Jornada de vaga d'estudiants a l'Institut

Coincidint en el dia de protestes que ha convocat la Plataforma per l'Ensenyament Públic contra la política educativa del Govern Valencià amb manifestacions a Alacant, Castellò i València, els estudiants d'ensenyament secundari han fet vaga que, en el cas de l'IES Enric Valor de Pego, ha estat pràcticament unànime.
No entraré a valorar la rapidesa amb què s'afegeixen els estudiants de secundària a aquestes convocatòries ni la poca repercussió que aquesta mesura té en la vida corrent del poble on no es nota en cap mobilització (ni una sola pancarta hem vist en tot el matí ni en els darrers dies).
El que sí que voldria comentar és la nova modalitat de vaga que ha suposat aquesta. En aquest ocasió els alumnes d'almenys dos grups de l'Institut han fet vaga durant tot el dia menys a una hora on han aparegut pel centre per tal de fer un examen.

 Una de les raons que han donat els alumnes per procedir d'aquesta manera és que, en cas contrari, haurien d'haver fet exàmens en dies consecutius o el mateix dia si es donara el cas.
Aleshores quina és la conseqüència que tenen els alumnes per haver fet la vaga.
Per altra banda, quina és la postura dels professors/es que fan exàmens els dies de vaga sabent que la resta de les hores del matí estan en vaga els alumnes.
En un acord de no fa molts anys, el Claustre de l'IES Enric Valor, va decidir que, cas que hi haguera vaga, els exàmens d'aquell dia s'haurien de fer el primer dia lectiu en que hi haguera classe de l'assignatura corresponent.
Els/les professors/res que realitzen exàmens en dies de vaga, són sabedors que estan trencant un acord de claustre?
O bé rectifiquem els acords de claustre o bé aquesta actitud de fer exàmens en dies de vaga hauria d'acabar.
Podeu opinar i dir la vostra

5 comentaris:

Tomàs Llopis ha dit...

Ferran, com quasi sempre -per no dir un "sempre", que potser no t'agradaria, tens raó. La qüestió de fons és que tot es banalitza. Una vaga? Dormim més. Un acord de claustre? Un acord de què? El consell escolar? No hay que desir más, tu ja ho has dit en un altre apartat. La sanitat "pública"?
En fi, pregunta demà als alumnes per què han fet la vaga. Com amb allò de Sodoma, si en trobes deu que t'ho expliquen satisfactòriament, jo pague l'esmorzar. I si no, també.
Ens estan movent l'escala i haurem d'agafar-nos al voladís, són coses de l'edat: la d'ells, la nostra i la d'aquest segle postmodern. Escriuria més, però potser no cal.

F.E.C. ha dit...

Què bé que ho has dit, Tomàs.
Efectivament, "no hase falta decir nada más"

Emili Morant ha dit...

Com que sóc "el nou" d'enguany, estaria fóra de lloc que opinara sobre acords de claustre i coses així: en estes coses, funcione (forçosament) "d'oïdes", faig com fan i com puc. Però pel que comentes sobre el "sentit" i els motius de la vaga dels estudiants, sí que diria una cosa: si retrocedisc 15 anys en el temps i em veig a mi mateix com a estudiant de batxiller, no recorde haver tingut idees més clares (ni més confuses, que hagués estat impossible) respecte als motius d'una vaga de les que tenen els nostres alumnes ara. Seria hipòcrita afirmar una cosa així. Com a molt, em recorde en la situació d'"oposar-me", en alguna conversa de pati, als motius d'una vaga, per il·lusoris o incomprensibles (però fent-la igualment, per a evitar el ridícul davant de companys i professors).

El que probablement sí ha canviat en aquest 15 o 20 anys és el "significat" de la "vaga", en general: han canviat les "connotacions", i en un fet de "comunicació" (de protesta) com la vaga, les connotacions ho són tot. Aleshores, fer vaga d'estudiants era quelcom semblant a allò que feien, en ocasions, "els pares". Ara, com a molt, és quelcom semblant a allò que fan "els profes", perquè aquesta classe de mecanismes de protesta s'han mantingut més vigents al sector públic que al privat: com si la vaga tingués per únic àmbit l'escolar.

Els nostres alumnes no són els únics en què ha operat aquest canvi de percepció: lluny de veure les vagues amb la simpatia d'una certa "solidaritat de classe", ara es perceben no tant com un dret sinó com un privilegi, com si el simple fet de "poder fer vaga" ens assenyalara com un col·lectiu benestant i amb poder, i minimitzara així la rellevància de les nostres reivindicacions. No sóc del tot alié a aquest canvi en la consideració de la "vaga", i tinc dubtes sobre si aquest instrument de reivindicació està al dia, i si no seria usat en contra nostra per una administració educativa (dis-li govern, dis-li mitjans) que sap explotar, de cara a pares i altres, la nostra "imatge" de col·lectiu privilegiat.

(Perdona el rotllo, Ferran: açò tan llarg deuria haver-ho escrit al meu blog...:-)))

F.E.C. ha dit...

Res de rotllo, Emili.
Gràcies per la teua aportació.
Sé que no has volgut opinar sobre l'actitud del professorat que és, en realitat, el que a mi em va fer escriure aquestes ratlles maldestres.
Respecte a l'actitud i sentit que li donen els alumnes a la vaga estic d'acord amb tu. No està mot lluny del que passava fa uns quants anys i, si molt m'apures, del que passava fa molts anys.

Joan Libre ha dit...

Hola ferran, al respecte de la teua reflexió, pense que seria interessant recordar en algun claustre acords anteriors. . .la gent perd la memòria i els i les noves que arriben al centre no saben res. . .

quan ens reunirem amb el consell de delegats en novembre Casanova i jo, abans del dia de vaga, vam fer-los vore la importància de fer una vaga amb responsabilitat i sentit social. . . sembla que açò costa un poc d´entendre. . . altres vagues que s´han fet m´han agradat més que ésta perquè han fet mobilitzció davant del centre. . .enguany res

ells arreplegaren la informació del sindicat d´estudiants i es van reunir però va ser tot massa precipitat

bé, m´agrada el teu blog

un saludo i ànim joan libre