Eivissa, gener 2010

He de reconèixer que no havia visitat Eivissa fins l'any 2009, ni en els anys 60 i 70 quan anava tot el món ni després amb el boom turístic i la facilitat de viatjar des de Dénia.
Tot va canviar quan Maria, la meua filla, va començar a treballar per al Consell Insular d'Eivissa com a AODL en octubre de 2008 i va llogar un piset per a viure-hi.
En gener de 2009 vaig fer la meua primera visita a l'illa, hi vaig tornar pel maig de 2009 i ara, aquest darrer cap de setmana del 22 al 24 de gener, he tornat.

La veritat és que des del primer viatge, Eivissa va ser per a mi un gran descobriment. Vaig trobar una geografia que no esperava, amb muntanyes suaus per continuades, vaig descobrir una distribució territorial encantadora amb quatres municipis en tota l'illa, a banda de la ciutat d'Eivissa, a la qual els seus habitants anomenen VILA i quan han d'anar-hi per qualsevol tràmit, comercial o administratiu, diuen en el seu català dolç, "baixem a Vila" i no "baixem a sa Vila".
Vaig trobar, com acabe de dir, una gent, sobretot fora de vila, que parla un català salat preciós (eivissenc li diuen ells), una gent oberta a qui els visita o hi visca i que rep amb els braços oberts sobretot als valencianes que hi treballen, que són una gran quantitat.
Aquest viatge ha suposat per a mi el descobriment dels cellers i vins d'Eivissa. Per un motiu que ara no ve al cas, vaig decidir conéixer els vins eivissencs i comprar-ne una mostra representativa.
Vaig investigar una mica abans del viatge i vaig trobar que dins la denominació Vi de la terra d'Eivissa s'acollien tres o quatre productors, en particular, Can Rich, Sa Cova i Can Maymó, que produïen raïms de la varietat autòctona Monastrell i havien incorporat Merlot, Shiraz, Cabernet en les varietats negres i en les varietats blanques a la seues autòctones Malvasia i Moscatell li han afegit la Chardonnay.

No vaig poder contactar amb Can Maymó, i a Can Rich no podien rebre'm dissabte. Si que em va rebre Joan Bonet de Sa Cova i la visita va ser curta però deliciosa. Tenen a Sa Cova un celler petit amb les vinyes a peu de celler i amb una fabricació quasi totalment artesanal. Acompanye unes quantes fotos d'aquesta visita. Hi vaig comprar una miqueta de vi de les varietats negres que produeixen. Del blanc del 2008 ja no els en quedava gens i del 2009 encara no l'han embotellat (ho faran cap a finals de febrer).

Com que a Can Rich no podien ser-hi dissabte, la meua filla Maria va anar entre setmana i va comprar també una caixeta de vi negre (Can Rich selecció) que jo havia tastat uns dies abans i que m'havia agradat bastant (una barreja adequada de Cabernet Sauvignon, Merlot y Monastrell) i una caixeta d'un vi blanc Chardonnay que espere que siga una bona adquisició (així ho diuen bastants opinions de fòrums). Cal dir ací que Can Rich fa agricultura ecològica en totes les seues vinyes.
L'altre aspecte que volia esmentar ací és el de la gastronomia. En la primera visita allà pel gener de 2009, vaig visitar l'illa en un parell de dies i un d'aquells dies vam parar per dinar a Ses Arcades, un restaurant en la carretera de Sant Joan cap a Eivissa. Vam dinar una arròs de peix bastant bo. Quan vam tornar cap a Vila, el meu cosí Enric, eivissenc d'adopció i molt arrelat a la visa eivissenca em va comentar que l'arròs realment eivissenc era l'arròs de matances. Aquells dies de gener ja no vam tenir temps de tastar-lo però quan vam tornar pel mes de maig vam preguntar per un lloc per menjar-lo. Ens van recomanar Ca's Pagès un restaurant en la carretera entre Santa Eulària i Sant Carles. La veritat és que els quilòmetres (no molts, uns 14) i el temps va pagar la pena.

En aquest viatge, per suposat, vam tornar a Ca's Pagès per menjar l'arròs de matances (elaborat amb un caldo magnífic, costelles de porc, pollastre o gallina i rovellons). Us recomane que quan aneu a Eivissa us passeu per allí. Si no us va molt l'arròs tenen una carn a la brasa amb una pinta extraordinària, uns embotits eivissencs (botifarra, sobrassada) bastant bons. Si aneu per la primavera o estiu no patireu pel lloc perquè tenen una terrassa àmplia amb molta ombra. Si aneu per l'hivern, us recomane que aneu abans de les 2 de la tarda perquè a partir de les 2,30 h cal esperar per trobar taula. Com a coses dolentes de Ca's Pagès cal dir que no accepten targetes (per tant passeu pel caixer abans) i que es permet fumar (de moment).

Al proper viatge aniré a menjar un altre dels plats típics eivissencs, Bullit de peix, al qual em va convidar el meu cosí Enric en un restaurant de la platja de Figueretes en el meu primer viatge, i que és també extraordinari. Us contaré més coses en tornar a tastar-lo.