de Música d'Oliva, cosa que fa dos o tres anys que faig.
La veritat és que enguany ho estic fent amb molt poques ganes i, al mateix temps, amb una ràbia acumulada des de mitjan mes de desembre a causa de l'absolut menyspreu amb què tracta la Generalitat Valenciana i, en concret, la Conselleria d'Educació a les societats musicals i, particularment, a les seues escoles.